Feng Shui: Minimalisme necessari?

Foto: IKEA

Heu sentit mai a parlar de l’estil decoratiu denominat amb el terme anglès whimsical? Aquest mot prové de la paraula whimsy i aquesta, al seu torn, del vocable whim-wham, usat al segle XVI per fer referència a assumptes capritxosos o infantils.

Aquesta tendència, doncs, convida a recuperar el nen/la nena interior mitjançant la decoració i es caracteritza per allunyar-se del minimalisme i atorgar als espais un caire poc tradicional, més creatiu i imaginatiu, acolorit i lúdic. Diríem que tot s’hi val per despertar emoció i sorpresa.

Per descomptat resulta ideal si el que es vol és reflectir la pròpia personalitat, transmetre alegria i esdevenir “diferent”.

Aquestes són les seves característiques principals:

- L’ús de colors vius i combinacions inesperades, com ara rosa amb taronja o grocs amb blau.

- Mobles i objectes originals, amb formes curioses o irregulars o barreges d’elements antics i moderns.

- Incorporació d’elements que recorden la infantesa o el món dels contes, amb tocs surrealistes.

- Eclecticisme.

Pot conviure el whimsical amb els principis del fengshui? És possible si es tenen en compte aquests darrers. Ara bé, tot fent recerca sobre aquest tema he trobat cases dignes de ser comentades, com la del dissenyador Christian Louboutin, famós per les seves preuades sabates. Busqueu-la a les xarxes i entendreu què vull dir amb això. Per exemple, un dormitori amb el que sembla una llama dissecada al costat del llit i sengles portes a banda i banda, sense tauletes de nit i amb una cara tallada al capçal que sembla que s’hagi de posar a cridar en qualsevol moment.

Malgrat això, aquesta moda i la mil·lenària disciplina xinesa poden ser perfectament compatibles si es troba l’equilibri entre fantasia i harmonia energètica.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Sobre els bonsais

Llegeixo això en una pàgina web: “El bonsái es comúnmente asociado con la fortuna y la buena suerte, por lo que, según el Feng Shui, este debe colocarse en la terraza, balcón, jardín o simplemente una ventana. Basta con resguardarlos ante temperaturas extremas para conservarlos”.  Algú que entengui de bonsais us dirà que no n’hi ha prou amb protegir-los de temperatures extremes perquè gaudeixin de bona salut. Qui sàpiga de fengshui tindrà clar que no es pot generalitzar sobre on cal posar-los.

I és que el Fengshui considera que el simbolisme d’aquests arbres empetitits prové del fet que han estat limitats en el seu desenvolupament de forma intencionada mentre que qualsevol forma de vegetació representa creixement i vida. Per tant, s’associen, d’una banda, a restricció, potencial reprimit i estancament i, de l’altra, a paciència, bellesa i contemplació. És a dir, l’important és copsar què volem reflectir. Hi ha qui diu que en cada poda, no es retalla l’arbre sinó que es modela un mateix.

Com a curiositat, abans del bonsai, d’origen japonès, existia el Penjing, que va aparèixer a la Xina fa més de 2.000 anys i que no consistia només en un arbre, sinó que recreava paisatges sencers en miniatura i incloïa diferents elements, com roques.  Quan aquesta pràctica va arribar al Japó (segles VI-VII), va evolucionar cap al bonsai tal com el coneixem avui. Els japonesos hi van aportar minimalisme, un sol arbre en lloc de tot un paisatge, enaltint-ne l’essència. Algun savi va dir que el bonsai, en definitiva, és una conversa amb el temps.

www.montsemilian.com

Més sobre Fengshui i bonsais

Feng Shui: De plantes i colors

Fa uns dies, una client amb la qual estàvem triant els colors més adequats per a cada estança de la seva nova llar em va fer arribar una paleta de colors que, sota el títol “Gamma de blancs”, incloïa tons com el cendra (gris), l’ “Alice blue” (blau) el rosa clar i el beix. Ja veieu, “blancs” en un sentit ben ampli i daltònic.

Despropòsits com aquest i de pitjors se’n troben de forma freqüent a les xarxes, on de vegades costa distingir qui t’explica coses amb coneixement de causa i qui es fa passar per expert. Us en poso un parell d’exemples de publicacions dedicades a la decoració.

Hi llegeixo: “Fer servir els colors adequats és quelcom fonamental si volem basar casa nostra en la filosofia del Fengshui. (...) En el cas dels espais tranquils els colors ideals són el vermell, el rosa, el blanc, el groc i el taronja”. Sense necessitat de saber ni Fengshui ni interiorisme, sembla que es pot deduir que, si decorem un espai tranquil amb vermell, potser ja no transmetrà tanta calma. Si ens centrem en aquesta disciplina xinesa, val a dir que no hi ha consells sobre colors que apliquin igual a totes les cases. És a dir, cal fer un estudi personalitzat per esbrinar quines energies habiten a cadascun dels seus sectors, què representen i com harmonitzar-les (mitjançant formes, tons, etc.) perquè els seus habitants visquin en les millors condicions possibles.

Colors a banda, passem a un altre tema, però també acolorit: les plantes. En una pàgina web trobo això: “La violeta africana es fa servir com a cura a la cuina. Tanmateix, s’ha de col·locar entre la pica i el forn per guarir la poca harmonia”.

Si bé és cert que la majoria de plantes d’interior milloren la qualitat de l’ambient perquè el netegen de productes tòxics, el Fengshui no és tan específic sobre la utilitat de cada espècie. Sí que diu que, a les cuines,  cal posar alguna cosa que sigui element fusta entre l’element aigua (piques) i l’element foc (forn, cuina) per evitar el conflicte que hi ha entre aquestes energies, perquè l’aigua apaga el foc. Si hi col·loquem aquesta correcció creem un cicle harmònic, perquè l’element aigua genera l’element fusta i aquest crea l’element foc. Ara bé, no cal que es tracti d’una violeta africana. Serveix qualsevol planta o objecte de fusta.

És fascinant com hi ha persones que poden estar tan segures d’allò que no entenen.

www.montsemilian.com