Més enllà del Feng Shui: Quan no hi podem fer res

Hi ha moments en què entenem perfectament què està passant, sabem què ens molesta o què ens fa mal, però no hi podem fer res. Aquesta sensació té un nom en japonès: “yarusenai”.

És aquella barreja de frustració, tristesa i impotència que apareix quan voldríem actuar, però sabem que no podem fer res per canviar la situació; per exemple, davant d’una injustícia inevitable, d’una persona que pateix i a la qual no podem ajudar o d’una situació que s’escapa del nostre control.

Per sostenir aquesta emoció, cal transmutar la impotència en resignació. No sempre tenim la capacitat de solucionar qualsevol problema, però sí l’opció de conviure-hi i adaptar-nos-hi.

En realitat, el significat de “yarusenai” més enllà del literal (vol dir “no poder fer-hi res”) arriba a l’emocional: allò que sentim quan no podem revertir una situació desagradable.

Moltes tradicions han reflexionat sobre què fem —o què deixem de fer— quan la realitat no es pot modificar i presenten algun paral·lelisme. Una de les coses que proposa el budisme és acceptar tot allò que no podem controlar. L’estoïcisme, concentrar l'acció en allò que sí que depèn de nosaltres i acceptar la resta. I un dels conceptes bàsics del taoisme, el “wu wei” o “no acció”, no significa quedar-se de braços plegats sinó no anar contra el curs natural de les coses ni intentar imposar-hi una acció quan aquesta no resulta adequada. És a dir, de vegades no actuar també pot ser una resposta.

Cap d’aquests principis és exactament sinònim de “yarusenai”. Fer aquesta equivalència seria simplificar massa. Es tracta de diferents creences que ofereixen respostes a una experiència semblant: què passa quan la nostra voluntat de canviar una cosa no és possible?

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: Quan deixem d'esperar que algú canviï

Tots hem experimentat un moment, en alguna relació, en què deixem de fer-nos la pregunta “Quan canviarà?” I mantenim l’esperança fins que deixem de creure que ho farà. Aquesta idea s’ha popularitzat en anglès amb el terme japonès “mikagiru”. Originàriament significa “donar alguna cosa per perduda”, però la interpretació actual esdevé més reflexiva: deixar d’esperar que la realitat s’adapti a les nostres expectatives i de prendre les nostres decisions sobre una modificació que mai no arribarà.

Connecta de forma curiosa amb “ichigo ichie”. Si aquest ens incita a mirar el present, “mikagiru” no només ens anima a veure’l tal com és sinó a no observar-lo com esperem que sigui algun dia.

Ara que l’adaptació cinematogràfica de L’Odissea de Christopher Nolan ha revifat l’interès pel poema d’Homer i les llibreries han habilitat espais específics per a les seves diferents traduccions i edicions, val a dir que aquesta història ens n’ofereix un bon exemple. Mentre Ulisses/Odisseu és absent, els pretendents de Penèlope s'instal·len al seu palau i esperen que ella acabi escollint-ne un. Tanmateix ella no vol fer-ho. Durant anys, manté una estratègia per ajornar la decisió: promet que n’escollirà un quan acabi de teixir un sudari, però cada nit desfà una part del que n’ha produït durant el dia. I els pretendents persisteixen perquè esperen que Penèlope canviï de decisió i cedeixi, però això no passarà. Els manté en l'esperança, prometent-los successivament un futur que ella mateixa no té cap intenció de concedir-los.

En definitiva, “mikagiru” ens parla de veure el present tal com és, deixar d’esperar i viure amb els ulls oberts.

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: Una vegada a la vida

“Ichigo ichie” és un concepte japonès segons el qual cada moment esdevé únic i irrepetible. La seva comprensió profunda ens anima a adoptar una actitud envers la vida: reconèixer el valor extraordinari dels fets ordinaris.

Si ens hi fixem, la conversa amb algú que estimem mai no tornarà a ser la mateixa; un àpat compartit no té perquè convertir-se en una rutina; el trajecte que fem cada dia per anar a treballar o estudiar també anirà canviant segons la nostra percepció, la llum, els sons; i, així, tantes i tantes circumstàncies.

De fet, es tracta d’una invitació a viure en el present, una idea que sembla que estigui de moda, però que fa cents d’anys que es troba en diferents filosofies i religions. El budisme posa èmfasi en l’atenció plena, en contemplar l’experiència sense aferrar-se al passat ni projectar-se cap al futur. L’epicureisme proposava trobar la felicitat en les coses senzilles. El taoisme convida a fluir amb el curs natural dels esdeveniments.

Shunmyo Masuno, a L’art de la senzillesa, escriu: “Hi ha una dita que s’origina en el zen, “ichigo ichie” o “una vegada a la vida”. Significa que hauríem de valorar cada encontre que tinguem, perquè algunes persones potser només les veurem una vegada a la vida. Concentra’t en un sol encontre, i basteix una relació que valgui la pena. L’important no és el nombre de coneguts, sinó la profunditat de la relació”.

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: Promeses de lectura

Hi ha paraules japoneses que descriuen experiències i emocions per a les quals nosaltres no tenim nom. Per exemple, “amae”, que fa referència a la tranquil·litat de saber que pots comptar amb algú incondicionalment, o “binjō”, quan dues persones caminen l’una cap a l’altra com si anessin a xocar i s’esquiven de forma tan maldestra que no deixen d’anar l’una cap a altra.

N’hi ha un altre, amb el qual m’identifico molt: el que sol passar si t’agrada la lectura, tens interessos variats i poc temps per dedicar-t’hi. Es tracta de “tsundoku”, que vol dir “llibres apilats per llegir”. Seria allò que l'escriptor i filòsof Nassim Nicholas Taleb defineix com “antibiblioteca”: “les bones biblioteques no estan fetes perquè les llegim senceres, sinó perquè ens recordin cada dia tot allò que encara ignorem.”

El terme “tsundoku” ja es troba documentat al Japó al segle XIX. Al principi comptava amb una connotació burleta, però amb una mirada filosòfica actual ha pres un nou caire si l’entenem com les possibilitats infinites de descobertes futures. Ens recorda que el coneixement és inesgotable.

De tots els que ara mateix s’acumulen al meu despatx n’hi ha un, però, que estic a punt d’acabar. Es tracta de Si las paredes hablaran. Una historia íntima del hogar, de Lucy Worsley, editat per Capitán Swing. L’autora ens passeja pel dormitori, el bany, el saló i la cuina per descriure els factors que van contribuir al desenvolupament de cadascuna d'aquestes estances, repassa la seva història arquitectònica i se centra en allò que la gent hi feia realment. No només ha aconseguit que vegi la llar d’una altra manera sinó també que la meva pila de llibres pendents hagi disminuït. I és que, al capdavall, “el valor d'un llibre rau en el fet que sigui llegit. Sense una mirada que el llegeixi, un llibre és mut” (Umberto Eco, a El nom de la rosa).

Més sobre conceptes japonesos en aquest enllaç

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La llum neutra, l'aliada secreta de la salut

Heu estat mai, mentre esperàveu que us atengués el metge, sota una llum tan forta com gairebé la d’un quiròfan tot i que hi ha regulacions sobre aquest tema? En una sala d’espera recomanen utilitzar entre 300 i 600 lux, el nivell d’il·luminància adequat per llegir i dur a terme el treball visual habitual sense forçar la vista ni cansar el cervell. Pel que fa a la tonalitat s’aconsella que es trobi al voltant dels 4.000 K (graus Kelvin), que equival a la llum blanca neutra. Se sap que un ambient neutre o càlid ajuda a generar un entorn acollidor i a baixar les pulsacions dels pacients inquiets.

La il·luminació a les sales d'espera de consultes mèdiques ajuda, doncs, a disminuir l'ansietat dels pacients. També, a generar sensació de netedat, ja que la llum fosca crea sensació de falta d’higiene i fatiga la vista. Hauria de fer de pont entre la llum del carrer i la de la consulta. Aquesta darrera hauria de ser de 1.000 lux i més freda per poder realitzar un examen mèdic detallat. La llum freda va dels 5.000 K als 6.500 K que trobem, per exemple, en un quiròfan.

No fa gaire he estat en una sala d’espera d’un centre mèdic molt bonic i modern en què tot era molt blanc i on segur que es podia haver fet una operació a cor obert sense cap mena de dificultat visual. Si hi ha persones a qui la il·luminació estàndard d'una sala d'espera pot resultar molesta i fins i tot molèsties físiques, imagineu si la llum resulta excessiva.

No es tracta d’un tema menor a l’hora de valorar el confort d’un espai. Deia Frank Lloyd Wright: “La llum és el principal element estructural dels meus edificis, més important que el formigó o l'acer."

Més informació sobre il·luminació:

Que la llum us acompanyi

Llum és vida

www.montsemilian.com