Feng Shui: Minimalisme necessari?

Foto: IKEA

Heu sentit mai a parlar de l’estil decoratiu denominat amb el terme anglès whimsical? Aquest mot prové de la paraula whimsy i aquesta, al seu torn, del vocable whim-wham, usat al segle XVI per fer referència a assumptes capritxosos o infantils.

Aquesta tendència, doncs, convida a recuperar el nen/la nena interior mitjançant la decoració i es caracteritza per allunyar-se del minimalisme i atorgar als espais un caire poc tradicional, més creatiu i imaginatiu, acolorit i lúdic. Diríem que tot s’hi val per despertar emoció i sorpresa.

Per descomptat resulta ideal si el que es vol és reflectir la pròpia personalitat, transmetre alegria i esdevenir “diferent”.

Aquestes són les seves característiques principals:

- L’ús de colors vius i combinacions inesperades, com ara rosa amb taronja o grocs amb blau.

- Mobles i objectes originals, amb formes curioses o irregulars o barreges d’elements antics i moderns.

- Incorporació d’elements que recorden la infantesa o el món dels contes, amb tocs surrealistes.

- Eclecticisme.

Pot conviure el whimsical amb els principis del fengshui? És possible si es tenen en compte aquests darrers. Ara bé, tot fent recerca sobre aquest tema he trobat cases dignes de ser comentades, com la del dissenyador Christian Louboutin, famós per les seves preuades sabates. Busqueu-la a les xarxes i entendreu què vull dir amb això. Per exemple, un dormitori amb el que sembla una llama dissecada al costat del llit i sengles portes a banda i banda, sense tauletes de nit i amb una cara tallada al capçal que sembla que s’hagi de posar a cridar en qualsevol moment.

Malgrat això, aquesta moda i la mil·lenària disciplina xinesa poden ser perfectament compatibles si es troba l’equilibri entre fantasia i harmonia energètica.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Sobre els bonsais

Llegeixo això en una pàgina web: “El bonsái es comúnmente asociado con la fortuna y la buena suerte, por lo que, según el Feng Shui, este debe colocarse en la terraza, balcón, jardín o simplemente una ventana. Basta con resguardarlos ante temperaturas extremas para conservarlos”.  Algú que entengui de bonsais us dirà que no n’hi ha prou amb protegir-los de temperatures extremes perquè gaudeixin de bona salut. Qui sàpiga de fengshui tindrà clar que no es pot generalitzar sobre on cal posar-los.

I és que el Fengshui considera que el simbolisme d’aquests arbres empetitits prové del fet que han estat limitats en el seu desenvolupament de forma intencionada mentre que qualsevol forma de vegetació representa creixement i vida. Per tant, s’associen, d’una banda, a restricció, potencial reprimit i estancament i, de l’altra, a paciència, bellesa i contemplació. És a dir, l’important és copsar què volem reflectir. Hi ha qui diu que en cada poda, no es retalla l’arbre sinó que es modela un mateix.

Com a curiositat, abans del bonsai, d’origen japonès, existia el Penjing, que va aparèixer a la Xina fa més de 2.000 anys i que no consistia només en un arbre, sinó que recreava paisatges sencers en miniatura i incloïa diferents elements, com roques.  Quan aquesta pràctica va arribar al Japó (segles VI-VII), va evolucionar cap al bonsai tal com el coneixem avui. Els japonesos hi van aportar minimalisme, un sol arbre en lloc de tot un paisatge, enaltint-ne l’essència. Algun savi va dir que el bonsai, en definitiva, és una conversa amb el temps.

www.montsemilian.com

Més sobre Fengshui i bonsais

Feng Shui: De plantes i colors

Fa uns dies, una client amb la qual estàvem triant els colors més adequats per a cada estança de la seva nova llar em va fer arribar una paleta de colors que, sota el títol “Gamma de blancs”, incloïa tons com el cendra (gris), l’ “Alice blue” (blau) el rosa clar i el beix. Ja veieu, “blancs” en un sentit ben ampli i daltònic.

Despropòsits com aquest i de pitjors se’n troben de forma freqüent a les xarxes, on de vegades costa distingir qui t’explica coses amb coneixement de causa i qui es fa passar per expert. Us en poso un parell d’exemples de publicacions dedicades a la decoració.

