Més enllà del Feng Shui: Quan deixem d'esperar que algú canviï

Tots hem experimentat un moment, en alguna relació, en què deixem de fer-nos la pregunta “Quan canviarà?” I mantenim l’esperança fins que deixem de creure que ho farà. Aquesta idea s’ha popularitzat en anglès amb el terme japonès “mikagiru”. Originàriament significa “donar alguna cosa per perduda”, però la interpretació actual esdevé més reflexiva: deixar d’esperar que la realitat s’adapti a les nostres expectatives i de prendre les nostres decisions sobre una modificació que mai no arribarà.

Connecta de forma curiosa amb “ichigo ichie”. Si aquest ens incita a mirar el present, “mikagiru” no només ens anima a veure’l tal com és sinó a no observar-lo com esperem que sigui algun dia.

Ara que l’adaptació cinematogràfica de L’Odissea de Christopher Nolan ha revifat l’interès pel poema d’Homer i les llibreries han habilitat espais específics per a les seves diferents traduccions i edicions, val a dir que aquesta història ens n’ofereix un bon exemple. Mentre Ulisses/Odisseu és absent, els pretendents de Penèlope s'instal·len al seu palau i esperen que ella acabi escollint-ne un. Tanmateix ella no vol fer-ho. Durant anys, manté una estratègia per ajornar la decisió: promet que n’escollirà un quan acabi de teixir un sudari, però cada nit desfà una part del que n’ha produït durant el dia. I els pretendents persisteixen perquè esperen que Penèlope canviï de decisió i cedeixi, però això no passarà. Els manté en l'esperança, prometent-los successivament un futur que ella mateixa no té cap intenció de concedir-los.

En definitiva, “mikagiru” ens parla de veure el present tal com és, deixar d’esperar i viure amb els ulls oberts.

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos