El
perímetre que cal tenir en compte per considerar el centre de gravetat d’un
plànol és el que resta quan es deixa fora tot allò que no és dins la vivenda o
local un cop que tanquem portes d’accés, portes de balcons o terrasses i
finestres.
Si treballem en un espai amb diferents plantes, prendrem el plànol de
cadascuna per buscar el centre una per una, que no té per què coincidir ja que
poden ésser de diferent forma o tamany.
Quan el plànol té una forma quadrada o rectangular tan sols cal traçar-ne
les diagonals. Allí on s’uneixen es troba el centre de gravetat.
Quan és triangular, s’ha de dibuixar una línia des de cadascun dels vèrtex
fins al mig del costat que queda davant. El centre de gravetat es troba on s’uneixen
aquestes tres línies resultants.
Els plans irregulars i complexos solen presentar més problemes des del
punt de vista del Feng Shui.
Per trobar el seu centre de gravetat –programes informàtics usats per
arquitectes, decoradors i dissenyadors a banda– es poden fer servir alguns mètodes
com la plomada o l’equilibri de masses.
En tots dos casos, s’ha de retallar el plànol en qüestió –deixant fora
tot allò que no queda dins un cop tanquem portes i finestres- en un material rígid
com cartró o cartolina gruixuda.
Si es fa servir el mètode de la plomada, cal clavar en una cantonada una
agulla de cap a la qual s’hagi lligat un pes al final d’un fil, subjectar l’agulla
deixant que la plomada caigui lliurement i dibuixar el seu recorregut. Tot
seguit, fer el mateix amb la cantonada adjacent. Allí on s’uneixen els dos
recorreguts es troba el centre de gravetat.
Si s’empra el mètode de l’equilibri de masses, es punxa el plànol amb
una agulla i s’observa si el plànol roman en equilibri. El punt en què l’agulla
aconsegueix que el plànol no s’inclini cap a cap banda assenyalarà el centre de
gravetat.
Articles relacionats:
