Feng Shui: De plantes i colors

Fa uns dies, una client amb la qual estàvem triant els colors més adequats per a cada estança de la seva nova llar em va fer arribar una paleta de colors que, sota el títol “Gamma de blancs”, incloïa tons com el cendra (gris), l’ “Alice blue” (blau) el rosa clar i el beix. Ja veieu, “blancs” en un sentit ben ampli i daltònic.

Despropòsits com aquest i de pitjors se’n troben de forma freqüent a les xarxes, on de vegades costa distingir qui t’explica coses amb coneixement de causa i qui es fa passar per expert. Us en poso un parell d’exemples de publicacions dedicades a la decoració.

Hi llegeixo: “Fer servir els colors adequats és quelcom fonamental si volem basar casa nostra en la filosofia del Fengshui. (...) En el cas dels espais tranquils els colors ideals són el vermell, el rosa, el blanc, el groc i el taronja”. Sense necessitat de saber ni Fengshui ni interiorisme, sembla que es pot deduir que, si decorem un espai tranquil amb vermell, potser ja no transmetrà tanta calma. Si ens centrem en aquesta disciplina xinesa, val a dir que no hi ha consells sobre colors que apliquin igual a totes les cases. És a dir, cal fer un estudi personalitzat per esbrinar quines energies habiten a cadascun dels seus sectors, què representen i com harmonitzar-les (mitjançant formes, tons, etc.) perquè els seus habitants visquin en les millors condicions possibles.

Colors a banda, passem a un altre tema, però també acolorit: les plantes. En una pàgina web trobo això: “La violeta africana es fa servir com a cura a la cuina. Tanmateix, s’ha de col·locar entre la pica i el forn per guarir la poca harmonia”.

Si bé és cert que la majoria de plantes d’interior milloren la qualitat de l’ambient perquè el netegen de productes tòxics, el Fengshui no és tan específic sobre la utilitat de cada espècie. Sí que diu que, a les cuines,  cal posar alguna cosa que sigui element fusta entre l’element aigua (piques) i l’element foc (forn, cuina) per evitar el conflicte que hi ha entre aquestes energies, perquè l’aigua apaga el foc. Si hi col·loquem aquesta correcció creem un cicle harmònic, perquè l’element aigua genera l’element fusta i aquest crea l’element foc. Ara bé, no cal que es tracti d’una violeta africana. Serveix qualsevol planta o objecte de fusta.

És fascinant com hi ha persones que poden estar tan segures d’allò que no entenen.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Salvar les distàncies

Imaginar-nos a nosaltres mateixos com si en fóssim observadors externs, gairebé com si ens veiéssim en una pel·lícula, és una tècnica molt utilitzada en algunes teràpies. Ajuda a separar-nos dels nostres pensaments i, així, guanyar perspectiva de les coses que ens passen i reduir la intensitat emocional.

Aquest exercici sol consistir en tancar els ulls i situar-nos en una situació (conflicte, preocupació, etc.) concreta, veure’ns dins d’aquesta escena, anar-nos-en allunyant cada vegada més fins a mirar-nos, potser, des de dalt i observar-ho tot sense jutjar, com si no anés amb nosaltres.

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de pujar al mirador de la Torre Glòries, abans coneguda com Torre Agbar, obra de l’arquitecte Jean Nouvel. Aquest edifici de 144 m. d’alçada permet admirar des del seu pis número 30 una vista de 360º, espectacular, de Barcelona. De dalt estant la ciutat esdevé com una maqueta i les persones com ninotets animats. És com fer l’exercici que us deia, però en el meu cas posant distància entre jo i la meva ciutat. Sense jutjar? Se’m fa difícil perquè Barcelona ja no és dels barcelonins, sinó dels propietaris de pisos turístics, dels especuladors immobiliaris i dels “expats”, i em sap greu. És així com ho sento. Em quedo, tanmateix, amb el fet que és bonica i que m’agrada com s’estén entre mar i muntanya, arrecerada per la serra de Collserola i acaronada pel mar.

I m’adono que, quan els capitostos ordenen bombardejar ciutats, escoles i hospitals també ho veuen tot de molt lluny, com si no fos de veritat. Potser haurien de fer l’exercici contrari al que us explicava: viatjar-hi i viure la massacre des de dins. Perquè no els cal reduir la intensitat emocional sinó, segurament, activar-la.

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Els morts al clot i els vius al tros?

Hi ha una tendència japonesa que s’està fent viral: pagar per ficar-se dins d’un taüt i meditar-hi. La cosa va començar a la prefectura de Chiba, però s’ha anat estenent. A Tòquio, per exemple, hi ha un spa en què pots triar models de caixa amb variats colors i decoracions i allunyats de l’estil fúnebre, música relaxant o silenci total, vídeos projectats al sostre i tapa oberta o tancada.

Els seus promotors afirmen que ajuda a comprendre la bellesa d’allò efímer, enfrontar la por a la mort i viure amb més presència (val a dir que al país nipó la taxa de suïcidi juvenil és extremadament elevada).

Encara que tot plegat sembli una mica boig, aquesta forma de meditació enfonsa les seves arrels en diferents tradicions, inclosa la del Japó, amb pràctiques (xamàniques, de l’antic Egipte, etc.) que esdevenen experiències simbòliques de mort i renaixement interior; en definitiva, d’assolir una nova vida. Sèneca assegurava: “Aprèn a morir i aprendràs a viure.”

Hi ha una forma de meditació budista sobre la mort en què es reflexiona sobre la impermanència i en algunes pràctiques de budisme tibetà es fan visualitzacions de la mort per preparar la consciència.

Sense anar molt lluny, a la localitat de Neves (Galícia) cada 29 de juliol i des de fa 300 anys se celebra una processó de taüts anomenada “As Mortos Vivos” o Romeria de Santa Marta de Ribaterme, en la qual persones que han sobreviscut a malalties greus o perills extrems es passegen dins de caixes de morts com agraïment.

Contemplar la pròpia mortalitat tot sovint porta a transformar la manera de viure. Tolstoi afirmava: “Només quan vaig comprendre la mort vaig començar a entendre la vida.”

www.montsemilian.com

Feng Shui: L'emperador groc

La seva mare va quedar embarassada per la intervenció d’un llamp i va néixer al cap de vint anys. Parlo de Huangdi, també conegut com l’Emperador Groc. Després de viure 100 anys, un drac daurat se’l va endur al Cel. Com passa amb tots els herois mítics, el seu origen i el seu final són màgics i sorprenents. Segons la tradició, va governar la Xina entre el 2.698 i el 2.598 a. C. i se’l representa com a conqueridor, jutge i immortal. És considerat bressol de la cultura xinesa, l’avantpassat comú de l’ètnia Han i se li atribueixen molts invents, com els caràcters xinesos, la medicina xinesa tradicional, la cria del cuc de seda, el calendari xinès o la brúixola, entre altres.

És l’Emperador Groc qui va veure com una tortuga emergia del riu amb un quadrat màgic dibuixat a la closca, justament el que es fa servir en Fengshui per calcular les estrelles volants; això és, les energies presents a cada sector d’un habitatge, les quals ens condicionen molt més que no ens pensem. Dins d’aquest quadrat màgic, el número 5 representa l’energia d’aquesta figura llegendària i allà on s’instal·la sol portar imprevistos desagradables que tot sovint tenen a veure amb despeses. Ja se sap que els que ostenten el poder poden arribar a ser molt capritxosos. Els consultors de Fengshui sempre recomanem calmar-lo amb element metall (formes rodones, color blanc) i, si pot ser, amb alguna cosa daurada i quelcom sagrat, selecte o honorífic. No endebades, el luxe i les coses sagrades són les que en definitiva agraden a un emperador.

Vet aquí que al món actual també n’hi ha d’emperadors grocs (en el sentit més nefast del terme), com aquell que més que groc és taronja, que ha omplert el seu despatx geomètric d’elements daurats fins a l’exageració (marcs de quadres, gerros, diferents decoracions per tot arreu, fins i tot a la llar de foc i a les cortines) i que ha convocat un munt de líders religiosos a beneir-lo. No crec pas que tinguem la sort que el metall el calmi. Potser algun drac se l’endurà abans dels 100 anys?

 www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El silenci interior

Meditar i resar són dues maneres d’endinsar-nos en nosaltres mateixos. Resar és un acte universal i, sobretot, íntim i, al llarg de la història, les diferents tradicions espirituals han creat moltes formes de pregària. Aquesta no sempre implica paraules ni rituals complicats. Tot sovint n’hi ha prou amb un gest de silenci, una respiració conscient o un moment d’escolta profunda. En totes les cultures, però, esdevé una connexió amb allò que considerem sagrat, amb el sentit de la vida o amb la pròpia essència.

En el cristianisme, el res pot ser verbal o silenciós. Santa Teresa de Jesús s’hi referia com a “recolliment interior”, com un tornar a casa. A les tradicions orientals, la meditació ocupa un lloc central. Per al zen, el silenci és equiparable a la rogativa. A l’hinduisme, els mantres, entre altres, equilibren l’energia.

Malgrat les diferències, oració i meditació apunten cap al mateix lloc: calmar la ment, sentir des del cor i habitar el present. Resar és, en essència, un acte de comunicació. Sovint ens sembla que ens adrecem a una realitat externa, però en el fons també estem dialogant amb un part més elevada de nosaltres mateixos. Per tant, no es tracta només d’una petició o un agraïment, sinó de posar ordre dins nostre. En aquest procés, allò que solem anomenar “jo superior” troba el moment de manifestar-se.

I, si resar és com parlar, meditar és escoltar. Després d’expressar el que portem al cor, el silenci permet que emergeixi una comprensió més profunda. És aquí on sovint ens adonem que les respostes no venen de fora, sinó de dins.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Va de cosins

Quan vaig començar a dedicar-me al Fengshui ara fa més de 15 anys, vaig constatar que molta gent no sabia què era. I tot i que cada vegada compta amb més adeptes, encara ara hi ha persones que desconeixen de què es tracta. Imagineu-vos si parlem del Vastu Shastra o del Sha Che, els “cosins” hindú i tibetà, respectivament, del Fengshui. Com passa amb els cosins, en algunes coses s’assemblen i en altres es diferencien.

El Vastu Shastra s’arrela en la tradició vèdica i, per tant, es troba vinculat a l’arquitectura sagrada i a la cosmovisió hindú. Entén la casa com un microcosmos en harmonia amb l’univers. Cada zona de la casa s’associa a un dels 5 elements (terra, aigua, foc, aire i èter).

El Sha Che és una disciplina que forma part del corpus de coneixements del budisme tibetà. Estudia la relació entre la terra i l’energia vital dels éssers humans, té molt en compte l’impacte espiritual i kàrmic del lloc on s’habita i el vincle entre espai, temps i consciència.

El Fengshui prové de la saviesa ancestral xinesa, el taoisme i l’observació de la natura i se centra molt en el flux de l’energia vital i l’equilibri. Harmonitza amb els 5 elements (foc, terra, metall, aigua i fusta) i amb el Yin i el Yang segons l’espai i la persona.

Sigui com sigui, tots tres parteixen de la idea que l’espai on vivim influeix directament en la salut, l’energia vital, la prosperitat i l’estat emocional i mental dels seus habitants i tenen en compte la llum solar i els fluxos naturals de l’energia i la forma del terreny i de l’habitatge. I s’apliquen a la construcció de cases, a la distribució de les habitacions, a l’elecció de terrenys i fins i tots a locals de negocis.

En cap cas consisteix en decoració, sinó en entendre l’espai com una eina per viure en equilibri i amb fluïdesa, perquè incideix en la nostra energia, el nostre benestar i el nostre camí vital.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Mar i muntanya

Hi ha ciutats que prosperen, com Hong Kong, on el fengshui esdevé una manera d’entendre el paisatge com un organisme viu. Com Barcelona, la seva geografia dibuixa l’esquema clàssic de l’Escola de la Forma: les muntanyes, amb Victoria Peak com a Tibidabo hongkonguès, protegeixen l’esquena de la ciutat —com una Tortuga Negra que ofereix suport— mentre el mar s'obre al seu davant. Mar i muntanya, una configuració típica d’enclavaments comercials.

I el més fascinant és com aquesta lògica ancestral s’ha integrat en l’arquitectura contemporània de la ciutat xinesa. Al complex residencial The Repulse Bay, una gran obertura travessa l’edifici. No és només una decisió estètica: es tracta d’una “porta del drac”. Segons la tradició, l’energia vital baixa de les muntanyes cap al mar i cal deixar-li pas. Bloquejar aquest flux seria obstaculitzar la prosperitat. Aquesta idea també s’observa en projectes com Marina Bay Sands, on l’aigua, les tres torres i la plataforma superior creen una composició simbòlica de suport, expansió i acumulació de riquesa. L’arquitectura es converteix en paisatge energètic.

Tanmateix, a Hong Kong també hi trobem “competència energètica”: les formes punxegudesd’alguns gratacels actuen com “fletxes enverinades” contra d’altres. Per això molts edificis incorporen corbes que neutralitzen aquesta energia desfavorable.

Tant les dates d’inauguració dels edificis, els números dels pisos, l’orientació exacta segons la brúixola responen a una cosmovisió que uneix energia, economia i urbanisme. Potser per tot això aquesta ciutat és més que un centre financer: és un recordatori que, fins i tot en la modernitat més accelerada, l’ésser humà continua cercant la connexió amb el cel i la terra; en definitiva, amb la natura.

www.montsemilian.com