Més enllà del Feng Shui: Llàgrimes que esfondren muralles

Meng Jiangnü plora a la Gran Muralla és una de les quatre llegendes populars xineses juntament amb La llegenda de la serp blanca, La història del noi Ma Liang i el seupinzell màgic i Els amants papallona.

Un dels relats més emotius d’aquesta tradició transcorre durant la dinastia Qin (de l’any 221 fins al 207 aC) i ens explica que, un bon dia, el marit de Meng Jiangnü és obligat a marxar de casa per anar a treballar a la construcció de la Gran Muralla.

Després de molt de temps sense que l’esposa en tingui cap notícia, aquesta decideix emprendre un llarg viatge –travessant muntanyes, rius i camins inhòspits- per dur roba d’hivern al seu espòs. Quan hi arriba, descobreix que ell ha mort a causa de les pèssimes condicions laborals

El dolor de la muller és tan profund i pur que plora sense parar davant del mur, fins que la seva pena commou cel i terra i un tros de la muralla s’esfondra, deixant al descobert les restes del seu marit i permetent-li un comiat digne.

En el món d’avui, en què aixequem murs visibles i invisibles —entre pobles, idees i cors— i on l’oblit històric encara manté molts cossos enterrats, la història de Meng Jiangnü ens ensenya que la determinació pot trencar qualsevol barrera. Com en el fengshui, on les energies bloquejades han de ser alliberades per recuperar l’harmonia, les seves llàgrimes de Meng Jiangnü deixen al descobert no només un difunt, sinó també la veritat i la memòria.

Es tracta de llàgrimes que simbolitzen totes les veus que s’alcen contra la injustícia i la separació forçada. Ens recorda que l’amor, la memòria i la veritat són forces capaces de fer caure qualsevol paret —sigui de pedra, de por o de prejudici—, i que, quan el cor es mou amb fermesa, l’energia flueix i transforma fins i tot allò que semblava immutable.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Ànimes lliures

Els amants papallona és una de les quatre llegendes populars xineses juntament amb La llegenda de la serp blanca, Lahistòria del noi Ma Liang i el seu pinzell màgic i un altre relat.

Explica el tràgic romanç de Liang Shanbo i Zhu Yingtai, el rastre més antic del qual es remunta a la dinastia Tang (anys 618-907). Amb el pas del temps ha esdevingut una ópera tradicional xinesa, una pel·lícula (any 1950) i un concert per a violí i orquestra.

Zhu, una jove brillant i decidida, s’ha de disfressar d’home per poder estudiar. Aleshores coneix Liang, amb qui comparteix estudis i amb qui, a poc a poc, s’estableix una connexió d’ànima. Ell ignora que la seva companya és una dona, i quan finalment ho descobreix, ja és massa tard: ella ha estat promesa en matrimoni per decisió familiar.

Separats per les normes, ell mor de pena. Quan la noia ho descobreix, es rebel·la contra el seu destí i, davant la seva tomba, es produeix el miracle: la terra s’obre i ella s’hi llença. Les seves ànimes s’alliberen en forma de dues papallones que volen juntes per sempre.

Aquesta història ens parla d’un amor que desafia convencions i es transforma en llibertat. També, de dues ànimes que vibren igual i troben la manera d’unir-se.

En un temps com l’actual, en què parlem de llibertat d’identitat, igualtat de gènere i trencament de rols imposats, la llegenda dels amants papallona permet una nova lectura. Zhu desafia les normes per poder aprendre, estimar i decidir. L’amor que viu amb Liang no es basa en l’aspecte o l’etiqueta, sinó en la unió de l’ànima. Aquest relat ancestral ens recorda que els vincles autèntics no entenen de jerarquies ni convencions. Com avui, també ahir hi havia esperits valents que buscaven un espai on poder ser ells mateixos —encara que fos en forma de papallona.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El vincle invisible

La llegenda de la serp blanca conforma, amb La història del noi Ma Liang i el seu pinzell màgic i altres dos contes, el que es coneix com les quatre grans llegendes populars xineses.

D’origen medieval, narra la relació amorosa entre Xu Xian, un humà, i Bai Suzhen, un esperit serp blanca que adopta la forma d’una dona. La seva unió és considerada antinatural per Fa Hai, un monjo que intenta separar-los. Malgrat les dificultats i les intrigues, però, l’amor persisteix.

En la cultura xinesa, els contes esdevenen ponts entre mons. Aquesta història ens parla del misteri i la tensió entre dues realitats aparentment oposades: el món natural i el món civilitzat. I explora temes com l’acceptació, la perseverança i la força redemptora de l’amor.

La serp blanca representa la saviesa antiga, la intuïció i el poder de transformació. El seu amor sincer per Xu Xian trenca barreres, desafia normes i posa en evidència el conflicte que es genera quan intentem controlar allò que no entenem. El monjo Fa Hai simbolitza la rigidesa moral i el rebuig al que és instintiu, invisible o no domesticat.

Aquesta llegenda ens recorda que l’acceptació i la fluïdesa són claus per conviure amb les forces invisibles que ens envolten. Quan reprimim allò que és diferent, neguem també la possibilitat de transformar-nos. Acceptar la diversitat és una forma d’equilibri i evolució.

En un món com l’actual, tensat per discursos extremistes i la polarització conseqüent i, també, per una gran diversitat no sempre compresa i acceptada, el vincle entre Bai Suzhen i Xu Xian ens ensenya que l’eix transformador rau en l’amor incondicional.

Com escrivia Pierre Teilhard de Chardin (teòleg, paleontòleg i filòsof francès, 1881-1955), "l’amor és el vincle invisible que uneix totes les parts del cosmos."

www.montsemilian.com