Feng Shui: L'emperador groc

La seva mare va quedar embarassada per la intervenció d’un llamp i va néixer al cap de vint anys. Parlo de Huangdi, també conegut com l’Emperador Groc. Després de viure 100 anys, un drac daurat se’l va endur al Cel. Com passa amb tots els herois mítics, el seu origen i el seu final són màgics i sorprenents. Segons la tradició, va governar la Xina entre el 2.698 i el 2.598 a. C. i se’l representa com a conqueridor, jutge i immortal. És considerat bressol de la cultura xinesa, l’avantpassat comú de l’ètnia Han i se li atribueixen molts invents, com els caràcters xinesos, la medicina xinesa tradicional, la cria del cuc de seda, el calendari xinès o la brúixola, entre altres.

És l’Emperador Groc qui va veure com una tortuga emergia del riu amb un quadrat màgic dibuixat a la closca, justament el que es fa servir en Fengshui per calcular les estrelles volants; això és, les energies presents a cada sector d’un habitatge, les quals ens condicionen molt més que no ens pensem. Dins d’aquest quadrat màgic, el número 5 representa l’energia d’aquesta figura llegendària i allà on s’instal·la sol portar imprevistos desagradables que tot sovint tenen a veure amb despeses. Ja se sap que els que ostenten el poder poden arribar a ser molt capritxosos. Els consultors de Fengshui sempre recomanem calmar-lo amb element metall (formes rodones, color blanc) i, si pot ser, amb alguna cosa daurada i quelcom sagrat, selecte o honorífic. No endebades, el luxe i les coses sagrades són les que en definitiva agraden a un emperador.

Vet aquí que al món actual també n’hi ha d’emperadors grocs (en el sentit més nefast del terme), com aquell que més que groc és taronja, que ha omplert el seu despatx geomètric d’elements daurats fins a l’exageració (marcs de quadres, gerros, diferents decoracions per tot arreu, fins i tot a la llar de foc i a les cortines) i que ha convocat un munt de líders religiosos a beneir-lo. No crec pas que tinguem la sort que el metall el calmi. Potser algun drac se l’endurà abans dels 100 anys?

 www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El silenci interior

Meditar i resar són dues maneres d’endinsar-nos en nosaltres mateixos. Resar és un acte universal i, sobretot, íntim i, al llarg de la història, les diferents tradicions espirituals han creat moltes formes de pregària. Aquesta no sempre implica paraules ni rituals complicats. Tot sovint n’hi ha prou amb un gest de silenci, una respiració conscient o un moment d’escolta profunda. En totes les cultures, però, esdevé una connexió amb allò que considerem sagrat, amb el sentit de la vida o amb la pròpia essència.

En el cristianisme, el res pot ser verbal o silenciós. Santa Teresa de Jesús s’hi referia com a “recolliment interior”, com un tornar a casa. A les tradicions orientals, la meditació ocupa un lloc central. Per al zen, el silenci és equiparable a la rogativa. A l’hinduisme, els mantres, entre altres, equilibren l’energia.

Malgrat les diferències, oració i meditació apunten cap al mateix lloc: calmar la ment, sentir des del cor i habitar el present. Resar és, en essència, un acte de comunicació. Sovint ens sembla que ens adrecem a una realitat externa, però en el fons també estem dialogant amb un part més elevada de nosaltres mateixos. Per tant, no es tracta només d’una petició o un agraïment, sinó de posar ordre dins nostre. En aquest procés, allò que solem anomenar “jo superior” troba el moment de manifestar-se.

I, si resar és com parlar, meditar és escoltar. Després d’expressar el que portem al cor, el silenci permet que emergeixi una comprensió més profunda. És aquí on sovint ens adonem que les respostes no venen de fora, sinó de dins.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Va de cosins

Quan vaig començar a dedicar-me al Fengshui ara fa més de 15 anys, vaig constatar que molta gent no sabia què era. I tot i que cada vegada compta amb més adeptes, encara ara hi ha persones que desconeixen de què es tracta. Imagineu-vos si parlem del Vastu Shastra o del Sha Che, els “cosins” hindú i tibetà, respectivament, del Fengshui. Com passa amb els cosins, en algunes coses s’assemblen i en altres es diferencien.

El Vastu Shastra s’arrela en la tradició vèdica i, per tant, es troba vinculat a l’arquitectura sagrada i a la cosmovisió hindú. Entén la casa com un microcosmos en harmonia amb l’univers. Cada zona de la casa s’associa a un dels 5 elements (terra, aigua, foc, aire i èter).

El Sha Che és una disciplina que forma part del corpus de coneixements del budisme tibetà. Estudia la relació entre la terra i l’energia vital dels éssers humans, té molt en compte l’impacte espiritual i kàrmic del lloc on s’habita i el vincle entre espai, temps i consciència.

El Fengshui prové de la saviesa ancestral xinesa, el taoisme i l’observació de la natura i se centra molt en el flux de l’energia vital i l’equilibri. Harmonitza amb els 5 elements (foc, terra, metall, aigua i fusta) i amb el Yin i el Yang segons l’espai i la persona.

Sigui com sigui, tots tres parteixen de la idea que l’espai on vivim influeix directament en la salut, l’energia vital, la prosperitat i l’estat emocional i mental dels seus habitants i tenen en compte la llum solar i els fluxos naturals de l’energia i la forma del terreny i de l’habitatge. I s’apliquen a la construcció de cases, a la distribució de les habitacions, a l’elecció de terrenys i fins i tots a locals de negocis.

En cap cas consisteix en decoració, sinó en entendre l’espai com una eina per viure en equilibri i amb fluïdesa, perquè incideix en la nostra energia, el nostre benestar i el nostre camí vital.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Mar i muntanya

Hi ha ciutats que prosperen, com Hong Kong, on el fengshui esdevé una manera d’entendre el paisatge com un organisme viu. Com Barcelona, la seva geografia dibuixa l’esquema clàssic de l’Escola de la Forma: les muntanyes, amb Victoria Peak com a Tibidabo hongkonguès, protegeixen l’esquena de la ciutat —com una Tortuga Negra que ofereix suport— mentre el mar s'obre al seu davant. Mar i muntanya, una configuració típica d’enclavaments comercials.

I el més fascinant és com aquesta lògica ancestral s’ha integrat en l’arquitectura contemporània de la ciutat xinesa. Al complex residencial The Repulse Bay, una gran obertura travessa l’edifici. No és només una decisió estètica: es tracta d’una “porta del drac”. Segons la tradició, l’energia vital baixa de les muntanyes cap al mar i cal deixar-li pas. Bloquejar aquest flux seria obstaculitzar la prosperitat. Aquesta idea també s’observa en projectes com Marina Bay Sands, on l’aigua, les tres torres i la plataforma superior creen una composició simbòlica de suport, expansió i acumulació de riquesa. L’arquitectura es converteix en paisatge energètic.

Tanmateix, a Hong Kong també hi trobem “competència energètica”: les formes punxegudesd’alguns gratacels actuen com “fletxes enverinades” contra d’altres. Per això molts edificis incorporen corbes que neutralitzen aquesta energia desfavorable.

Tant les dates d’inauguració dels edificis, els números dels pisos, l’orientació exacta segons la brúixola responen a una cosmovisió que uneix energia, economia i urbanisme. Potser per tot això aquesta ciutat és més que un centre financer: és un recordatori que, fins i tot en la modernitat més accelerada, l’ésser humà continua cercant la connexió amb el cel i la terra; en definitiva, amb la natura.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Un antídot contra l'apocalipsi

Des de fa dècades, hi ha creadors apunten a un futur apocalíptic i descoratjador: escassetat i/o una societat sotmesa a un control absolut amb l’ajut de la tecnologia. Ja trobem aquest imaginari a Un món feliç (1932) d’Aldous Huxley, en què la felicitat es fabrica químicament, i a 1984 (1949), de George Orwell, on la vigilància anul·la la llibertat. També, les obres d’Isaac Asimov, especialment Jo, Robot (1950), qüestionen els límits ètics de la intel·ligència artificial i Blade Runner (1982), pel·lícula dirigida per Ridley Scott, ens confronta amb una pregunta essencial: què ens fa realment humans?

Avui més que mai sembla que aquestes distòpies parlen menys del futur que del present. En pocs dies he tingut ocasió de veure la primera temporada de la sèrie Pluribus (2025), creada per Vince Gilligan; he assistit a la representació de l’obra teatral Ai, la misèria ens farà feliços, de Gabriel Calderón i he revisionat la pel·lícula Soylent Green (1973), de Richard Fleischer. Totes elles ens mostren mons marcats per la mancança i una profunda desconnexió de la natura. Passa, però, que ja no imaginem el futur sinó que, potser, el comencem a reconèixer.