Hi llegeixo: “Fer servir els colors adequats és quelcom fonamental si volem basar casa nostra en la filosofia del Fengshui. (...) En el cas dels espais tranquils els colors ideals són el vermell, el rosa, el blanc, el groc i el taronja”. Sense necessitat de saber ni Fengshui ni interiorisme, sembla que es pot deduir que, si decorem un espai tranquil amb vermell, potser ja no transmetrà tanta calma. Si ens centrem en aquesta disciplina xinesa, val a dir que no hi ha consells sobre colors que apliquin igual a totes les cases. És a dir, cal fer un estudi personalitzat per esbrinar quines energies habiten a cadascun dels seus sectors, què representen i com harmonitzar-les (mitjançant formes, tons, etc.) perquè els seus habitants visquin en les millors condicions possibles.

Colors a banda, passem a un altre tema, però també acolorit: les plantes. En una pàgina web trobo això: “La violeta africana es fa servir com a cura a la cuina. Tanmateix, s’ha de col·locar entre la pica i el forn per guarir la poca harmonia”.

Si bé és cert que la majoria de plantes d’interior milloren la qualitat de l’ambient perquè el netegen de productes tòxics, el Fengshui no és tan específic sobre la utilitat de cada espècie. Sí que diu que, a les cuines,  cal posar alguna cosa que sigui element fusta entre l’element aigua (piques) i l’element foc (forn, cuina) per evitar el conflicte que hi ha entre aquestes energies, perquè l’aigua apaga el foc. Si hi col·loquem aquesta correcció creem un cicle harmònic, perquè l’element aigua genera l’element fusta i aquest crea l’element foc. Ara bé, no cal que es tracti d’una violeta africana. Serveix qualsevol planta o objecte de fusta.

És fascinant com hi ha persones que poden estar tan segures d’allò que no entenen.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Salvar les distàncies

Imaginar-nos a nosaltres mateixos com si en fóssim observadors externs, gairebé com si ens veiéssim en una pel·lícula, és una tècnica molt utilitzada en algunes teràpies. Ajuda a separar-nos dels nostres pensaments i, així, guanyar perspectiva de les coses que ens passen i reduir la intensitat emocional.

Aquest exercici sol consistir en tancar els ulls i situar-nos en una situació (conflicte, preocupació, etc.) concreta, veure’ns dins d’aquesta escena, anar-nos-en allunyant cada vegada més fins a mirar-nos, potser, des de dalt i observar-ho tot sense jutjar, com si no anés amb nosaltres.

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de pujar al mirador de la Torre Glòries, abans coneguda com Torre Agbar, obra de l’arquitecte Jean Nouvel. Aquest edifici de 144 m. d’alçada permet admirar des del seu pis número 30 una vista de 360º, espectacular, de Barcelona. De dalt estant la ciutat esdevé com una maqueta i les persones com ninotets animats. És com fer l’exercici que us deia, però en el meu cas posant distància entre jo i la meva ciutat. Sense jutjar? Se’m fa difícil perquè Barcelona ja no és dels barcelonins, sinó dels propietaris de pisos turístics, dels especuladors immobiliaris i dels “expats”, i em sap greu. És així com ho sento. Em quedo, tanmateix, amb el fet que és bonica i que m’agrada com s’estén entre mar i muntanya, arrecerada per la serra de Collserola i acaronada pel mar.

I m’adono que, quan els capitostos ordenen bombardejar ciutats, escoles i hospitals també ho veuen tot de molt lluny, com si no fos de veritat. Potser haurien de fer l’exercici contrari al que us explicava: viatjar-hi i viure la massacre des de dins. Perquè no els cal reduir la intensitat emocional sinó, segurament, activar-la.

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Els morts al clot i els vius al tros?

Hi ha una tendència japonesa que s’està fent viral: pagar per ficar-se dins d’un taüt i meditar-hi. La cosa va començar a la prefectura de Chiba, però s’ha anat estenent. A Tòquio, per exemple, hi ha un spa en què pots triar models de caixa amb variats colors i decoracions i allunyats de l’estil fúnebre, música relaxant o silenci total, vídeos projectats al sostre i tapa oberta o tancada.

Els seus promotors afirmen que ajuda a comprendre la bellesa d’allò efímer, enfrontar la por a la mort i viure amb més presència (val a dir que al país nipó la taxa de suïcidi juvenil és extremadament elevada).

Encara que tot plegat sembli una mica boig, aquesta forma de meditació enfonsa les seves arrels en diferents tradicions, inclosa la del Japó, amb pràctiques (xamàniques, de l’antic Egipte, etc.) que esdevenen experiències simbòliques de mort i renaixement interior; en definitiva, d’assolir una nova vida. Sèneca assegurava: “Aprèn a morir i aprendràs a viure.”

Hi ha una forma de meditació budista sobre la mort en què es reflexiona sobre la impermanència i en algunes pràctiques de budisme tibetà es fan visualitzacions de la mort per preparar la consciència.

Sense anar molt lluny, a la localitat de Neves (Galícia) cada 29 de juliol i des de fa 300 anys se celebra una processó de taüts anomenada “As Mortos Vivos” o Romeria de Santa Marta de Ribaterme, en la qual persones que han sobreviscut a malalties greus o perills extrems es passegen dins de caixes de morts com agraïment.

Contemplar la pròpia mortalitat tot sovint porta a transformar la manera de viure. Tolstoi afirmava: “Només quan vaig comprendre la mort vaig començar a entendre la vida.”

www.montsemilian.com

Feng Shui: L'emperador groc

La seva mare va quedar embarassada per la intervenció d’un llamp i va néixer al cap de vint anys. Parlo de Huangdi, també conegut com l’Emperador Groc. Després de viure 100 anys, un drac daurat se’l va endur al Cel. Com passa amb tots els herois mítics, el seu origen i el seu final són màgics i sorprenents. Segons la tradició, va governar la Xina entre el 2.698 i el 2.598 a. C. i se’l representa com a conqueridor, jutge i immortal. És considerat bressol de la cultura xinesa, l’avantpassat comú de l’ètnia Han i se li atribueixen molts invents, com els caràcters xinesos, la medicina xinesa tradicional, la cria del cuc de seda, el calendari xinès o la brúixola, entre altres.

És l’Emperador Groc qui va veure com una tortuga emergia del riu amb un quadrat màgic dibuixat a la closca, justament el que es fa servir en Fengshui per calcular les estrelles volants; això és, les energies presents a cada sector d’un habitatge, les quals ens condicionen molt més que no ens pensem. Dins d’aquest quadrat màgic, el número 5 representa l’energia d’aquesta figura llegendària i allà on s’instal·la sol portar imprevistos desagradables que tot sovint tenen a veure amb despeses. Ja se sap que els que ostenten el poder poden arribar a ser molt capritxosos. Els consultors de Fengshui sempre recomanem calmar-lo amb element metall (formes rodones, color blanc) i, si pot ser, amb alguna cosa daurada i quelcom sagrat, selecte o honorífic. No endebades, el luxe i les coses sagrades són les que en definitiva agraden a un emperador.

Vet aquí que al món actual també n’hi ha d’emperadors grocs (en el sentit més nefast del terme), com aquell que més que groc és taronja, que ha omplert el seu despatx geomètric d’elements daurats fins a l’exageració (marcs de quadres, gerros, diferents decoracions per tot arreu, fins i tot a la llar de foc i a les cortines) i que ha convocat un munt de líders religiosos a beneir-lo. No crec pas que tinguem la sort que el metall el calmi. Potser algun drac se l’endurà abans dels 100 anys?

 www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El silenci interior

Meditar i resar són dues maneres d’endinsar-nos en nosaltres mateixos. Resar és un acte universal i, sobretot, íntim i, al llarg de la història, les diferents tradicions espirituals han creat moltes formes de pregària. Aquesta no sempre implica paraules ni rituals complicats. Tot sovint n’hi ha prou amb un gest de silenci, una respiració conscient o un moment d’escolta profunda. En totes les cultures, però, esdevé una connexió amb allò que considerem sagrat, amb el sentit de la vida o amb la pròpia essència.

En el cristianisme, el res pot ser verbal o silenciós. Santa Teresa de Jesús s’hi referia com a “recolliment interior”, com un tornar a casa. A les tradicions orientals, la meditació ocupa un lloc central. Per al zen, el silenci és equiparable a la rogativa. A l’hinduisme, els mantres, entre altres, equilibren l’energia.

Malgrat les diferències, oració i meditació apunten cap al mateix lloc: calmar la ment, sentir des del cor i habitar el present. Resar és, en essència, un acte de comunicació. Sovint ens sembla que ens adrecem a una realitat externa, però en el fons també estem dialogant amb un part més elevada de nosaltres mateixos. Per tant, no es tracta només d’una petició o un agraïment, sinó de posar ordre dins nostre. En aquest procés, allò que solem anomenar “jo superior” troba el moment de manifestar-se.

I, si resar és com parlar, meditar és escoltar. Després d’expressar el que portem al cor, el silenci permet que emergeixi una comprensió més profunda. És aquí on sovint ens adonem que les respostes no venen de fora, sinó de dins.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Va de cosins

Quan vaig començar a dedicar-me al Fengshui ara fa més de 15 anys, vaig constatar que molta gent no sabia què era. I tot i que cada vegada compta amb més adeptes, encara ara hi ha persones que desconeixen de què es tracta. Imagineu-vos si parlem del Vastu Shastra o del Sha Che, els “cosins” hindú i tibetà, respectivament, del Fengshui. Com passa amb els cosins, en algunes coses s’assemblen i en altres es diferencien.

El Vastu Shastra s’arrela en la tradició vèdica i, per tant, es troba vinculat a l’arquitectura sagrada i a la cosmovisió hindú. Entén la casa com un microcosmos en harmonia amb l’univers. Cada zona de la casa s’associa a un dels 5 elements (terra, aigua, foc, aire i èter).

El Sha Che és una disciplina que forma part del corpus de coneixements del budisme tibetà. Estudia la relació entre la terra i l’energia vital dels éssers humans, té molt en compte l’impacte espiritual i kàrmic del lloc on s’habita i el vincle entre espai, temps i consciència.

El Fengshui prové de la saviesa ancestral xinesa, el taoisme i l’observació de la natura i se centra molt en el flux de l’energia vital i l’equilibri. Harmonitza amb els 5 elements (foc, terra, metall, aigua i fusta) i amb el Yin i el Yang segons l’espai i la persona.

Sigui com sigui, tots tres parteixen de la idea que l’espai on vivim influeix directament en la salut, l’energia vital, la prosperitat i l’estat emocional i mental dels seus habitants i tenen en compte la llum solar i els fluxos naturals de l’energia i la forma del terreny i de l’habitatge. I s’apliquen a la construcció de cases, a la distribució de les habitacions, a l’elecció de terrenys i fins i tots a locals de negocis.

En cap cas consisteix en decoració, sinó en entendre l’espai com una eina per viure en equilibri i amb fluïdesa, perquè incideix en la nostra energia, el nostre benestar i el nostre camí vital.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Mar i muntanya

Hi ha ciutats que prosperen, com Hong Kong, on el fengshui esdevé una manera d’entendre el paisatge com un organisme viu. Com Barcelona, la seva geografia dibuixa l’esquema clàssic de l’Escola de la Forma: les muntanyes, amb Victoria Peak com a Tibidabo hongkonguès, protegeixen l’esquena de la ciutat —com una Tortuga Negra que ofereix suport— mentre el mar s'obre al seu davant. Mar i muntanya, una configuració típica d’enclavaments comercials.

I el més fascinant és com aquesta lògica ancestral s’ha integrat en l’arquitectura contemporània de la ciutat xinesa. Al complex residencial The Repulse Bay, una gran obertura travessa l’edifici. No és només una decisió estètica: es tracta d’una “porta del drac”. Segons la tradició, l’energia vital baixa de les muntanyes cap al mar i cal deixar-li pas. Bloquejar aquest flux seria obstaculitzar la prosperitat. Aquesta idea també s’observa en projectes com Marina Bay Sands, on l’aigua, les tres torres i la plataforma superior creen una composició simbòlica de suport, expansió i acumulació de riquesa. L’arquitectura es converteix en paisatge energètic.

Tanmateix, a Hong Kong també hi trobem “competència energètica”: les formes punxegudesd’alguns gratacels actuen com “fletxes enverinades” contra d’altres. Per això molts edificis incorporen corbes que neutralitzen aquesta energia desfavorable.

Tant les dates d’inauguració dels edificis, els números dels pisos, l’orientació exacta segons la brúixola responen a una cosmovisió que uneix energia, economia i urbanisme. Potser per tot això aquesta ciutat és més que un centre financer: és un recordatori que, fins i tot en la modernitat més accelerada, l’ésser humà continua cercant la connexió amb el cel i la terra; en definitiva, amb la natura.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Un antídot contra l'apocalipsi

Des de fa dècades, hi ha creadors apunten a un futur apocalíptic i descoratjador: escassetat i/o una societat sotmesa a un control absolut amb l’ajut de la tecnologia. Ja trobem aquest imaginari a Un món feliç (1932) d’Aldous Huxley, en què la felicitat es fabrica químicament, i a 1984 (1949), de George Orwell, on la vigilància anul·la la llibertat. També, les obres d’Isaac Asimov, especialment Jo, Robot (1950), qüestionen els límits ètics de la intel·ligència artificial i Blade Runner (1982), pel·lícula dirigida per Ridley Scott, ens confronta amb una pregunta essencial: què ens fa realment humans?

