Feng Shui: Mar i muntanya

Hi ha ciutats que prosperen, com Hong Kong, on el fengshui esdevé una manera d’entendre el paisatge com un organisme viu. Com Barcelona, la seva geografia dibuixa l’esquema clàssic de l’Escola de la Forma: les muntanyes, amb Victoria Peak com a Tibidabo hongkonguès, protegeixen l’esquena de la ciutat —com una Tortuga Negra que ofereix suport— mentre el mar s'obre al seu davant. Mar i muntanya, una configuració típica d’enclavaments comercials.

I el més fascinant és com aquesta lògica ancestral s’ha integrat en l’arquitectura contemporània de la ciutat xinesa. Al complex residencial The Repulse Bay, una gran obertura travessa l’edifici. No és només una decisió estètica: es tracta d’una “porta del drac”. Segons la tradició, l’energia vital baixa de les muntanyes cap al mar i cal deixar-li pas. Bloquejar aquest flux seria obstaculitzar la prosperitat. Aquesta idea també s’observa en projectes com Marina Bay Sands, on l’aigua, les tres torres i la plataforma superior creen una composició simbòlica de suport, expansió i acumulació de riquesa. L’arquitectura es converteix en paisatge energètic.

Tanmateix, a Hong Kong també hi trobem “competència energètica”: les formes punxegudesd’alguns gratacels actuen com “fletxes enverinades” contra d’altres. Per això molts edificis incorporen corbes que neutralitzen aquesta energia desfavorable.

Tant les dates d’inauguració dels edificis, els números dels pisos, l’orientació exacta segons la brúixola responen a una cosmovisió que uneix energia, economia i urbanisme. Potser per tot això aquesta ciutat és més que un centre financer: és un recordatori que, fins i tot en la modernitat més accelerada, l’ésser humà continua cercant la connexió amb el cel i la terra; en definitiva, amb la natura.

www.montsemilian.com