Feng Shui personal: Valores amb justícia?

(Aquest post correspon al text d'un article que vaig publicar el dia 21d'octubre al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat, amb el títol de "El treball dels altres")

Hi ha un “meme” que corre per les xarxes que diu “No cobro pel que faig sinó pel que sé”. Reflecteix molt bé la situació de les persones que realitzen una tasca que conté una part intangible; per agafar un ventall ampli, des de les que es dediquen, per exemple, a l’espectacle com les que són consultores del que sigui.

Al darrera d’algunes feines hi ha moltes hores, i despeses, en formació i en pràctiques i experiència si el professional en qüestió s’ha preparat com cal i ofereix un bon servei. De vegades costa ser-ne conscient, encara més quan hi ha molts pretesos experts que exerceixen del que sigui sense cap preparació més que haver llegit alguns llibres sobre el tema o fet algun curset de cap de setmana...

Dit això, faig les reflexions següents. Si no som capaços de valorar el que fan els altres, no ens podem queixar si la nostra economia no va bé, perquè la vida ens retorna el que hi aboquem. És a dir, si no som justos amb els qui ens envolten, no esperem que la vida ho sigui amb nosaltres.

Si creiem que tothom qui aconsegueix prosperitat ha fet alguna trampa o és corrupte, i no ens considerem així, nosaltres mateixos ens estem barrant la porta.

El que la filosofia xinesa anomena “La sort de l’home” (allò que pensem, decidim i fem) esdevé fonamental.

Sempre dic que el fengshui va molt bé tot i que no fa miracles, especialment si la persona que l’encarrega no valora ni la informació ni les eines que se li donen ni les hores de feina (més les prèvies d’aprenentatge) que requereix.

I si la fortuna ens somriu de forma inversament proporcional al valor que atorguem a la feina dels altres? Per descomptat, també a la nostra.

Deia Epicur: “Vols ésser ric? Doncs no t’afanyis en augmentar els teus béns, sinó en disminuir la teva cobdícia”. 

Contacte: fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Ets tòxic/a?

(Aquest post correspon al text d'un article que vaig publicar el dia 7 d'octubre al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat, amb el títol de "Sumar o restar")

El nom de Bernardo Stamateas potser no us dirà res a la majoria però estic convençuda que us sonarà més un llibre molt venut que es diu “Gente tòxica”. Doncs bé, Stamateas, psicòleg argentí d’ascendència grega, n’és l’autor.

Tant si un com l’altre no us resulten familiars, el que és cert és que el concepte “persona tòxica” cada vegada es fa servir més per referir-se a totes aquelles que ens compliquen la vida. Aquest llibre ensenya com reconèixer-les, com protegir-se’n i com posar-hi límits per gaudir d’unes relacions personals més saludables i positives. Hi ha d’altres especialistes que tracten aquest tema i a les xarxes socials hi ha moltíssima informació al respecte. Tanmateix, us en faré cinc cèntims.

Les persones tòxiques provoquen emocions negatives en els altres. Es queixen contínuament però solen ser molt passives i no fan res perquè les coses millorin; al contrari, posen excuses per tot (“això no es pot fer”) i es fan les víctimes (tot sol ser culpa dels altres, mai d’elles). Són arrogants, envejoses, poc agraïdes i manipuladores. També, geloses i molt absorbents. Acostumen a voler controlar els altres fent cas omís de les seves necessitats i dels seus sentiments, només centrades en si mateixes.

Segons els experts, una bona autoestima és el punt de partida per no ser-ne la víctima; també recomanen allunyar-se’n i, si això no és possible, aprendre a posar-hi límits perquè les emocions tòxiques s’encomanen i perjudiquen sí o sí.

Les persones tòxiques resten més que no pas sumen. M’explico: Es queixen de tot, sempre estan de mal humor i es fan les víctimes, critiquen tothom i són egoistes.

En canvi, les que “sumen” solen ajudar els altres, escampen energia positiva, s’esforcen en millorar i posen el cor en tot allò que fan.

Vosaltres, en quin grup esteu?