Des de la mirada del taoisme, aquest malestar té una arrel clara: quan l’ésser humà deixa de fluir amb la natura, fins i tot oblidant que en forma part, i intenta controlar-ho tot, apareix el desequilibri i la separació entre la persona i el seu entorn.

El fengshui, com a aplicació pràctica del pensament taoista, no pretén predir catàstrofes ni protegir-nos del futur, sinó ajudar-nos a habitar el present amb coherència. Potser el veritable antídot contra l’apocalipsi és tornar a l’equilibri. El futur és la continuïtat del que fem avui. I viure en harmonia amb la natura pot ser l’acte més profundament transformador.

Isaac Asimov va afirmar en una entrevista: “El problema no és que les màquines pensin com els humans, sinó que els humans pensin com les màquines.”

www.montsemilian.com

Feng Shui: Mirar l'interior per modificar l'exterior

Moltes persones s’acosten al fengshui buscant una solució externa i ràpida: moure un moble, col·locar un objecte o aplicar un remei concret, però amb el temps una cosa es fa evident: el fengshui no funciona com una recepta automàtica i delegar-ho tot sovint forma part del problema.

Aquests són alguns errors habituals —sovint inconscients— que expliquen per què els canvis no acaben de funcionar.

- Voler que algú altre resolgui tot el que no va bé 

De vegades, sense adonar-nos-en, esperem que el consultor s’ocupi d’allò que nosaltres no volem o no podem mirar. Però cap professional pot fer la feina interna per nosaltres.
El fengshui acompanya processos que requereixen implicació, presència i consciència, orienta i obre possibilitats, però no substitueix la responsabilitat personal. Quan deleguem completament el canvi, l’actuació resulta superficial.

-  Confondre fengshui amb decoració

Canviar colors o objectes pot embellir, però no sempre transforma. Quan ens quedem només en la forma, el fons continua intacte.

- Afegir en lloc de retirar

Molts remeis fallen perquè acumulem objectes sense retirar-ne cap i l’energia necessita espai per fluir.

-  Esperar resultats immediats

Quan busquem efectes ràpids, sovint abandonem processos que necessiten temps per arrelar. Quan fem canvis segons el fengshui les millores es poden notar entre dues i quatre setmanes després.

En definitiva, quan casa i persona caminen juntes, els ajustos deixen de ser artificials i esdevenen transformadors. I això aplica també per a moltes altres teràpies.

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Quan el llinatge pesa

La pel·lícula La Duquessa (2008), dirigida per Saul Dibb i protagonitzada per Keira Knightley i Ralph Fiennes, recrea la vida de Georgiana Cavendish, duquessa de Devonshire, una de les dones més fascinants de l’aristocràcia anglesa del segle XVIII. El film es basa en la biografia escrita per l’escriptora i historiadora Amanda Foreman. Mostra el contrast entre l’èxit social i la solitud que van marcar la seva existència.

Georgiana es va casar molt jove amb el duc de Devonshire, un home molt més gran que ella, en un matrimoni concertat per assegurar la continuïtat del llinatge. Intel·ligent, carismàtica i avançada al seu temps, va destacar com a icona social i política, però dins l’àmbit familiar va sentir-se molt desgraciada. El seu marit mantenia obertament una relació amb una altra dona, mentre ella era jutjada i pressionada constantment perquè no donava a llum a un hereu, que va trigar molt a arribar, sinó només nenes. La Duquessa va morir als 48 anys i el vidu es va casar amb la seva amant.

Aquest relat manté un gran paral·lelisme amb Diana Spencer, avantpassada de Georgiana. Diana també es va casar amb un home de més edat amb l’expectativa de perpetuar la dinastia. De nou, conveniència, un marit enamorat d’una altra dona, una vida exposada i una mort prematura. Les coincidències no ens poden deixar indiferents.

Aquí és on podem fer-ne una lectura més profunda: fins a quin punt l’energia de l’arbre genealògic influeix en la nostra vida? Des d’una mirada sistèmica i energètica, les històries no resoltes, els patrons de dolor, sacrifici o submissió poden repetir-se inconscientment de generació en generació, buscant ser reconeguts i transformats.

Teràpies com les constel·lacions familiars ens ajuden a fer visibles aquestes dinàmiques. A través d’aquest treball, és possible alliberar-nos de càrregues que no ens corresponen. Quan una història és vista i respectada, deixa de reproduir-se.

El que commou en els casos de Georgiana i Diana és la sensació que van ser portadores d’una memòria no resolta. Una invitació, també per a nosaltres, a mirar la nostra família amb consciència, respecte i compassió.

www.montsemilian.com