Avui més que mai sembla que aquestes distòpies parlen menys del futur que del present. En pocs dies he tingut ocasió de veure la primera temporada de la sèrie Pluribus (2025), creada per Vince Gilligan; he assistit a la representació de l’obra teatral Ai, la misèria ens farà feliços, de Gabriel Calderón i he revisionat la pel·lícula Soylent Green (1973), de Richard Fleischer. Totes elles ens mostren mons marcats per la mancança i una profunda desconnexió de la natura. Passa, però, que ja no imaginem el futur sinó que, potser, el comencem a reconèixer.

Des de la mirada del taoisme, aquest malestar té una arrel clara: quan l’ésser humà deixa de fluir amb la natura, fins i tot oblidant que en forma part, i intenta controlar-ho tot, apareix el desequilibri i la separació entre la persona i el seu entorn.

El fengshui, com a aplicació pràctica del pensament taoista, no pretén predir catàstrofes ni protegir-nos del futur, sinó ajudar-nos a habitar el present amb coherència. Potser el veritable antídot contra l’apocalipsi és tornar a l’equilibri. El futur és la continuïtat del que fem avui. I viure en harmonia amb la natura pot ser l’acte més profundament transformador.

Isaac Asimov va afirmar en una entrevista: “El problema no és que les màquines pensin com els humans, sinó que els humans pensin com les màquines.”

www.montsemilian.com

Feng Shui: Mirar l'interior per modificar l'exterior

Moltes persones s’acosten al fengshui buscant una solució externa i ràpida: moure un moble, col·locar un objecte o aplicar un remei concret, però amb el temps una cosa es fa evident: el fengshui no funciona com una recepta automàtica i delegar-ho tot sovint forma part del problema.

Aquests són alguns errors habituals —sovint inconscients— que expliquen per què els canvis no acaben de funcionar.

- Voler que algú altre resolgui tot el que no va bé 

De vegades, sense adonar-nos-en, esperem que el consultor s’ocupi d’allò que nosaltres no volem o no podem mirar. Però cap professional pot fer la feina interna per nosaltres.
El fengshui acompanya processos que requereixen implicació, presència i consciència, orienta i obre possibilitats, però no substitueix la responsabilitat personal. Quan deleguem completament el canvi, l’actuació resulta superficial.

-  Confondre fengshui amb decoració

Canviar colors o objectes pot embellir, però no sempre transforma. Quan ens quedem només en la forma, el fons continua intacte.

- Afegir en lloc de retirar

Molts remeis fallen perquè acumulem objectes sense retirar-ne cap i l’energia necessita espai per fluir.

-  Esperar resultats immediats

Quan busquem efectes ràpids, sovint abandonem processos que necessiten temps per arrelar. Quan fem canvis segons el fengshui les millores es poden notar entre dues i quatre setmanes després.

En definitiva, quan casa i persona caminen juntes, els ajustos deixen de ser artificials i esdevenen transformadors. I això aplica també per a moltes altres teràpies.

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Quan el llinatge pesa

La pel·lícula La Duquessa (2008), dirigida per Saul Dibb i protagonitzada per Keira Knightley i Ralph Fiennes, recrea la vida de Georgiana Cavendish, duquessa de Devonshire, una de les dones més fascinants de l’aristocràcia anglesa del segle XVIII. El film es basa en la biografia escrita per l’escriptora i historiadora Amanda Foreman. Mostra el contrast entre l’èxit social i la solitud que van marcar la seva existència.

Georgiana es va casar molt jove amb el duc de Devonshire, un home molt més gran que ella, en un matrimoni concertat per assegurar la continuïtat del llinatge. Intel·ligent, carismàtica i avançada al seu temps, va destacar com a icona social i política, però dins l’àmbit familiar va sentir-se molt desgraciada. El seu marit mantenia obertament una relació amb una altra dona, mentre ella era jutjada i pressionada constantment perquè no donava a llum a un hereu, que va trigar molt a arribar, sinó només nenes. La Duquessa va morir als 48 anys i el vidu es va casar amb la seva amant.

Aquest relat manté un gran paral·lelisme amb Diana Spencer, avantpassada de Georgiana. Diana també es va casar amb un home de més edat amb l’expectativa de perpetuar la dinastia. De nou, conveniència, un marit enamorat d’una altra dona, una vida exposada i una mort prematura. Les coincidències no ens poden deixar indiferents.

Aquí és on podem fer-ne una lectura més profunda: fins a quin punt l’energia de l’arbre genealògic influeix en la nostra vida? Des d’una mirada sistèmica i energètica, les històries no resoltes, els patrons de dolor, sacrifici o submissió poden repetir-se inconscientment de generació en generació, buscant ser reconeguts i transformats.

Teràpies com les constel·lacions familiars ens ajuden a fer visibles aquestes dinàmiques. A través d’aquest treball, és possible alliberar-nos de càrregues que no ens corresponen. Quan una història és vista i respectada, deixa de reproduir-se.

El que commou en els casos de Georgiana i Diana és la sensació que van ser portadores d’una memòria no resolta. Una invitació, també per a nosaltres, a mirar la nostra família amb consciència, respecte i compassió.

www.montsemilian.com

Feng Shui: La saviesa de les tradicions ancestrals

Habitar un espai és un acte sagrat per a moltes cultures i el fengshui és només una de les moltes mirades que comparteixen aquesta creença. A la tradició celta, el foc central esdevenia el cor de la llar i no només servia per escalfar, sinó per representar la protecció i la unió familiar. Les cases s’orientaven cap a l’est per capturar la llum del nou dia i la força vital del sol naixent.

A l’Índia, l’Ayurveda ensenya que l’habitatge ha d’estar en harmonia amb el cos i adapta els colors de la decoració a la constitució personal. També, recomana dormir amb el cap orientat cap al sud o l’est per afavorir la vitalitat.

Els pobles mediterranis antics feien del pati interior un lloc sagrat. La llum, el vent i les plantes aromàtiques com el romaní o el llorer formaven part de la vida quotidiana i es feien servir per a la protecció energètica.

A Amèrica del Nord, les tradicions xamàniques disposaven les llars segons els quatre punts cardinals i utilitzaven plantes sagrades com la sàlvia per netejar i renovar l’energia dels espais.

Al Japó tradicional, el tokonoma era un petit altar on s’exposava una branca, una flor o una cal·ligrafia amb valor espiritual. Així, honoraven la bellesa i mantenien viva la presència de la natura dins de casa.

Alinear-nos amb la saviesa ancestral, converteix la nostra llar en un espai amb ànima.

“La vivienda no es sólo un bien inmobiliario, es también una forma de consolidación espiritual” (Mario Benedetti, poeta uruguaià, 1920-2009).

www.montsemilian.com

Feng Shui: Crear espais per cuidar la vida

A cap país no existeix cap certificació de fengshui reconeguda per llei per garantir que un edifici compleix els principis d’aquesta disciplina xinesa. Sí que és cert, però, que algunes empreses emeten “certificacions de propietat” o “segells de qualitat” fengshui” després d’un estudi per part d’un consultor expert basats en com s’ha aplicat aquest coneixement ancestral al conjunt d’una edificació.

Sigui com sigui sovint serveixen com a valor afegit quan promotors i immobiliàries poden oferir a compradors amb interès per aquesta ciència. Per exemple, a Hong Kong o Taiwan és molt habitual parlar de les bones pràctiques fengshui a l’hora de vendre una propietat, ja que pot fer-la més atractiva per al públic i, també, augmentar-ne el preu. A Nova York també hi ha molts casos d’intervencions de consultors de fengshui en edificis de luxe i, en una enquesta esmentada per realtor.com, un 79% dels compradors xinesos-americans afirmaven que el fengshui els disposava a pagar més.

També es diu que algunes cases amb un fengshui desfavorable poden trigar més a vendre’s o rebre ofertes més baixes. Val a dir que jo mateixa he vist casos reals en què això passava.

I és que resulta important tenir en compte el fengshui des que es concep un edifici, perquè no es tracta només d’una decoració final, sinó d’una manera d’entendre la relació entre l’espai, les persones i l’entorn. El fengshui tradicional observa factors com l’orientació, la forma del terreny, la relació amb el paisatge o la llum natural, elements que influeixen directament en el benestar, la salut i la qualitat de vida dels habitants.

