És aquella barreja de frustració, tristesa i impotència que apareix quan voldríem actuar, però sabem que no podem fer res per canviar la situació; per exemple, davant d’una injustícia inevitable, d’una persona que pateix i a la qual no podem ajudar o d’una situació que s’escapa del nostre control.
Per sostenir aquesta emoció, cal transmutar la impotència en resignació. No sempre tenim la capacitat de solucionar qualsevol problema, però sí l’opció de conviure-hi i adaptar-nos-hi.
En realitat, el significat de “yarusenai” més enllà del literal (vol dir “no poder fer-hi res”) arriba a l’emocional: allò que sentim quan no podem revertir una situació desagradable.
Moltes tradicions han reflexionat sobre què fem —o què deixem de fer— quan la realitat no es pot modificar i presenten algun paral·lelisme. Una de les coses que proposa el budisme és acceptar tot allò que no podem controlar. L’estoïcisme, concentrar l'acció en allò que sí que depèn de nosaltres i acceptar la resta. I un dels conceptes bàsics del taoisme, el “wu wei” o “no acció”, no significa quedar-se de braços plegats sinó no anar contra el curs natural de les coses ni intentar imposar-hi una acció quan aquesta no resulta adequada. És a dir, de vegades no actuar també pot ser una resposta.
Cap d’aquests principis és exactament sinònim de “yarusenai”. Fer aquesta equivalència seria simplificar massa. Es tracta de diferents creences que ofereixen respostes a una experiència semblant: què passa quan la nostra voluntat de canviar una cosa no és possible?
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada