Més enllà del Feng Shui: Salvar les distàncies

Imaginar-nos a nosaltres mateixos com si en fóssim observadors externs, gairebé com si ens veiéssim en una pel·lícula, és una tècnica molt utilitzada en algunes teràpies. Ajuda a separar-nos dels nostres pensaments i, així, guanyar perspectiva de les coses que ens passen i reduir la intensitat emocional.

Aquest exercici sol consistir en tancar els ulls i situar-nos en una situació (conflicte, preocupació, etc.) concreta, veure’ns dins d’aquesta escena, anar-nos-en allunyant cada vegada més fins a mirar-nos, potser, des de dalt i observar-ho tot sense jutjar, com si no anés amb nosaltres.

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de pujar al mirador de la Torre Glòries, abans coneguda com Torre Agbar, obra de l’arquitecte Jean Nouvel. Aquest edifici de 144 m. d’alçada permet admirar des del seu pis número 30 una vista de 360º, espectacular, de Barcelona. De dalt estant la ciutat esdevé com una maqueta i les persones com ninotets animats. És com fer l’exercici que us deia, però en el meu cas posant distància entre jo i la meva ciutat. Sense jutjar? Se’m fa difícil perquè Barcelona ja no és dels barcelonins, sinó dels propietaris de pisos turístics, dels especuladors immobiliaris i dels “expats”, i em sap greu. És així com ho sento. Em quedo, tanmateix, amb el fet que és bonica i que m’agrada com s’estén entre mar i muntanya, arrecerada per la serra de Collserola i acaronada pel mar.

I m’adono que, quan els capitostos ordenen bombardejar ciutats, escoles i hospitals també ho veuen tot de molt lluny, com si no fos de veritat. Potser haurien de fer l’exercici contrari al que us explicava: viatjar-hi i viure la massacre des de dins. Perquè no els cal reduir la intensitat emocional sinó, segurament, activar-la.

www.montsemilian.com