Més enllà del Feng Shui: Promeses de lectura

Hi ha paraules japoneses que descriuen experiències i emocions per a les quals nosaltres no tenim nom. Per exemple, “amae”, que fa referència a la tranquil·litat de saber que pots comptar amb algú incondicionalment, o “binjō”, quan dues persones caminen l’una cap a l’altra com si anessin a xocar i s’esquiven de forma tan maldestra que no deixen d’anar l’una cap a altra.

N’hi ha un altre, amb el qual m’identifico molt: el que sol passar si t’agrada la lectura, tens interessos variats i poc temps per dedicar-t’hi. Es tracta de “tsundoku”, que vol dir “llibres apilats per llegir”. Seria allò que l'escriptor i filòsof Nassim Nicholas Taleb defineix com “antibiblioteca”: “les bones biblioteques no estan fetes perquè les llegim senceres, sinó perquè ens recordin cada dia tot allò que encara ignorem.”

El terme “tsundoku” ja es troba documentat al Japó al segle XIX. Al principi comptava amb una connotació burleta, però amb una mirada filosòfica actual ha pres un nou caire si l’entenem com les possibilitats infinites de descobertes futures. Ens recorda que el coneixement és inesgotable.

De tots els que ara mateix s’acumulen al meu despatx n’hi ha un, però, que estic a punt d’acabar. Es tracta de Si las paredes hablaran. Una historia íntima del hogar, de Lucy Worsley, editat per Capitán Swing. L’autora ens passeja pel dormitori, el bany, el saló i la cuina per descriure els factors que van contribuir al desenvolupament de cadascuna d'aquestes estances, repassa la seva història arquitectònica i se centra en allò que la gent hi feia realment. No només ha aconseguit que vegi la llar d’una altra manera sinó també que la meva pila de llibres pendents hagi disminuït. I és que, al capdavall, “el valor d'un llibre rau en el fet que sigui llegit. Sense una mirada que el llegeixi, un llibre és mut” (Umberto Eco, a El nom de la rosa).

Més sobre conceptes japonesos en aquest enllaç

www.montsemilian.com