Feng Shui: L'aigua és vida i prosperitat

Al fengshui, l’aigua és un dels anomenats “cinc elements” que es fan servir per harmonitzar els espais mitjançant formes, colors i materials. Quan en una estança hi cal element aigua aquesta recomanació es tradueix principalment en formes ondulants, irregulars i asimètriques i l’ús de tons blaus o del negre.

Tanmateix, és molt més que un element natural. En xinès, la paraula “oceà” consta de tres parts: una que vol dir “molta aigua”, una altra que significa “persona” i una darrera que representa la mare. No endebades, per al taoisme (filosofia en què s’emmarca el fengshui) l’aigua que flueix simbolitza l’origen de la vida i l’inici d’un nou cicle, el canvi constant, la capacitat d’adaptació i l’energia que nodreix. Deia Thales de Milet (c. 625 aC - 548 aC ↔ 545 aC) que “l’aigua és la matriu de la vida, la matriu de l’univers.”

Així, el fengshui interpreta carrers i camins com si fossin rius i les persones que hi circulen, com peixos. Quan aquesta “aigua” flueix amb harmonia, la vida també ho fa, però, si queda estancada o desbordada, l’energia -entesa com salut i economia- es bloqueja o es perd. És per aquest motiu que els consultors fem servir les anomenades “formes d’aigua” per dissenyar aquests camins i afavorir l’abundància i col·loquem fonts, aquaris, estanys o piscines a llocs específics per afavorir l’economia d’una casa.

Ara bé, també nosaltres som aigua. Quan ens resistim al canvi, ens tornem rígids. Quan fluïm, trobem nous camins. Potser per això l’aigua sempre ens convida a netejar allò que sobra i a renéixer completament renovats. L’aigua purifica.

“L’aigua venç sense lluitar. Suaument penetra l’invulnerable. Així és el camí del Tao.” — capítol 78 del Tao Te Ching, atribuït a Laozi (segle IV aC).

www.montsemilian.com