A més, en un context actual on es parla cada cop més de sostenibilitat i arquitectura conscient, el fengshui aporta una saviesa ancestral plenament vigent. Respectar el lloc, entendre els cicles del temps i adaptar l’edifici a les persones que l’habitaran són principis compartits amb l’arquitectura bioclimàtica i el disseny sostenible. Integrar el fengshui en la construcció és sumar una eina per crear espais que realment cuidin la vida que contenen.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Yutori

Avui us vull recomanar La sabiduría del antiguo Japón. 60 lecciones para vivir el presente, un llibre de Saori Okada publicat per editorial Kairós. Recull 60 ensenyaments tradicionals japonesos per aplicar-los a la vida quotidiana i viure amb més consciència, equilibri i serenitat. A cada capítol, de tan sols una pàgina, desenvolupa de manera senzilla i entenedora, un concepte japonès. L’acompanya una il·lustració amb un gravat. Tant el text com la imatge conviden a reflexionar.

L’autora és una artista de cal·ligrafia xinesa i experta en benestar holístic que combina un llegat ancestral amb els enfocaments més actuals sobre la salut. Aquesta darrera ocupació va sorgir després que superés una experiència personal, sobre la qual va publicar Until the Death of Me: A 15-Year Eating Disorder Recovery Journey (Fins a la meva mort: Un viatge de recuperació després de 15 anys de trastorn alimentari). Per a ella el coaching, l’escriptura i l’art han esdevingut eines de transformació personal.

Alguns conceptes que podem trobar a La sabiduría..., són Shōganai (que ens convida a acceptar amb serenitat allò que no es pot canviar), Nana-korobi-ya-oki (que significa “Set vegades caure, vuit vegades aixecar-se”; és a dir, que cal ser resilient després dels fracassos) o Keizoku wa chikaranari (que vol dir “La força prové de la constància”).

Tanmateix, n’he triat un per a vosaltres per començar l’any cercant espai per al benestar: Yutori o “Viu amb amplitud”. Ens encoratja a gestionar millor el nostre temps per reduir el ritme vital i poder dedicar estones a allò que realment ens fa sentir en plenitud.

En definitiva, La sabiduría... ens esperona a meditar i experimentar, a mig camí entre la saviesa oriental i la vida moderna.

www.montsemilian.com

Astrologia xinesa: L'any 4723

El 2026 ja ha començat i el 4723 és a la cantonada. Sí, sí, ho heu llegit bé. I és que aquest darrer número correspon a la numeració del calendari xinès.

Cal recordar, però, que a la Xina es fan servir dos calendaris, el lunar i el solar. El primer coincideix amb les celebracions populars, que enguany tindran lloc el dia 17 de febrer, i el segon, que es fa servir en disciplines com el fengshui o l’astrologia xinesa, s’iniciarà el dia 3 de febrer de 2026. Esdevindrà l’any del Cavall de Foc Yang.

No es poden fer prediccions que serveixin per a tothom perquè les energies que arriben amb aquest nou cicle influiran de manera diferent segons quina sigui la composició de la Carta de 4 pilars de cadascú. Aquesta equival a una carta astral feta segons l’astrologia xinesa i es calcula a partir de les dades de naixement.

Si bé no es poden oferir pronòstics universals, sí que em permeto apuntar alguns trets molt genèrics: 

- En aquest any el foc serà l’element predominant. Sol portar optimisme i activació dels negocis.

- Presenta certa harmonia ja que tant l’element com l’animal de l’any porten molt de foc i no es troben en conflicte.

- Totes les persones que tinguin alguna Rata a la seva Carta de 4 pilars, viuran un any de reptes en algun àmbit de la vida determinat pel lloc que ocupi aquest animal. Per exemple, si és al pilar de l’hora, tindrà a veure amb els fills o amb el resultat de les pròpies accions; si és al pilar del dia, seran relatius a la parella; si és al del mes, es relacionaran amb la feina; i, si es troba al de l'any, amb lleis, burocràcia, autoritat o similar. A tots ells, els mestres xinesos els recomanen de dur a sobre un amulet en forma de Cabra, ja que, segons l’astrologia xinesa, és l’animal que aconsegueix que l’ímpetu del cavall es calmi.

Sigui com sigui, us desitjo un bon any del Cavall!

www.montsemilian.com