Al meu
post anterior parlava de mandales. Avui ho faig sobre unes figures que
sovint s’hi confonen.
La geometria
sagrada es refereix a les formes geomètriques que es troben presents tant a
l’arquitectura de determinats llocs considerats sagrats (per exemple, les
catedrals o les piràmides) com a la natura (posem per cas, als hexàgons que
conformen els ruscs de les abelles o a l’espiral de les closques dels cargols).
Moltes
cultures antigues (des dels primers cristians fins els hindús, els grecs o els
egipcis) ja reconeixien certs patrons geomètrics a la natura i creien que
corresponien als de les peces de construcció per a tot l’existent dins de
l’Univers.
Plató va
definir el que s’anomena els cinc sòlids platònics: tetraedre, cub, octaedre,
icosaedre i dodecaedre. En parla al seu diàleg “Timeo” i hi planteja que el
dodecaedre va servir Déu per crear el mapa de l’Univers. La flor de la vida (a
la imatge) n’és la representació plana.
La ciència
moderna dóna suport a aquesta idea ja que moltes de les formes mol·leculars que
constitueixen la base de la vida corresponen, de fet, a molts d’aquests patrons
identificats a l’antiguitat.
La geometria
sagrada ha jugat un paper important tant a les matemàtiques com a l’enginyeria.
A més, pèro, hi ha persones que treballen amb ella i afirmen que aporta
beneficis a la vida quotidiana, com:
- Millorar la comprensió espacial i la capacitat visual i, en
conseqüència, el pensament en tres dimensions.
- Estimular, alhora, els dos hemisferis cerebrals i facilitar que
treballin junts.
- Ajudar a la meditació i a la consciència personal.
Com deia en
relació als mandales, la geometria sagrada no és fengshui però és cert que a
moltes persones els agrada decorar casa seva amb representacions tant de la
flor de la vida com d’altres figures de la geometria sagrada.
Si aquesta
simbolitza l’ordenació intel·ligent de l’Univers, d’alguna manera també pot
servir per connectar-hi més profundament.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
