Els anomenats fourriers s'avançaven a la comitiva i preparaven el castell. Hi instal·laven mobles, penjaven tapissos i condicionaven les habitacions. Cobrien parets i terres amb estores i tapissos per protegir-se del fred i la humitat. Quan el rei marxava, ho desmuntaven tot i s'ho enduien ja que, a més, el mobiliari estava pensat per a aquesta vida nòmada, amb cadires i llits plegables o desmuntables.
El cas de Francesc I no és un fet aïllat. Anna de Bretanya va ser reina de França primer com a esposa de Carles VIII i després de Lluís XII. A partir de 1491 va viure principalment a la vall del Loira, primer a Amboise i després a Blois, però també es va desplaçar per altres territoris. Els inventaris conservats permeten saber què formava part d'aquest equipament mòbil: tapissos, teixits, cobrellits, roba de llit, vaixella, objectes religiosos, llibres, peces d'orfebreria, etc. L’any 1505 va necessitar carregar dos o tres grans vaixells per traslladar a Nantes alguns dels seus mobles més valuosos.
A la monarquia hispànica el fenomen és una mica diferent, però durant bona part del segle XVI el rei tampoc no estava lligat a una capital permanent. Carles V és un exemple especialment interessant perquè el seu regne era molt extens i va passar bona part de la vida viatjant entre territoris.
Des
d’aquesta manera de viure, una casa cal entendre-la com la vida que s’hi
desenvolupa i no només com els mobles i els objectes que l’omplen.
www.montsemilian.com
