Explica el tràgic romanç de Liang Shanbo i Zhu Yingtai, el rastre més antic del qual es remunta a la dinastia Tang (anys 618-907). Amb el pas del temps ha esdevingut una ópera tradicional xinesa, una pel·lícula (any 1950) i un concert per a violí i orquestra.
Zhu, una jove brillant i decidida, s’ha de disfressar d’home per poder estudiar. Aleshores coneix Liang, amb qui comparteix estudis i amb qui, a poc a poc, s’estableix una connexió d’ànima. Ell ignora que la seva companya és una dona, i quan finalment ho descobreix, ja és massa tard: ella ha estat promesa en matrimoni per decisió familiar.
Separats per les normes, ell mor de pena. Quan la noia ho descobreix, es rebel·la contra el seu destí i, davant la seva tomba, es produeix el miracle: la terra s’obre i ella s’hi llença. Les seves ànimes s’alliberen en forma de dues papallones que volen juntes per sempre.
Aquesta història ens parla d’un amor que desafia convencions i es transforma en llibertat. També, de dues ànimes que vibren igual i troben la manera d’unir-se.
En un
temps com l’actual, en què parlem de llibertat d’identitat, igualtat de gènere
i trencament de rols imposats, la llegenda dels amants papallona permet una
nova lectura. Zhu desafia les normes per poder aprendre, estimar i decidir.
L’amor que viu amb Liang no es basa en l’aspecte o l’etiqueta, sinó en la
unió de l’ànima. Aquest relat ancestral ens recorda que els vincles autèntics
no entenen de jerarquies ni convencions. Com avui, també ahir hi havia esperits
valents que buscaven un espai on poder ser ells mateixos —encara que fos en
forma de papallona.
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada