Feng Shui: 426 habitacions i un rei

Aquest estiu he visitat alguns dels castells del Loira, tots ells de gran bellesa, i, després d’admirar-los, no podia evitar preguntar-me com s’hi devia viure. Perquè una cosa és visitar avui les seves habitacions i salons més rellevants, escales i galeries i una altra de molt diferent imaginar-lo com un espai de vida, un espai familiar.

El cas de Chambord (a la imatge) és probablement el més espectacular. Compta amb 426 habitacions i 282 xemeneies. Tanmateix, el rei Francesc I (1494-1547), que en va ordenar la construcció, només hi va dormir 72 dies.

Tot plegat em fa pensar en un concepte important des de la perspectiva del Fengshui: la proporció. I és que la dimensió d'un espai no necessàriament esdevé sinònim de benestar. Quan l'espai que hem de sostenir és molt superior a les nostres necessitats, l'energia es dispersa i pot convertir-se en una càrrega.

Res més lluny d’una llar acollidora que aquests grans castells, estructures pensades per a una cort, per a la representació, per a les estades temporals i per allotjar una multitud de persones. I aquí apareix un altre punt per reflexionar.

Quan avui ens hi endinsem, tendim a imaginar que tots aquells llits, taules, seients, tapissos i objectes que hi veiem formen part d'una decoració que sempre hi ha estat. I no és així. Primer, perquè el que hi ha ara és una recreació feta a partir d’elements provinents del patrimoni de l’Estat i, també, perquè en aquella època, la cort francesa era itinerant. El rei es desplaçava d'una residència l’altra amb la seva família, els cortesans, els servents, els ambaixadors, els animals de caça... i els mobles.

Els encarregats de preparar la residència s'avançaven al seguici reial i hi instal·laven els mobles i les decoracions tèxtils, inclosos els grans tapissos. Quan la cort marxava, tot es desmuntava i marxava. Gran paradoxa: un castell enorme que restava gairebé buit.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Us tracteu o us maltracteu?

Quan pensem en la falta de respecte, acostumem a imaginar maltractaments que venen de fora, però tot sovint som nosaltres mateixos els qui ens perjudiquem. Si voleu saber si és el vostre cas, reviseu aquests punts i valoreu-ho.

*  Us sentiu orgullosos de poder amb tot?

De vegades convertim l'esgotament en un motiu de premi quan diem coses com “jo puc” o “ja descansaré”. Ara bé, poder suportar una càrrega no vol dir que necessàriament s’hagi d’entomar. El cos i les emocions tenen límits i cal saber on aturar-nos abans d’arribar a traspassar-los.

* Aneu sempre amb pressa?

Si sempre caminem com si perdéssim un tren imaginari, mengem ràpid sense motiu o fem tres o quatre coses al mateix temps per sistema estem deixant de gaudir de la vida diària. La pressa és necessària en determinades situacions, però, en general, és més saludable viure en el present i respirar amb consciència.

* Us parleu amb crueltat?

Sovint som molt més cruels amb nosaltres mateixos que amb qualsevol altra persona. Si habitualment ens diem coses com “soc un desastre”, “estic fatal” o “cada dia estic pitjor”, posem per cas, aquests missatges acaben impactant en el nostre benestar.

* Reserveu temps per a vosaltres mateixos? 

Si després de fer tot de tasques relacionades amb la família, la casa, la feina, encàrrecs, etc. ja no ens resta energia, és que no ens deixem espai per a nosaltres. I cal disposar-ne de propi. No cal que ocupi hores. N’hi pot haver prou amb un passeig, una estona de lectura o prendre una infusió tranquil·lament.

Començar a tractar-nos millor, més que grans canvis, requereix gestos senzills: deixar d’exigir-nos tant, escoltar el nostre cos i reservar temps per a nosaltres. Després de llegir això, sentiu que us tracteu o us maltracteu?

Article relacionat: Gaudir de la pròpia companyia

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Gaudir de la pròpia companyia

De vegades cerquem la felicitat, la pau i l’equilibri fora de nosaltres (en algun entorn, en alguna persona, en alguna activitat) quan es troben ser dins nostre si hi sabem estar atents. Per a això ens cal, de tant en tant, estar sols, en el benentès que estar en la pròpia companyia no vol dir sentir-se sol. De fet, si mai he viscut en soledat, segur que haureu descobert el vostre autèntic tarannà i no el que es configura en la convivència amb altres persones; per exemple, què us agrada realment i quin és el vostre ritme.

