Més enllà del Feng Shui: Llàgrimes que esfondren muralles

Meng Jiangnü plora a la Gran Muralla és una de les quatre llegendes populars xineses juntament amb La llegenda de la serp blanca, La història del noi Ma Liang i el seupinzell màgic i Els amants papallona.

Un dels relats més emotius d’aquesta tradició transcorre durant la dinastia Qin (de l’any 221 fins al 207 aC) i ens explica que, un bon dia, el marit de Meng Jiangnü és obligat a marxar de casa per anar a treballar a la construcció de la Gran Muralla.

Després de molt de temps sense que l’esposa en tingui cap notícia, aquesta decideix emprendre un llarg viatge –travessant muntanyes, rius i camins inhòspits- per dur roba d’hivern al seu espòs. Quan hi arriba, descobreix que ell ha mort a causa de les pèssimes condicions laborals

El dolor de la muller és tan profund i pur que plora sense parar davant del mur, fins que la seva pena commou cel i terra i un tros de la muralla s’esfondra, deixant al descobert les restes del seu marit i permetent-li un comiat digne.

En el món d’avui, en què aixequem murs visibles i invisibles —entre pobles, idees i cors— i on l’oblit històric encara manté molts cossos enterrats, la història de Meng Jiangnü ens ensenya que la determinació pot trencar qualsevol barrera. Com en el fengshui, on les energies bloquejades han de ser alliberades per recuperar l’harmonia, les seves llàgrimes de Meng Jiangnü deixen al descobert no només un difunt, sinó també la veritat i la memòria.

Es tracta de llàgrimes que simbolitzen totes les veus que s’alcen contra la injustícia i la separació forçada. Ens recorda que l’amor, la memòria i la veritat són forces capaces de fer caure qualsevol paret —sigui de pedra, de por o de prejudici—, i que, quan el cor es mou amb fermesa, l’energia flueix i transforma fins i tot allò que semblava immutable.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Ànimes lliures

Els amants papallona és una de les quatre llegendes populars xineses juntament amb La llegenda de la serp blanca, Lahistòria del noi Ma Liang i el seu pinzell màgic i un altre relat.

Explica el tràgic romanç de Liang Shanbo i Zhu Yingtai, el rastre més antic del qual es remunta a la dinastia Tang (anys 618-907). Amb el pas del temps ha esdevingut una ópera tradicional xinesa, una pel·lícula (any 1950) i un concert per a violí i orquestra.

Zhu, una jove brillant i decidida, s’ha de disfressar d’home per poder estudiar. Aleshores coneix Liang, amb qui comparteix estudis i amb qui, a poc a poc, s’estableix una connexió d’ànima. Ell ignora que la seva companya és una dona, i quan finalment ho descobreix, ja és massa tard: ella ha estat promesa en matrimoni per decisió familiar.

Separats per les normes, ell mor de pena. Quan la noia ho descobreix, es rebel·la contra el seu destí i, davant la seva tomba, es produeix el miracle: la terra s’obre i ella s’hi llença. Les seves ànimes s’alliberen en forma de dues papallones que volen juntes per sempre.

Aquesta història ens parla d’un amor que desafia convencions i es transforma en llibertat. També, de dues ànimes que vibren igual i troben la manera d’unir-se.

En un temps com l’actual, en què parlem de llibertat d’identitat, igualtat de gènere i trencament de rols imposats, la llegenda dels amants papallona permet una nova lectura. Zhu desafia les normes per poder aprendre, estimar i decidir. L’amor que viu amb Liang no es basa en l’aspecte o l’etiqueta, sinó en la unió de l’ànima. Aquest relat ancestral ens recorda que els vincles autèntics no entenen de jerarquies ni convencions. Com avui, també ahir hi havia esperits valents que buscaven un espai on poder ser ells mateixos —encara que fos en forma de papallona.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El vincle invisible

La llegenda de la serp blanca conforma, amb La història del noi Ma Liang i el seu pinzell màgic i altres dos contes, el que es coneix com les quatre grans llegendes populars xineses.

D’origen medieval, narra la relació amorosa entre Xu Xian, un humà, i Bai Suzhen, un esperit serp blanca que adopta la forma d’una dona. La seva unió és considerada antinatural per Fa Hai, un monjo que intenta separar-los. Malgrat les dificultats i les intrigues, però, l’amor persisteix.

En la cultura xinesa, els contes esdevenen ponts entre mons. Aquesta història ens parla del misteri i la tensió entre dues realitats aparentment oposades: el món natural i el món civilitzat. I explora temes com l’acceptació, la perseverança i la força redemptora de l’amor.

La serp blanca representa la saviesa antiga, la intuïció i el poder de transformació. El seu amor sincer per Xu Xian trenca barreres, desafia normes i posa en evidència el conflicte que es genera quan intentem controlar allò que no entenem. El monjo Fa Hai simbolitza la rigidesa moral i el rebuig al que és instintiu, invisible o no domesticat.

Aquesta llegenda ens recorda que l’acceptació i la fluïdesa són claus per conviure amb les forces invisibles que ens envolten. Quan reprimim allò que és diferent, neguem també la possibilitat de transformar-nos. Acceptar la diversitat és una forma d’equilibri i evolució.

En un món com l’actual, tensat per discursos extremistes i la polarització conseqüent i, també, per una gran diversitat no sempre compresa i acceptada, el vincle entre Bai Suzhen i Xu Xian ens ensenya que l’eix transformador rau en l’amor incondicional.

Com escrivia Pierre Teilhard de Chardin (teòleg, paleontòleg i filòsof francès, 1881-1955), "l’amor és el vincle invisible que uneix totes les parts del cosmos."

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Si jo tingués un pinzell màgic...

La història del noi Ma Liang i el seu pinzell màgic és un conte tradicional xinès.  Al llarg del temps, ha estat readaptat per diferents autors, no només xinesos. Fins i tot n’existeix una versió americana que presenta una noia com a protagonista.  I a la dècada dels 50 del segle XX se’n van fer dues pel·lícules d’animació.

Un jove camperol anomenat Ma Liang, que dibuixa molt bé, desitja esdevenir un gran artista. Una nit s'adorm i somnia que un ancià li lliura un pinzell. El vell, abans d’esvanir-se, l’adverteix que s’ha d’utilitzar amb prudència. Ja despert, el jove el fa servir per pintar un gall i, en traçar la darrera ploma, l’animal cobra vida. Conscient de la força d’aquest estri i recordant el consell del savi, promet usar-lo només per ajudar els altres. Així, pintarà arròs i peix per donar de menjar els famolencs.

L’existència del pinzell extraordinari arriba a oïdes de l'emperador, que convida Ma Liang al seu palau amb la intenció de prendre-li i crear objectes valuosos.  Quan el jove es nega a obeir l’ordre del governant de pintar-li un paó, és desposseït del pinzell i tancat a la presó.

Tanmateix, tot allò que l’emperador hi dibuixa no es torna real i allibera el jove perquè li pinti una muntanya d’or. Ma Liang la crea en la llunyania, mar enllà, i crea un vaixell en què l’emperador acabarà naufragant i morint.

Finalment, el noi torna a una vida senzilla i feliç amb la seva família, disposat a ajudar tothom qui ho necessiti.

Us imagineu disposar d’un pinzell màgic com el de Ma Liang per omplir d’aigua i aliments els carrers de Gaza, Cisjordània i d’arreu on faci falta? D’una eina que permetés tancar dins de masmorres els qui bombardegen sense escrúpols i els qui fabriquen i venen les armes que es fan servir per matar altres éssers humans? Què dibuixaríeu vosaltres, amb el pinzell màgic de Ma Liang?

www.montsemilian.com

Feng Shui: L'aigua és vida i prosperitat

Al fengshui, l’aigua és un dels anomenats “cinc elements” que es fan servir per harmonitzar els espais mitjançant formes, colors i materials. Quan en una estança hi cal element aigua aquesta recomanació es tradueix principalment en formes ondulants, irregulars i asimètriques i l’ús de tons blaus o del negre.

Tanmateix, és molt més que un element natural. En xinès, la paraula “oceà” consta de tres parts: una que vol dir “molta aigua”, una altra que significa “persona” i una darrera que representa la mare. No endebades, per al taoisme (filosofia en què s’emmarca el fengshui) l’aigua que flueix simbolitza l’origen de la vida i l’inici d’un nou cicle, el canvi constant, la capacitat d’adaptació i l’energia que nodreix. Deia Thales de Milet (c. 625 aC - 548 aC ↔ 545 aC) que “l’aigua és la matriu de la vida, la matriu de l’univers.”

Així, el fengshui interpreta carrers i camins com si fossin rius i les persones que hi circulen, com peixos. Quan aquesta “aigua” flueix amb harmonia, la vida també ho fa, però, si queda estancada o desbordada, l’energia -entesa com salut i economia- es bloqueja o es perd. És per aquest motiu que els consultors fem servir les anomenades “formes d’aigua” per dissenyar aquests camins i afavorir l’abundància i col·loquem fonts, aquaris, estanys o piscines a llocs específics per afavorir l’economia d’una casa.

Ara bé, també nosaltres som aigua. Quan ens resistim al canvi, ens tornem rígids. Quan fluïm, trobem nous camins. Potser per això l’aigua sempre ens convida a netejar allò que sobra i a renéixer completament renovats. L’aigua purifica.

“L’aigua venç sense lluitar. Suaument penetra l’invulnerable. Així és el camí del Tao.” — capítol 78 del Tao Te Ching, atribuït a Laozi (segle IV aC).

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El foc que crea i destrueix

“Abans que els xinesos descobrissin per què servia la pólvora, pensaven que es podia utilitzar com a elixir d'immortalitat... I la veritat és que quan veig focs artificials particularment bonics, realment em sento immortal". Aquesta cita extreta de la novel·la La nostra part de nit (Premi Herralde 2019), de l’escriptora i periodista argentina Mariana Enríquez, em va molt bé per introduir el que us vull plantejar.

A la Xina de la dinastia Tang, al segle IX, buscant la poció de la vida eterna, els alquimistes van descobrir per accident la pólvora en barrejar sofre, salnitre (nitrat de potassi) i carbó vegetal. Primer es va fer servir per fabricar focs artificials i emetre senyals. Al cap de poc, es va començar a emprar en explosius i armes. Després, a través de les rutes comercials es va anar a estenent al món islàmic i a Europa. Així doncs, aquesta substància, nascuda del desig de transcendència, va acabar tenint un paper ben terrenal.

La setmana passada, admirant el castell de focs que tancava la Festa Major de Valls, no vaig poder evitar pensar que aquella mateixa substància que creava una fantàstica dansa de llum i colors ha sembrat molt de dolor i destrucció al llarg dels segles.

La pólvora no és ni bona ni dolenta. Som nosaltres qui decidim com fer-la servir. Amb ella podem pintar el cel o enfosquir la terra. És un reflex de la nostra capacitat de transformació, de com som capaços d’elevar la matèria a art o d’arrossegar-la a la barbàrie. És, des dels seus orígens, una manifestació de la dualitat humana.

Els focs artificials ens recorden que, fins i tot allò que pot fer mal, també pot commoure, il·luminar i unir.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Matèria amb ànima

En un món cada vegada més accelerat, incloent-hi el ritme d’esgotament de les matèries primeres, l’exposició Matter Matters del Museu del Disseny, a Barcelona, ens convida a aturar-nos i reflexionar. No es tracta de la típica mostra d’objectes, sinó d’un viatge per redescobrir la relació entre matèria i vida.

El recorregut s’inicia amb Calculating Empires, una peça premiada de Kate Crawford i Vladan Joler. Es tracta d’una infografia espectacular que explora com les estructures tècniques i socials han evolucionat al llarg de cinc segles.

Després, els materials no es presenten com a mers mitjans per crear objectes sinó que serveixen per definir el món. Des del fang fins al miceli viu, des del tèxtil regenerat fins al bioplàstic, els dissenys que s’hi exposen ens parlen del passat, però també d’un futur en què creativitat i consciència van plegats. Cada peça és un pont entre el que som i el que podríem arribar a ser, si escollim viure amb més respecte envers la natura i, per tant, amb més harmonia.

L’exposició ens convida a habitar el món posant la vida —i no el consum— al centre.  Matter Matters ens recorda que l’ecodisseny no és només una tendència, sinó una actitud vital, una forma d’estimar la Terra i construir un futur més sostenible.

Visitar-la és com fer una meditació caminant entre textures, colors, formes i materials diversos que ens formulen preguntes i apel·len a la nostra responsabilitat. Perquè sí, la matèria importa. I la manera com la tractem diu molt de qui som.

“El que fem als boscos del món és només un reflex del que ens fem els uns als altres.”— Mahatma Gandhi

www.montsemilian.com