Feng Shui: Arquitectura i fengshui

Fa poc he tingut l’ocasió de treballar com a assessora de fengshui en un projecte de construcció d’una casa tot col·laborant amb un arquitecte. Per sort, tant ell com, naturalment, la promotora en qüestió aposten no només pel fengshui sinó per l’edificació saludable i sostenible.

Dic “per sort” perquè arquitectura i fengshui no sempre casen. Imagineu haver de recomanar de no edificar en determinat punt d’un terreny perquè hi ha una geopatia que pot afectar la salut de les persones, o de canviar la porta d’entrada de lloc, o de repensar la ubicació d’una escala o de qualsevol altre element constructiu. No tots els arquitectes s’hi avenen. En concret, fa anys em van explicar l’anècdota d’un que es veu que era bastant “diva” que va acabar exclamant, davant la petició dels clients, “No canviaré la “meva” porta de lloc!”, amb amenaça de no fer els tràmits pertinents per obtenir les certificacions requerides. Penseu-hi amb una mica de deteniment: La porta era... “seva”!

Als Estats Units (no sé si a tot arreu però em consta que a Nova York i a Los Angeles, sí) existeix el que s’anomena “Feng Shui Property Certification”, que garanteix que un edifici o habitatge compleix tots els requisitis per afirmar que disposa de bon fengshui. I aquest certificat fa que aquestes propietats es puguin vendre un tant per cent més cares que si no el tenen.

Per aquí a la vora, potser no hi ha, encara (perquè no en perdo l’esperança i, a més, hi contribueixo tot el que puc), molta consciència de la importància de tenir en compte les energies de l’entorn.

No només això, sinó que força persones no saben què és el fengshui. Fa uns anys, una senyora uruguaiana em va preguntar a què em dedicava i la conversa va anar així:

“- Me dedico al Feng Shui.

– Ah, no sé, no hablo inglés.

– No, es que no es inglés, es chino.

– Tampoco hablo chino”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'alfa i l'omega

Dimarts ens vam llevar commocionats per l’incendi d’una de les icones de la cultura occidental: Notre Dame.

Les catedrals representen el pas d’una societat medieval, centrada en el camp i a l’entorn dels monestirs, a una societat burgesa, establerta a les ciutats i aplegades al voltant d’una catedral. A mi m’agradaria destacar, però, la importància de les catedrals des del punt de vista esotèric.

La construcció de la catedral de París es va iniciar l’any 1163 auspiciada per l’arquebisbe Maurice de Sully, edificada al damunt del que havia estat, primer, un espai en què els celtes ja hi feien els seus rituals; després, un temple romà que retia culte al déu Jupiter i, posteriorment, la primera basílica cristiana, dedicada a Saint-Etienne.

Fins al segle XI les construccions medievals es feien amb materials simples com la tova o la fusta. A partir d’aleshores, la pedra va tornar a gaudir del protagonisme que tenia a l’època romana, així com les seves solucions arquitectòniques, com l’arc de mig punt o la volta de canó. És de “romà”, precisament, que en deriva la paraula “romànic”, que vol dir “a l’estil dels romans”.

A l’edat d’or de les catedrals, primer romàniques (amb la catedral de Saint Denis com a màxim exponent) i, després, gòtiques, dels arquitectes i picapedrers, en francès, se’n deia “maçons”, d’on deriven les paraules “masó” i “masoneria” i que actualment vol dir “paletes” en francès.

Era un “maçon”, doncs, qui col·locava la primera pedra d’una catedral així com la darrera. Simbòlicament, era alfa i omega, talment com Déu, segons la visió cristiana que afirma que és principi i fi de totes les coses.

D’alguna manera, la seva feina era com la d’un déu a la terra si es considerava que Déu era el summe arquitecte, constructor de tot l’Univers creat. Així, les  catedrals representaven, a la terra, l’obra divina.

Els “maçons” van esdevenir una mena de mags alquímics que transformaven materials simples en una obra de caire celestial. Aquests constructors van ser l’origen de la masoneria, una organització filantròpica, no religiosa i de caràcter secret que s’organitza en lògies i la finalitat de la qual és impulsar el progrés moral i intel·lectual de les persones.

Es pot observar, a les catedrals, també a Notre Dame, els símbols habituals d’aquesta fraternitat. Els més coneguts són el compàs i l’escaire. També, elements relacionats amb l’alquímia, com la figura de Mercuri, entre molts d’altres.

Victor Hugo, un masó il·lustre, per cert, va escriure una frase profètica al pròleg de la seva novela “Nostre Senyora de París”: “Potser l’església mateixa desaparegui aviat de la faç de la terra”. Tanmateix, malgrat la desgràcia recent, no ha desaparegut del tot i segurament renaixerà de les seves cendres.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La ment i l'entorn

Fa pocs dies em va arribar a les mans una entrevista (publicada a La Contra de La Vanguardia al desembre del 2014) a  Jader Tolja, un metge cirurgià italià que ha destacat com a psicoterapeuta expert en la relació entre cos, ment i cultura.

Afirma: “Els espais que habitem canvien la nostra psique”. I ho diu després d’haver realitzat una recerca clínica als primers departaments de Medicina Psicosomática d’Europa i essent professor a la Domus Academy of Design a Milà i a d’altres universitats d’Europa, Àsia i Amèrica. És autor, entre d’altres, del llibre “Pensar con el cuerpo”.

Sempre cito una frase de Churchill que apunta en la mateixa direcció quan diu que “nosaltres donem forma als espais i els espais ens donen forma a nosaltres”. I m’agrada veure com un científic demostra que l’entorn ens afecta. Ho comprovo sovint fent la tasca d’assessora de fengshui, en què modifico els habitatges per tal que les persones que hi viuen se sentin millor i, el que és més important, amb més energia.

En un món en què tenim un ministre de Ciència, Innovació i Universitats que, tot i tenir una mare que es dedicava a la quiropraxi (i ell explica que n’era pacient i que li anava bé), ha emprès una croada contra tot el que es considera alternatiu, encara que la Organització Mundial de la Salut en reconegui una part, està bé que professionals com Tolja ajudin a albirar un horitzó més ampli.

Pedro Duque, en una entrevista a El Periódico del proppassat 3 de març, deixava anar, moltes perles. En trio una: “Las personas con menos formación son más propensas a admitir la autoridad de los médicos y caen menos en la superchería”. Tant de bo, però, que  tindran en compte les paraules del Dr. Tolja.

A molts ja els està bé que els ciutadans siguin com més incultes, millor. És allò del “pa i circ”. Ara, no sé si algú ho havia dit abans tan alt i tan clar. Què es pot esperar d’algú que, a la mateixa entrevista declara: “Si una terapia es muy cara y no está en el Sistema Nacional de Salud es un sacacuartos”. Molts tractaments odontològics no hi estan inclosos, per exemple. Suposo que no hi ha pensat.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com