De nou, hi ha un concepte japonès, “ohitorisama”, que defineix la capacitat i el plaer de fer accions en solitari, ja sigui anar a dinar a un restaurant, viatjar, assistir a un concert, veure una pel·lícula o prendre un cafè. No sempre resulta fàcil sentir-se còmode amb un mateix. Aprendre a estar-hi bé ens ajuda a triar les nostres companyies des de la llibertat i no des de la necessitat o la dependència.

Virginia Woolf, a Una habitació pròpia (1929), associa la independència creativa amb la necessitat de disposar d’un espai amb autonomia. En el seu cas la solitud esdevé una condició per preservar la pròpia veu.

A Viure sol, una col·lecció d’assajos no traduïda ni al català ni al castellà, el poeta japonès Shuntarō Tanikawa (1931-2024) recull impressions de la seva vida en solitari, molt properes a l’esperit de l’ohitorisama: excursions, visites a exposicions, anades al cinema i altres experiències quotidianes.

Un cop més, la saviesa oriental ens recorda una idea senzilla i poderosa: la nostra pròpia companyia pot resultar ben convenient.

Más artículos sobre conceptos japoneses

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nou curs, nous hàbits

Aquesta setmana hem encetat el mes de setembre. Per a moltes persones esdevé un canvi de cicle més significatiu que el que representa el cap d’any: arriba un nou curs, una nova etapa i, amb ella, nous propòsits madurats durant el període estiuenc.

Sigui com sigui, val la pena no fixar-se objectius massa exigents. Sempre resulta millor anar aconseguint petites millores que ens animin a perseguir nous propòsits.

Si la nostra fita és assolir un benestar més gran, reduir ansietat i viure d’una forma més organitzada, us hi ajudarà integrar aquestes pràctiques diàries:

- A l’hora de llevar-vos trieu algun fet o alguna activitat que doni sentit al dia que enceteu; per exemple, avui vull gaudir d’un esmorzar tranquil.

- Dediqueu una estoneta breu a endreçar alguna part del vostre habitatge (un calaix, un prestatge, un racó...). Netejant, ordenant i llençant allò que no cal retenir esteu fent lloc per al nou. Preneu-ne consciència.

- Pel que fa a l’ordre, no oblideu que cada cosa té el seu lloc. Resulta més fàcil deixar les coses allà on correspon que haver de recollir tot allò que no s’ha desat de manera correcta. Fer servir capses i divisors a dintre d’armaris i calaixos serveix per tenir-ho curiós amb menys esforç.

- Si heu de trigar menys de cinc minuts en resoldre alguna cosa, no la deixeu per a l’endemà. Evitareu que les petites tasques se us acumulin.

- Al final de la jornada, repasseu el vostre dia per triar quelcom que vulgueu millorar. Els petits canvis acaben repercutint en una gran diferència.

- Quan us dutxeu (o, fins i tot, quan us renteu les mans o la cara), imagineu que l’aigua s’emporta la tensió acumulada.

Dostoievski afirmava que “la segona meitat de la vida d'un home es compon de no res més que dels hàbits que ha adquirit durant la primera”. Hi afegeixo: mai no és tard. Aquests consells que us proposo us prendran poc temps i us sentireu millor.

Article relacionat: Trucs fàcils per a una llar endreçada

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Quan no hi podem fer res

Hi ha moments en què entenem perfectament què està passant, sabem què ens molesta o què ens fa mal, però no hi podem fer res. Aquesta sensació té un nom en japonès: “yarusenai”.

És aquella barreja de frustració, tristesa i impotència que apareix quan voldríem actuar, però sabem que no podem fer res per canviar la situació; per exemple, davant d’una injustícia inevitable, d’una persona que pateix i a la qual no podem ajudar o d’una situació que s’escapa del nostre control.

Per sostenir aquesta emoció, cal transmutar la impotència en resignació. No sempre tenim la capacitat de solucionar qualsevol problema, però sí l’opció de conviure-hi i adaptar-nos-hi.

