Feng Shui: Un jardinet a la finestra

La primavera ha arribat per a estar-s’hi una bona estona i, malgrat les baixes temperatures, el món frisa per a gaudir del sol i de l’esclat de la vegetació. Els camps ja són verds i els boscos i els camins es van omplint de colors.

S’acosta el moment de gaudir, de nou, de jardins, terrasses i balcons i, per tant, de tenir-ne cura.

Segons el fengshui, qualsevol espai extern actua com a filtre de l'energia cap a l'interior dels edificis i, per tant, un exterior sense harmonia repercuteix en el benestar.

A la Xina, el paisatgisme compta amb una tradició de 3.000 anys. Els grans jardins creats per a l’emperador es feien per al gaudi i per a impressionar; en canvi, els més íntims, dissenyats per a comerciants, militars o funcionaris, tenien com a objectiu crear un espai de calma per a fugir de les preocupacions.

El jardí xinès clàssic reprodueix un paisatge (o paisatges, perquè, en el fons és la suma de molts jardins) en miniatura per a mostrar la fusió entre l’ésser humà i la natura.

Els seus elements bàsics són:

-         L’aigua, l’energia que el nodreix.

-         La pedra, símbol de força i estabilitat.

-         Arbres i flors que aporten bellesa i simbolisme. Per exemple, el bambú simbolitza flexibilitat; el lotus, puresa; el presseguer, immortalitat i longevitat. Algunes de les flors més preuades són les peònies, les orquídees i els lotus.

-         Elements arquitectònics, sense els quals el jardí xinès clàssic es considera incomplet. Entre ells, pavellons on prendre el te, tocar algun instrument o fer celebracions, ponts, torres, galeries i portes.

Tothom pot gaudir d’un jardí, encara que no sigui com que el que acabo de descriure. Com diu Shunmyo Masuno al seu llibre L’art de la senzillesa: “Si no tens pati, el pots fer perfectament en un balcó del pis. I, si no tens balcó, amb l’ampit d’una finestra en tindràs prou (...) Dins d’aquest espai, procura representar el paisatge del teu pensament (...) Potser es convertirà en el teu racó preferit”.

Més informació sobre fengshui i exteriors, en aquest enllaç.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Neteja i salut

Aquest moment que estem vivint passarà a la història com un què s'ha fet servir més sabó que mai.

Hi ha constància que a Sumèria (3.000 a.C) ja en feien. Els egipcis el creaven barrejant aigua, oli i ceres. A Pompeia, se’n a descobrir una fàbrica. Al segle VII, hi havia una indústria potent a Espanya i a Itàlia (entre d’altres, el preparaven amb oli d’oliva, seguint la tradició musulmana). Al segle XV, sorgeix el sabó de Marsella, compost d’una mescla de greixos vegetals. Durant la Segona Guerra mundial, els americans van desenvolupar el primer sabó dermatològic.

Ara bé, encara que sembli un contrasentit, sabó i salut no sempre van junts.

El perquè el trobem no en el sabó per se sinó en els productes que la indústria hi afegeix. En el cas dels detergents:

- Fosfats: Per estovar l’aigua i augmentar l’eficàcia del detergent. En arribar al medi natural provoquen el naixement d’algues, que acaben amb l’oxigen i perjudiquen la fauna aquàtica.

- Tensoactius: Dissolen el greix i la brutícia, però s’obtenen del petroli.

- Blanquejants: Normalment derivats del clor. S’acumulen tant a l’organisme com als ecosistemes.

- Agents antibacterians: Alteren els ecosistemes i afavoreixen l’aparició de bactèries resistents als antibiòtics.

- Perfums, conservants, colorants: Poden provocar al·lèrgies, alterar el sistema endocrí i concentrar-se als teixits corporals.

Una alternativa més saludable és l’ús alguns remeis casolans a l’hora de netejar la llar i la roba:

- Bicarbonat sòdic: Barrejat amb aigua, dissol la brutícia i el greix i elimina males olors.

- Vinagre blanc: Barrejat amb aigua al 50%, neteja vidres i miralls, desinfecta i suavitza la roba.

- Suc de llimona: Si se n’afegeixen 50 ml a la rentadora, blanqueja i treu taques.

- Sifó: Neteja l’acer inoxidable i la plata i treu les taques de greix.

- Olis essencials: Afegits a qualsevol producte de neteja, desinfecten i aporten perfum natural.

@fengshui@montsemilian.com

wwww.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: El Yin i el Yang, forces primigènies

Al principi, no hi havia res. Tot estava unificat en l’anomenada Gran Unitat (en xinès, Tai Chi), de la qual van sorgir dos principis bàsics, a manera de llenguatge binari: el Yin (el no-res) i el Yang (el res).

Ja veieu que la cosmologia xinesa no està molt allunyada d’algunes teories dels astrofísics actuals.

Yang correspon al que és i Yin al que no és. Lao Tse (pensador xinès del segle VI a.C.) ho va exemplificar molt bé. Imagineu una tassa plena. La tassa és Yang, i el líquid que conté és Yin. Si la tassa no fos sòlida, no tindria ús. Així doncs el Yang esdevé inútil sense el Yin.

En astrologia xinesa, el Yang s’associa al sol (anomenat Tai Yang, “el gran Yang”) ) i el Yin a la lluna (anomenada Tai Yin, “el gran Yin”).

Per bé que, en l’antiguitat, els homes acostumaven a treballar a l’aire lliure i, per tant, al sol, i les dones, en l’entorn de la llar, el Yang es va associar al masculí i el Yin, al femení.

Després de l’aparició d’aquests dos principis, es van formar els cinc principis actius, que corresponen als cinc elements que tot ho conformen: foc, terra, metall, aigua i fusta. Fa molts anys, cada element corresponia a un planeta. A Mart, el foc; a Saturn, la terra; a Venus, el metall; a Mercuri, l’aigua; i a Júpiter, la fusta.

“Des dels començaments de l’existència humana, i al llarg de successives generacions, hi ha hagut algun moment històric en què els governants deixessin d’observar el sol, la lluna i els planetes, en què deixessin de registrar els seus moviments i d’explicar-ne els significats?

Alça el cap i contempla la immensitat del cel; mira al teu voltant i meravella’t de les manifestacions sobre la Terra. Perquè aquestes són forces primigènies descrites pels savis de l’antiguitat.” (Sima Qian, historiador xinès, segle II a.C.)

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com