Més enllà del Feng Shui: Promeses de lectura

Hi ha paraules japoneses que descriuen experiències i emocions per a les quals nosaltres no tenim nom. Per exemple, “amae”, que fa referència a la tranquil·litat de saber que pots comptar amb algú incondicionalment, o “binjō”, quan dues persones caminen l’una cap a l’altra com si anessin a xocar i s’esquiven de forma tan maldestra que no deixen d’anar l’una cap a altra.

N’hi ha un altre, amb el qual m’identifico molt: el que sol passar si t’agrada la lectura, tens interessos variats i poc temps per dedicar-t’hi. Es tracta de “tsundoku”, que vol dir “llibres apilats per llegir”. Seria allò que l'escriptor i filòsof Nassim Nicholas Taleb defineix com “antibiblioteca”: “les bones biblioteques no estan fetes perquè les llegim senceres, sinó perquè ens recordin cada dia tot allò que encara ignorem.”

El terme “tsundoku” ja es troba documentat al Japó al segle XIX. Al principi comptava amb una connotació burleta, però amb una mirada filosòfica actual ha pres un nou caire si l’entenem com les possibilitats infinites de descobertes futures. Ens recorda que el coneixement és inesgotable.

De tots els que ara mateix s’acumulen al meu despatx n’hi ha un, però, que estic a punt d’acabar. Es tracta de Si las paredes hablaran. Una historia íntima del hogar, de Lucy Worsley, editat per Capitán Swing. L’autora ens passeja pel dormitori, el bany, el saló i la cuina per descriure els factors que van contribuir al desenvolupament de cadascuna d'aquestes estances, repassa la seva història arquitectònica i se centra en allò que la gent hi feia realment. No només ha aconseguit que vegi la llar d’una altra manera sinó també que la meva pila de llibres pendents hagi disminuït. I és que, al capdavall, “el valor d'un llibre rau en el fet que sigui llegit. Sense una mirada que el llegeixi, un llibre és mut” (Umberto Eco, a El nom de la rosa).

Més sobre conceptes japonesos en aquest enllaç

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La llum neutra, l'aliada secreta de la salut

Heu estat mai, mentre esperàveu que us atengués el metge, sota una llum tan forta com gairebé la d’un quiròfan tot i que hi ha regulacions sobre aquest tema? En una sala d’espera recomanen utilitzar entre 300 i 600 lux, el nivell d’il·luminància adequat per llegir i dur a terme el treball visual habitual sense forçar la vista ni cansar el cervell. Pel que fa a la tonalitat s’aconsella que es trobi al voltant dels 4.000 K (graus Kelvin), que equival a la llum blanca neutra. Se sap que un ambient neutre o càlid ajuda a generar un entorn acollidor i a baixar les pulsacions dels pacients inquiets.

La il·luminació a les sales d'espera de consultes mèdiques ajuda, doncs, a disminuir l'ansietat dels pacients. També, a generar sensació de netedat, ja que la llum fosca crea sensació de falta d’higiene i fatiga la vista. Hauria de fer de pont entre la llum del carrer i la de la consulta. Aquesta darrera hauria de ser de 1.000 lux i més freda per poder realitzar un examen mèdic detallat. La llum freda va dels 5.000 K als 6.500 K que trobem, per exemple, en un quiròfan.

No fa gaire he estat en una sala d’espera d’un centre mèdic molt bonic i modern en què tot era molt blanc i on segur que es podia haver fet una operació a cor obert sense cap mena de dificultat visual. Si hi ha persones a qui la il·luminació estàndard d'una sala d'espera pot resultar molesta i fins i tot molèsties físiques, imagineu si la llum resulta excessiva.

No es tracta d’un tema menor a l’hora de valorar el confort d’un espai. Deia Frank Lloyd Wright: “La llum és el principal element estructural dels meus edificis, més important que el formigó o l'acer."

Més informació sobre il·luminació:

Que la llum us acompanyi

Llum és vida

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Renéixer després de la ruptura

A l’època dels nostres avis i pares les coses eren per sempre: la feina, la casa, la parella. I, si no, com diu la tornada de la cançó El Jamaiquino, del compositor cubà Niño Rivera, “si se rompe se compone". El cas és que el món ha canviat. Suposo que en part perquè l’esperança de vida ha augmentat i el temps tot ho pot. Sigui com sigui, avui l’existència és més líquida.

Conec l’Elena Crespo (1978) des de fa anys. Advocada especialitzada en dret de família i fundadora de Crespo Law, és el que se’n diu una “dona d’èxit” que enguany ha publicat el llibre Del divorcio se sale.  Escriu Antoni Bolinches: “Si quieres superar una ruptura sin sufrir un quebranto emocional, aquí tienes la guía práctica para conseguirlo, de la mano de una de las abogadas matrimonialistas más prestigiosas del país”.

Es tracta d’un manual per ajudar a reconstruir la vida després d’un divorci escrit des de l’experiència personal i professional. Hi aborda la vivència del dol, el redescobriment i la reconstrucció d’un/a mateix/a, la relació amb l’ex parella i amb els fills (si n’hi ha) i tots els aspectes legals.

Del divorcio se sale pren el títol del podcast del mateix nom que Crespo lidera. Vaig tenir l’ocasió de ser-hi convidada fa una mica més d’un any i compartir-hi com el fengshui ajuda a harmonitzar la relació de parella i com l’astrologia xinesa pot oferir pautes per entendre-la, millorar-la i, fins i tot, descobrir la compatibilitat entre dues persones.

Desitjo que sigueu feliços en les vostres relacions, però si la cosa no anés bé, us recomano la lectura d’aquest llibre planer, didàctic i pràctic. Com escriu l’autora: “Nadie está exento de sufrir una ruptura de pareja (...) al terminar la lectura sabrás que del divorcio se sale”.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El foc interior

Mentre que el pensament occidental ha tendit a separar l'home del seu entorn, per a la filosofia oriental l'ésser humà és part de la natura. Si ens fixem en les pintures clàssiques xineses, les persones (un pescador en una barca, un monjo caminant) hi apareixen diminutes, gairebé invisibles davant la immensitat de les muntanyes i la boira, per situar-les en la seva proporció justa dins del tot.

A la Medicina Tradicional Xinesa (MTX), aquest concepte d'unitat es tradueix en la visió segons la qual cada estació de l'any es troba connectada amb un element, un òrgan del cos, una emoció i una energia concreta. L'estiu és el regne del foc, del cor, de la ràbia i de l’energia cap a fora i l’adaptació a aquest període de l’any hauria de consistir en disminuir el "foc interior”.

Per viure en harmonia amb l'estiu, en què els dies són més llargs, la MTX aconsella seguir el ritme del sol i recomana:

- Anar a dormir una mica més tard que a l’hivern i llevar-se d'hora. A més, una migdiada breu ajuda a recarregar l'energia i a calmar el pols.

- No evitar suar, ja que és el mecanisme natural del cos per expulsar la calor interna acumulada. Això sí, cal fugir de l'esgotament extrem.

- Evitar la ràbia i les grans preocupacions, ja que generen "calor interna" que, sumada a l’ exterior, pot sobrecarregar el sistema cardiovascular.

També proposa refredar el cos:

- Amb l'energia dels aliments de naturalesa freda (síndria, meló, cogombre, enciam, tomàquet), que ajuden a refrescar i a generar líquids orgànics per combatre la deshidratació.

- Amb el gust amarg (te verd, endívies), que drena la calor i calma el cor.

- Evitant els freds extrems. És millor prendre begudes a temperatura ambient o infusions tèbies perquè ajuden a regular la temperatura interna de manera natural i sense xocs tèrmics.

Si vivim l’estiu no com a una molèstia que hem d’eludir, sinó com una realitat a la qual adaptar-nos, patirem menys. "Quan faci fred, sigues completament fred; quan faci calor, sigues completament calor." (mestre Dongshan Liangjie - segle IX)

Articles relacionats:

Consells per a un estiu saludable

El foc, l'energia de la transformació

Les llavors del futur

L'estiu arriba carregat de...

Una mica d'aire fresc

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El culte a la bellesa

Segons el Fengshui la bellesa ajuda a gaudir de bona energia. Ara bé, què entenem per “bellesa”, un dels conceptes redefinits al llarg de la història per filòsofs i artistes?

A l’Antiguitat i a l’Edat Mitjana l’entenien com una llei còsmica i divina. Per exemple, per a Pitàgoras l'harmonia de la música i la geometria de la natura provaven que es tractava d’una construcció matemàtica perfecta. Posteriorment es va començar a veure com una experiència de la ment humana. David Hume (segle XVIII) afirmava que "la bellesa no és una qualitat de les coses mateixes: existeix només en la ment que les contempla". I al món contemporani ha acabat esdevenint un acte de llibertat i provocació.

Manllevo el títol d’aquest article de l’exposició que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins el 8 de novembre. Repassa, amb mirada crítica, els ideals de bellesa al llarg de la història i la construcció dels cànons estètics i reivindica els cossos i les belleses exclosos de la norma. Hi analitza quin paper hi han tingut l’art, la societat, la política, la religió o la medicina. També, s’endinsa en la indústria de la cosmètica, en el disseny i en la comercialització de productes.

És una adaptació de la mostra comissariada per Janice Li i presentada a la Wellcome Collection de Londres el 2023. Presenta obres d’art, documents i objectes històrics i instal·lacions contemporànies per abordar temes com l’estatus, la salut, l’edat, el gènere o la raça i obres de diferents artistes. Hi trobareu des d’escultures clàssiques, estris per a cosmètica de diferents èpoques i models generats per IA fins a un recull de Barbies i recreacions de perfums de totes les èpoques. Si voleu saber quina olor feien un faraó egipci, Neró o Napoléo, aquí en teniu l’oportunitat de descobrir-ho.

www.montsemilian.com

Feng Shui: La casa bonica

Segons el Fengshui ens carreguem d’energia amb la bellesa. Per tant, una afirmació que diu que “no tingueu a casa res que no hagi proporcionat plaer a la persona que ho va crear i que no doni plaer a aquells que ho fan servir” sembla extreta d’un clàssic taoista, oi? Doncs no: la pronunciava Oscar Wilde (1854-1900) a The House Beautiful, una de les conferències que va impartir durant una gran gira pels Estats Units i el Canadà al llarg de l’any 1882 i a altres països.

En aquell moment encara no era el famós autor de La importància de ser Frank o de El retrat de Dorian Gray sinó el representant més destacat del moviment esteticista anglès, que promulgava que l’art i la bellesa havien de formar part de la vida quotidiana.

Wilde va provocar que un dels seus oients, Theodore Mander, creés el moviment Arts and Crafts i que molts dels seus compatriotes victorians esdevinguessin mecenes d’aquesta escola, que combinava l’amor pel treball artesanal amb una devoció per la senzillesa, l’autenticitat i la bellesa.

A la seva dissertació, explicava com convertir un habitatge en un espai hermós amb el concurs dels elements arquitectònics, els mobles, l’artesania, els papers pintats, els teixits i la il·luminació. Insistia que una casa bella no requereix ni luxe ni grans despeses, sinó objectes bonics i ben fets. Criticava les imitacions (com, per exemple, el paper pintat que sembla el marbre) i valorava el treball artesanal i la inspiració de la natura.

Encara que no parlava de Fengshui, s’hi observen paral·lelismes curiosos, ja que atribueix a la llar la creació d’una atmosfera capaç d'influir en la vida dels qui l'habiten. Les grans intuïcions no sempre comparteixen origen, però tot sovint convergeixen.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Tres camins cap a l'èxit

Si l’energia de la nostra llar ens influeix, també ho fa la de l’espai on treballem sigui fàbrica, local comercial o oficines. Aquest condicionament representa, si fa no fa, la tercera part de la vida d’una persona. Les altres dues correspondrien a la pròpia essència (és a dir, a allò amb què aterrem en el moment de néixer i que s’explica mitjançant l’astrologia) i a la lliure elecció (decisions que prenem, accions que emprenem o no i actituds amb què les fem).

Fa més de quinze anys que treballo aquestes tres potes: les anomenades “sort de la Terra”, “sort del Cel” i “sort de la persona”. I al llarg de tot aquest temps m’he anat trobant amb alguns clients que atribueixen tan sols al fengshui de casa seva tot allò que els passa o a l’inrevés, que culpen casa seva dels seus problemes laborals.

Sempre cal observar les coses que ens passen des d’una perspectiva àmplia. Això sí, sense arribar a l’obsessió, com la d’una estudiant de Fengshui que va fer instal·lar la seva família en un hotel quan no li va agradar l’energia que va descobrir que hi havia a casa seva. No hi ha habitatges perfectes, però aplicar-hi la mil·lenària disciplina xinesa hauria servit, sense cap mena de dubte, per millorar-la.

Així mateix, si creem un projecte empresarial i només atenem a les energies de l’espai on es desenvoluparà sense tenir en compte ni les pròpies ni el fengshui del lloc on vivim, les possibilitats de fracassar augmenten. He vist naufragar algun projecte per aquesta causa: un local ben harmonitzat, però certes actituds personals mal resoltes i un habitatge brut i desendreçat. Tot això, sense oblidar el cotxe en què ens desplacem i que, per tant, esdevé el nostre habitacle mentre hi som. Hauríem de mantenir-lo net i sense desordre, especialment si es tracta d’un vehicle que ens serveix per dur a terme la nostra feina.

Al capdavall, l'èxit d'un projecte no depèn només del lloc on el desenvolupem, sinó també de la persona que som i de les decisions que prenem cada dia.

www.montsemilian.com