En realitat, el significat de “yarusenai” més enllà del literal (vol dir “no poder fer-hi res”) arriba a l’emocional: allò que sentim quan no podem revertir una situació desagradable.

Moltes tradicions han reflexionat sobre què fem —o què deixem de fer— quan la realitat no es pot modificar i presenten algun paral·lelisme. Una de les coses que proposa el budisme és acceptar tot allò que no podem controlar. L’estoïcisme, concentrar l'acció en allò que sí que depèn de nosaltres i acceptar la resta. I un dels conceptes bàsics del taoisme, el “wu wei” o “no acció”, no significa quedar-se de braços plegats sinó no anar contra el curs natural de les coses ni intentar imposar-hi una acció quan aquesta no resulta adequada. És a dir, de vegades no actuar també pot ser una resposta.

Cap d’aquests principis és exactament sinònim de “yarusenai”. Fer aquesta equivalència seria simplificar massa. Es tracta de diferents creences que ofereixen respostes a una experiència semblant: què passa quan la nostra voluntat de canviar una cosa no és possible?

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: Quan deixem d'esperar que algú canviï

Tots hem experimentat un moment, en alguna relació, en què deixem de fer-nos la pregunta “Quan canviarà?” I mantenim l’esperança fins que deixem de creure que ho farà. Aquesta idea s’ha popularitzat en anglès amb el terme japonès “mikagiru”. Originàriament significa “donar alguna cosa per perduda”, però la interpretació actual esdevé més reflexiva: deixar d’esperar que la realitat s’adapti a les nostres expectatives i de prendre les nostres decisions sobre una modificació que mai no arribarà.

Connecta de forma curiosa amb “ichigo ichie”. Si aquest ens incita a mirar el present, “mikagiru” no només ens anima a veure’l tal com és sinó a no observar-lo com esperem que sigui algun dia.

Ara que l’adaptació cinematogràfica de L’Odissea de Christopher Nolan ha revifat l’interès pel poema d’Homer i les llibreries han habilitat espais específics per a les seves diferents traduccions i edicions, val a dir que aquesta història ens n’ofereix un bon exemple. Mentre Ulisses/Odisseu és absent, els pretendents de Penèlope s'instal·len al seu palau i esperen que ella acabi escollint-ne un. Tanmateix ella no vol fer-ho. Durant anys, manté una estratègia per ajornar la decisió: promet que n’escollirà un quan acabi de teixir un sudari, però cada nit desfà una part del que n’ha produït durant el dia. I els pretendents persisteixen perquè esperen que Penèlope canviï de decisió i cedeixi, però això no passarà. Els manté en l'esperança, prometent-los successivament un futur que ella mateixa no té cap intenció de concedir-los.

En definitiva, “mikagiru” ens parla de veure el present tal com és, deixar d’esperar i viure amb els ulls oberts.

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: Una vegada a la vida

“Ichigo ichie” és un concepte japonès segons el qual cada moment esdevé únic i irrepetible. La seva comprensió profunda ens anima a adoptar una actitud envers la vida: reconèixer el valor extraordinari dels fets ordinaris.

Si ens hi fixem, la conversa amb algú que estimem mai no tornarà a ser la mateixa; un àpat compartit no té perquè convertir-se en una rutina; el trajecte que fem cada dia per anar a treballar o estudiar també anirà canviant segons la nostra percepció, la llum, els sons; i, així, tantes i tantes circumstàncies.

De fet, es tracta d’una invitació a viure en el present, una idea que sembla que estigui de moda, però que fa cents d’anys que es troba en diferents filosofies i religions. El budisme posa èmfasi en l’atenció plena, en contemplar l’experiència sense aferrar-se al passat ni projectar-se cap al futur. L’epicureisme proposava trobar la felicitat en les coses senzilles. El taoisme convida a fluir amb el curs natural dels esdeveniments.

Shunmyo Masuno, a L’art de la senzillesa, escriu: “Hi ha una dita que s’origina en el zen, “ichigo ichie” o “una vegada a la vida”. Significa que hauríem de valorar cada encontre que tinguem, perquè algunes persones potser només les veurem una vegada a la vida. Concentra’t en un sol encontre, i basteix una relació que valgui la pena. L’important no és el nombre de coneguts, sinó la profunditat de la relació”.

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos