Feng Shui: Del saló a les xarxes

Durant segles, l’aparador social de les llars era la sala d’estar. Servia per rebre les visites i mostrava el gust, l’estatus i, sobretot, com les famílies volien ser vistes. Erving Goffman (sociòleg canadenc-estatunidenc, 1922–1982) deia que la vida social és una representació teatral.

Hi penso mentre llegeixo Si las paredes hablasen. Una historia íntima del hogar, de Lucy Worsley. Diu “El salón surgió cuando las personas tuvieron el tiempo libre y el dinero suficientes para pasar rato e invertir en él, y he aprendido a considerarlo como una especie de escenario en el que los dueños de la casa representaban una versión idealizada de sus vidas ante los invitados”.

I m’adono que avui aquest aparador ha canviat de lloc, però no de funció. Les xarxes socials han esdevingut el nou saló. Instagram, TikTok o LinkedIn són els espais on tenim “visites” i on projectem una imatge seleccionada de nosaltres mateixos per construir-nos un “jo” a través de la mirada dels altres.

Aquest paral·lelisme obre una reflexió: fins a quin punt aquests nous espais digitals reflecteixen la nostra autenticitat o continuen sent escenaris, com els d’abans, dissenyats per agradar?

Potser la diferència més profunda no és tant l’espai, sinó el ritme. Abans, la representació era esporàdica; avui, és contínua. I en aquest flux constant, el repte ja no és només què mostrem, sinó si sabem tornar, de tant en tant, a un espai sense espectadors.

Perquè, al capdavall, tant els salons d’ahir com les xarxes d’avui ens aboquen a la mateixa pregunta: qui som quan ningú no ens mira? El fengshui ens ensenya que casa nostra parla de nosaltres. Tanmateix, quan la fem parlar en la direcció d’allò que volem ser, no busquem aparentar, sinó alinear-nos amb el nostre camí.

www.montsemilian.com