Més enllà del Feng Shui: Donem-nos permís

Per què tenim propòsits i projectes i eines per aconseguir-los, però sempre trobem alguna raó per no fer el pas definitiu?

De vegades cerquem els obstacles a l'exterior, en les circumstàncies o en les persones que ens envolten. Tanmateix, potser hauríem de mirar una mica més endins, perquè sovint som nosaltres mateixos qui posem les traves més grans al nostre creixement.

Ho fem de moltes maneres. Per exemple, demanem consell perquè necessitem una altra mirada, però quan algú ens dona una opinió diferent de la nostra, no l'escoltem o acabem justificant que ja ho estàvem fent bé. Potser no buscàvem un consell, sinó que ens donessin la raó.

Sigui com sigui, algunes de les causes per les quals ens posem obstacles són:

• Ferides d’infantesa o joventut: experiències de rebuig, manca de confiança, exigències o por al fracàs que poden condicionar les nostres decisions d'adults.
• Lleialtats familiars: des d'algunes perspectives sistèmiques, podem repetir patrons de sacrifici, renúncia o patiment del nostre arbre familiar, com si avançar o viure millor que els nostres ancestres fos una manera de trair-los.
• Por al canvi: encara que desitgem una vida diferent, sortir del que coneixem ens genera inseguretat.
• L'ego i la necessitat de tenir raó: perquè ens costa reconèixer que ens podem equivocar, que necessitem ajuda o que hi ha altres maneres de fer les coses.

El primer pas per deixar de bloquejar-nos és adonar-nos d'aquestes actituds i atrevir-nos a fer-nos algunes preguntes per comprendre’ns millor: Realment vull allò que dic que vull? Estic disposat a canviar? Què em fa por perdre si avanço? Estic repetint algun patró que ja no em correspon?

Deia Carl Gustav Jung que “fins que no facis conscient l'inconscient, aquest dirigirà la teva vida i l'anomenaràs destí”. Cal, doncs, posar consciència a la nostra vida i donar-nos permís per avançar.

www.montsemilian.com

Feng Shui: La memòria de les parets

Roger de Lafforest (1905-1998) va publicar l’any 1972 el llibre Casas que maten (del francès Ces maisons qui tuent) una obra relacionada amb la geobiologia i la influència que els habitatges tenen sobre el benestar de les persones.

La idea central del llibre és que el lloc on vivim no és necessàriament un espai neutre per a la nostra salut. L'autor planteja que determinades característiques de l'entorn, com ara les corrents d'aigua subterrànies, les alteracions geològiques o les radiacions naturals, podrien influir negativament en el descans, l'estat d'ànim i la salut. També tracta el que anomena “la memòria de les parets”.

Al capítol del mateix nom escriu: “¡Ni que las paredes fuesen esponjas! Están empapadas, impregnadas de todas las manifestaciones de vida que presencian como testigos impasibles en apariencia. Ningún calor humano les pasa por alto, ningún ruido, palabra, novedad, carácter, lágrima, sudor, olor (ya sea de cocina o de coquetería), murmullo amoroso o grito de odio escapa a su recuerdo. Conservan la huella de todos los acontecimientos, de todas las escenas y espectáculos que han presenciado (...) Una vivienda en la que sólo se hayan producido acontecimientos felices exhalará efluvios benéficos que favorecerán la dicha de sus ocupantes. Por el contrario, la herencia del pasado contagiará de infortunios el presente”.

De tant en tant hi ha persones que em demanen assessorament perquè fa temps que volen vendre casa seva i no se’n surten o perquè, simplement, no s’hi senten a gust per més millores que hi fan. En molts d’aquests casos, part de la solució passa per aquí, per tota aquella energia densa que s’acumula en un espai i que no es veu, però pesa i ens condiciona més que no sembla. Aquesta energia es genera a partir de qualsevol experiència o emoció negativa (conflictes, tristesa, por, vergonya, malaltia, ràbia, etc.) Es pot netejar i, per tant, transmutar, de moltes maneres, des d’amb reiki fins amb la crema d’herbes remeieres, activant el so de campanes o de bols tibetans, entre altres. Sempre és el primer pas a fer abans d’aplicar Fengshui.

fengshui@montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Del blanc al color vibrant

L’empresa Pantone LLC, fundada l’any 1963, és l’autoritat mundial en estandardització del color per a la indústria gràfica, tèxtil i del disseny.

El Pantone Color Institute, un dels seus departaments, format per especialistes en color, tendències i psicologia, tria des de l’any 2000 l’anomenat “color de l’any”. Amb el temps ha esdevingut una eina poderosa de predicció de tendències i des de llavors cada any Pantone proposa un color que busca capturar l’“esperit del temps”. Així, el resultat final acaba convertint-se en una icona cultural i emocional que influeix en moda, decoració, disseny gràfic, publicitat i fins i tot productes de consum.

Després de la pau i la simplicitat del to de blanc anomenat Cloud Dancer (“el ballarí dels núvols”), triat com a Pantone de l’any 2026, la indústria de la tendència es prepara per a un 2027 més vibrant. Tot i que l'equip de Leatrice Eiseman al Pantone Color Institute en guardarà el secret fins a final d’any, les agències de previsió de tendències (com WGSN i Coloro) ja assenyalen dues grans possibilitats per al 2027.

D’una banda, s’apunta al Luminous Blue, un blau lluminós i una mica elèctric, com a símbol de la fusió entre la natura (representada per l’oceà) i la tecnologia. De l’altra, una altra línia suggereix colors com els grocs mantega/ambre o els verds herba i sàlvia, relacionats amb l'equilibri emocional, el benestar i la necessitat de recuperar una connexió real amb la natura.

Sigui com sigui, els experts coincideixen que el 2027 no serà un any de colors plans o apagats, sinó de textures, llum i vibració per aportar vitalitat als nostres espais, la moda i la publicitat. Falta ens fa amb la que se’ns ve a sobre!

Més sobre "el color de l'any"

www.montsemilian.com

Feng Shui: Llars efímeres

Al segle XVI, la cort de Francesc I de França es movia d'una residència a una altra segons l'estació, la caça o les necessitats polítiques. Amb ell viatjaven familiars, cortesans, ambaixadors, servents, equips de caça i falconeria i altres.

Els anomenats fourriers s'avançaven a la comitiva i preparaven el castell. Hi instal·laven mobles, penjaven tapissos i condicionaven les habitacions. Cobrien parets i terres amb estores i tapissos per protegir-se del fred i la humitat. Quan el rei marxava, ho desmuntaven tot i s'ho enduien ja que, a més, el mobiliari estava pensat per a aquesta vida nòmada, amb cadires i llits plegables o desmuntables.

El cas de Francesc I no és un fet aïllat. Anna de Bretanya va ser reina de França primer com a esposa de Carles VIII i després de Lluís XII. A partir de 1491 va viure principalment a la vall del Loira, primer a Amboise i després a Blois, però també es va desplaçar per altres territoris. Els inventaris conservats permeten saber què formava part d'aquest equipament mòbil: tapissos, teixits, cobrellits, roba de llit, vaixella, objectes religiosos, llibres, peces d'orfebreria, etc. L’any 1505 va necessitar carregar dos o tres grans vaixells per traslladar a Nantes alguns dels seus mobles més valuosos.

A la monarquia hispànica el fenomen és una mica diferent, però durant bona part del segle XVI el rei tampoc no estava lligat a una capital permanent. Carles V és un exemple especialment interessant perquè el seu regne era molt extens i  va passar bona part de la vida viatjant entre territoris.

Des d’aquesta manera de viure, una casa cal entendre-la com la vida que s’hi desenvolupa i no només com els mobles i els objectes que l’omplen.

www.montsemilian.com

Feng Shui: 426 habitacions i un rei

Aquest estiu he visitat alguns dels castells del Loira, tots ells de gran bellesa, i, després d’admirar-los, no podia evitar preguntar-me com s’hi devia viure. Perquè una cosa és visitar avui les seves habitacions i salons més rellevants, escales i galeries i una altra de molt diferent imaginar-lo com un espai de vida, un espai familiar.

El cas de Chambord (a la imatge) és probablement el més espectacular. Compta amb 426 habitacions i 282 xemeneies. Tanmateix, el rei Francesc I (1494-1547), que en va ordenar la construcció, només hi va dormir 72 dies.

Tot plegat em fa pensar en un concepte important des de la perspectiva del Fengshui: la proporció. I és que la dimensió d'un espai no necessàriament esdevé sinònim de benestar. Quan l'espai que hem de sostenir és molt superior a les nostres necessitats, l'energia es dispersa i pot convertir-se en una càrrega.

Res més lluny d’una llar acollidora que aquests grans castells, estructures pensades per a una cort, per a la representació, per a les estades temporals i per allotjar una multitud de persones. I aquí apareix un altre punt per reflexionar.

Quan avui ens hi endinsem, tendim a imaginar que tots aquells llits, taules, seients, tapissos i objectes que hi veiem formen part d'una decoració que sempre hi ha estat. I no és així. Primer, perquè el que hi ha ara és una recreació feta a partir d’elements provinents del patrimoni de l’Estat i, també, perquè en aquella època, la cort francesa era itinerant. El rei es desplaçava d'una residència l’altra amb la seva família, els cortesans, els servents, els ambaixadors, els animals de caça... i els mobles.

Els encarregats de preparar la residència s'avançaven al seguici reial i hi instal·laven els mobles i les decoracions tèxtils, inclosos els grans tapissos. Quan la cort marxava, tot es desmuntava i marxava. Gran paradoxa: un castell enorme que restava gairebé buit.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Us tracteu o us maltracteu?

Quan pensem en la falta de respecte, acostumem a imaginar maltractaments que venen de fora, però tot sovint som nosaltres mateixos els qui ens perjudiquem. Si voleu saber si és el vostre cas, reviseu aquests punts i valoreu-ho.

*  Us sentiu orgullosos de poder amb tot?

De vegades convertim l'esgotament en un motiu de premi quan diem coses com “jo puc” o “ja descansaré”. Ara bé, poder suportar una càrrega no vol dir que necessàriament s’hagi d’entomar. El cos i les emocions tenen límits i cal saber on aturar-nos abans d’arribar a traspassar-los.

* Aneu sempre amb pressa?

Si sempre caminem com si perdéssim un tren imaginari, mengem ràpid sense motiu o fem tres o quatre coses al mateix temps per sistema estem deixant de gaudir de la vida diària. La pressa és necessària en determinades situacions, però, en general, és més saludable viure en el present i respirar amb consciència.

* Us parleu amb crueltat?

Sovint som molt més cruels amb nosaltres mateixos que amb qualsevol altra persona. Si habitualment ens diem coses com “soc un desastre”, “estic fatal” o “cada dia estic pitjor”, posem per cas, aquests missatges acaben impactant en el nostre benestar.

* Reserveu temps per a vosaltres mateixos? 

Si després de fer tot de tasques relacionades amb la família, la casa, la feina, encàrrecs, etc. ja no ens resta energia, és que no ens deixem espai per a nosaltres. I cal disposar-ne de propi. No cal que ocupi hores. N’hi pot haver prou amb un passeig, una estona de lectura o prendre una infusió tranquil·lament.

Començar a tractar-nos millor, més que grans canvis, requereix gestos senzills: deixar d’exigir-nos tant, escoltar el nostre cos i reservar temps per a nosaltres. Després de llegir això, sentiu que us tracteu o us maltracteu?

Article relacionat: Gaudir de la pròpia companyia

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Gaudir de la pròpia companyia

De vegades cerquem la felicitat, la pau i l’equilibri fora de nosaltres (en algun entorn, en alguna persona, en alguna activitat) quan es troben ser dins nostre si hi sabem estar atents. Per a això ens cal, de tant en tant, estar sols, en el benentès que estar en la pròpia companyia no vol dir sentir-se sol. De fet, si mai he viscut en soledat, segur que haureu descobert el vostre autèntic tarannà i no el que es configura en la convivència amb altres persones; per exemple, què us agrada realment i quin és el vostre ritme.

De nou, hi ha un concepte japonès, “ohitorisama”, que defineix la capacitat i el plaer de fer accions en solitari, ja sigui anar a dinar a un restaurant, viatjar, assistir a un concert, veure una pel·lícula o prendre un cafè. No sempre resulta fàcil sentir-se còmode amb un mateix. Aprendre a estar-hi bé ens ajuda a triar les nostres companyies des de la llibertat i no des de la necessitat o la dependència.

Virginia Woolf, a Una habitació pròpia (1929), associa la independència creativa amb la necessitat de disposar d’un espai amb autonomia. En el seu cas la solitud esdevé una condició per preservar la pròpia veu.

A Viure sol, una col·lecció d’assajos no traduïda ni al català ni al castellà, el poeta japonès Shuntarō Tanikawa (1931-2024) recull impressions de la seva vida en solitari, molt properes a l’esperit de l’ohitorisama: excursions, visites a exposicions, anades al cinema i altres experiències quotidianes.

Un cop més, la saviesa oriental ens recorda una idea senzilla i poderosa: la nostra pròpia companyia pot resultar ben convenient.

Más artículos sobre conceptos japoneses

www.montsemilian.com