Astrologia Xinesa: 2022, Tigre d'Aigua

A punt d’encetar el 2022, podem començar a pensar en l’any nou xinès. Tot i que aquest no s’iniciarà fins el mes de febrer, val a dir que, com sempre, la seva energia es comença a percebre ja al gener.

Enguany serà el torn de l’any del Tigre d’Aigua Yang. La roda del zodíac xinès fa que cada dotze anys es repeteixi animal. Així, el darrer any del tigre va esdevenir el 2010 i ara hi tornarà.

Pel que fa als elements que acompanyen l’animal en qüestió, els anys acabats en número zero i 1 corresponen a metall yang i metall yin respectivament; en 2 i 3, a aigua yang i yin; en 4 i 5, a fusta yang i yin; en 6 i 7, a foc yang i yin; i en 8 i 9, a terra yang i yin. Per això, el 2022 esdevindrà el moment de l’aigua yang.

Una de les maneres d’analitzar quina mena d’energia portarà consisteix a mirar enrere i remenar entre les efemèrides dels darrers anys que el tigre va coincidir amb l’aigua yang. En faig un petit resum.

L’últim va ser el 1962, en què hi destaquen alguns fenòmens naturals destacables, com les fortes inundacions a Catalunya (Vallès, Barcelonès i Baix Llobregat) i a Alemanya, a més de la gran nevada per Nadal a Catalunya; també, té lloc la crisi dels míssils a Cuba, diverses colònies s’independitzen (com Jamaica i Algèria), comencen els Stones i els Beatles enregistren el seu primer disc.

Després, cal remuntar-se al 1902 i al 1842. Al primer, les dones són reprimides per lluitar pel sufragi femení, molt protagonisme recau en invents que es van integrant en la vida quotidiana (com el metro, la ràdio o el cinematògraf) i nevades accidentades, terratrèmols i erupcions volcàniques són a l’ordre del dia. Al 1842 crida l’atenció, entre d’altres, l’abundància de campanyes militars i actes violents.

Aquesta només és una manera d’aproximar-se a l’any que arriba. En el proper article ho farem diferent. Sigui com sigui, els meus millors desitjos per al 2022!

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nadal al cor

S’atribueix a l’escriptor Charles Dickens (1812-1870) la invenció de l’anomenat “esperit nadalenc” tal com el coneixem.

Ho va fer amb la seva novel·la curta Una cançó de Nadal (1843). Es va publicar inclosa en un recull anomenat Tot els contes de Nadal del cèlebre autor victorià. Com a curiositat, val a dir que, en el seu moment, Josep Carner va traduir-la al català.

Són moltes les versions cinematogràfiques o televisives que se n’han filmat i gairebé tothom coneix la història d’Ebenezer Scrooge, vell avar sense empatia que rep la visita de diversos fantasmes (el del seu antic soci i els dels Nadals passats, presents i futurs) al llarg d’una nit. La gòtica experiència el fa esdevenir més humà i afable i capaç de gaudir de les festes en companyia del seu nebot Fred i la seva família.

Per ambientar el Nadal, Dickens es va inspirar en els records de la seva infantesa al sud-est d’Anglaterra, amb neu, la mare cuinant una oca (que en la ficció es va transformar en gall dindi) i cantant nadales.

Hi ha una frase de Dickens que m’agrada molt: “Honoraré el Nadal al meu cor i procuraré conservar-lo durant tot l’any”. Potser perquè em recorda allò que la llar és allà on hi ha el cor. Al capdavall, Nadal, cor i llar són conceptes fàcils de casar i, fins i tot, inseparables.

Va plasmar i proposar aquest escenari com a contrapunt de la societat industrial britànica, que semblava privar les persones de la seva part més humana. No és difícil veure el paral·lelisme amb el món dels nostres dies.

Es veu que Dickens era més Fred que Ebenezer. Volia ser enterrat a la catedral de Rochester, sense ostentació i de forma privada, però ho va ser al Racó dels Poetes de l’abadia de Westminster. Un epitafi distribuït al seu funeral deia que “era un simpatitzant dels pobres, dels que pateixen i dels oprimits”. Si fos ara, segur que tornaria a escriure Una cançó de Nadal.

Sigui com sigui, que gaudiu d’un bon Nadal i el porteu sempre al cor!

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Decoració nadalenca

Si no ho heu guarnit ja casa vostra, segur que aviat us hi posareu. A propòsit d’això, acabo de llegir un article signat per un senyor que diu ser moltes coses, però que en cap cas indica que sigui professional del fengshui. Això sí, fa un extens recorregut per tots els ornaments típics (garlanda, arbre, pessebre, etc.) i va assenyalant en quin punt de la llar s’han de col·locar per triomfar en tots els aspectes de la vida.

Em sap greu informar-vos que aquesta decoració no resoldrà tots els vostres problemes, com tampoc no ho farà el fengshui. Amb això vull dir que, segons aquesta disciplina, no hi ha un lloc específic on col·locar cada cosa. Més aviat hem de situar, a cada sector de la casa allò que hi convé.

Per exemple, si sabem que hi va bé l’element metall, doncs hi podrem col·locar formes rodones (boles) de colors blanc, platejat o daurat. Si s’hi ha de posar element fusta, serà un bon lloc per a l’arbre; si element foc, una estrella resultarà adequada. Cal haver realitzat un estudi aprofundit per saber quin element o elements necessita cada espai.

Quan afirmo que el fengshui no solucionarà tot el que no rutlla, no vull dir que no faci molt servei. Com sempre dic, no fa miracles, però ajuda. Ara bé, de res servirà harmonitzar, posem per cas, una botiga, si els seus empleats són desagradables amb els clients; o una llar d’algú que vol assolir l’èxit professional però es passa el dia queixant-se assegut al sofà sense moure ni un dit.

Passa el mateix quan s’encarrega una carta de 4 pilars (astrologia xinesa) i es pretén que la seva interpretació digui allò que es vol sentir. Es tracta d’una eina que aporta una informació molt valuosa. Cal, però, fer-la servir de forma correcta. Per exemple, si a algú li pronostica un futur amb prestigi, caldrà treballar per aconseguir-lo.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Atreviu-vos a ser el vostre mestre

L’article d’avui és un petit homenatge a Suzanne Powell, que ens va deixar fa un parell de setmanes als 58 anys. El títol que li he escollit correspon a una de les frases que més repetia.

Va néixer a Irlanda i, després de finalitzar els seus estudis universitaris a Belfast, va fer la maleta per anar a instal·lar-se a Barcelona. A l’equipatge, hi duia un pronòstic greu, ja que havia estat diagnosticada d’un càncer en fase avançada. Havia renunciat a qualsevol tractament convencional i decidit perseguir els seus somnis. Es va posar en mans de la medicina natural, va canviar els seus hàbits per complet i va superar la malaltia.

Amb el temps va esdevenir una guru que impartia, amb el seu estil inconfusible i un gran sentit de l’humor, conferències i formació arreu del món i escrivia llibres. A Internet, trobareu, enregistrades, moltes de les seves intervencions. Fa alguns anys va traslladar la seva residència a Madrid.

Vaig tenir la sort d’assistir a un dels seus cursos i puc afirmar que l’ensenyament del que ella anomenava “toc zen” m’ha estat sempre de molta utilitat. Es tracta d’un sistema per alleujar determinats problemes de salut.

Deixa onze llibres publicats per l’editorial Sirio: El reset colectivo; Atrévete a ser tu maestro; Alimentación consciente; Menús conscientes; Conexión con el alma. Uniendo cielo y alma;  El càncer. Una guia sencilla y pràctica;  Despertad humanos. Ha llegado la hora;  Cambia ya! Nuevos recursos para la salud, belleza y hábitat; Vivir en paz, morir en paz; Confía, todo es posible; i Detox. Cuerpo, Mente y Corazón. Aquest darrer ha estat pòstum.

Són part del seu llegat junt amb lafundacionzen.org, que va crear, i la seva filla, Joanna Powell, que segueix la seva petjada.

Us deixo amb un fragment d’Atrévete a ser tu maestro, amb agraïment a la Suzanne, per tot.

“Cuando la mente está en paz, el espíritu también disfruta de armonía. No puedes alcanzar la sabiduría si no hay calma. Y es importante recordar que la sabiduría no significa saberlo todo a la vez, sino saber aquello que necesites saber en el momento en que lo necesitas. Por lo tanto, lo único que precisas es tenir las herramientas necesarias para mantener la paz, la calma y la armonía en cualquier circunstancia. Eso es zen.”

fegshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El somni conscient

Aquesta setmana he descobert el ioga nidra. Hi ha qui l’anomena el “dormir del iogui”. És una pràctica de meditació que té el seu origen a l’Índia, on va ser creada per Swami Satyananda Saraswati (1923-2009).

A rel d’una experiència personal va percebre que el somni no és ben bé un estat d’inconsciència. A partir d’aquí i sobre la base del coneixement dels antics textos tàntrics, va desenvolupar el ioga nidra adaptant-lo de manera que qualsevol persona el pogués practicar sense interferències culturals o religioses.

Es tracta d’una eina poderosa per a l’autoconeixement, el benestar i la salut. Tan sols cal estirar-se i, sense adormir-se, deixar-se guiar per la veu de l’instructor. Així, la consciència se situa en un punt entre la vigília i el son.

Durant la sessió, el cervell, primer, emet ones alfa i produeix l’alliberament de serotonina, que porta a un estat de pau interior. La sensació de calma i relaxament que segueixen porten a l’emissió d’ones delta, com si es tractés d’un somni reparador.

Quan s’és un practicant avançat, aquesta tècnica permet accedir al subconscient i fer un treball personal profund.

Si us interessa saber-ne més, us recomano el llibre que apareix a la fotografia: Yoga-Nidra. Una guia para la relajación profunda, d’Ana Sesma Nuez, publicat per Kairós.

Segons l’autora, que és facilitadora i formadora d’aquesta disciplina, els seus beneficis són molts, tant físics com mentals, emocionals, conductuals, energètics o espirituals i també contribueix a la millora del sistema nerviós. Sense anar més lluny, ajuda a disminuir l’estrès i l’ansietat i a no patir insomni.

fengshui@montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'espiritualitat nostra de cada dia

Quan es diu d’algú que és “molt espiritual” tot sovint es fa aquesta afirmació com donant per fet que ser així equival a ser molt millor que la resta dels humans. Sembla que no es té en compte que absolutament tothom és, a la força, espiritual i material alhora; al capdavall, som una ànima immaterial dins d’un cos físic.

No cal que digui que, per descomptat, trobo altament recomanable enfocar-se en la pròpia evolució espiritual (què haig de dir si em dedico al que em dedico). Ara bé, sempre sense perdre de vista que, mentre vivim en aquest món, no podem obviar la matèria. És més, el veritable mèrit no consisteix a estudiar molta filosofia, a meditar o a aprendre a canalitzar, sinó a aplicar aquests coneixements a la vida quotidiana. Aquest és, sense cap mena de dubte, el veritable repte.

Per força, ha de resultar més fàcil viure de manera zen en un retir de pau i tranquil·litat, lluny dels problemes mundans, que trobar l’equilibri mentre es banya un nen petit i, al mateix temps, se’n vigila un altre, es té cura de l’olla que hi ha al foc, sona el telèfon, truquen a la porta i s’està preocupat perquè s’és a punt de perdre la feina i hi ha una hipoteca per pagar.

Mantenir-se centrat quan hi ha dificultats no és gens fàcil. Lahiri Mahasaya (1828-1895), a la foto, era un iogui i guru hindú que es va conèixer a Occident gràcies a Paramahansa Yogananda (1893-1952), introductor del ioga al món occidental, que parla d’ell al seu llibre Autobiografia d’un iogui (1946). De la vida de Mahasaya sobta que es casés, fos pare de família i tingués una vida laboral plena d’ascensos al Departament Militar d’Enginyeria del govern anglès. Després de la feina, ensenyava ioga als seus deixebles al pati de casa seva.

Yogananda estava convençut que la missió de Mahasaya era esdevenir un gurú atípic per demostrar que es pot ser molt espiritual sense ser un asceta.

A mi m’agrada imaginar les persones com si fossin arbres, ben arrelades a la terra, fortes i resistents, però amb les branques orientades cap al cel.

fengshui@montsemilian.com

Feng Shui: De bonsais i altres espècies

Com molts ja sabeu, el fengshui és una disciplina xinesa de més de 3.000 anys d’antiguitat que harmonitza habitatges i locals amb l’objectiu que els seus ocupants disposin d’energia i salut i gaudeixin de bones relacions i d’una prosperitat sanejada.

“Fengshui”, doncs, esdevé el nom que rep aquest coneixement, per bé que, tot sovint, hi ha qui l’utilitza, de forma incorrecta, com a adjectiu; per exemple, quan algú diu “aquesta és una carbassa fengshui”, per referir-se a les carbasses que s’hi fan servir per neutralitzar l’energia de la malaltia, o quan afirma “aquest és un arbre fengshui."

Sense anar més lluny, això vaig sentir exclamar una senyora no fa gaire en veure una olivera podada com si fos un bonsai gegantí. Segur que n’haureu vist més d’una, ja que sembla que aquest estil s’ha posat de moda.

Res més lluny de la realitat, això d' "arbre fengshui”. Primer, perquè no tot allò que ve d’Orient ha de ser adient segons el fengshui. Així, la tradició dels arbres nans cultivats en una safata és d’origen japonès i el fengshui, xinès. Tot i que a molts occidentals els pot semblar que la cultura japonesa i la xinesa són iguals, japonesos i xinesos no ho comparteixen. És més, arrosseguen una bel·ligerància històrica que déu n’hi do.

Pel que fa als bonsais, no agraden massa als mestres de fengshui, ja que representen un creixement reprimit de forma artificial; al capdavall, com una mena de condemna a un arbre que havia de créixer i desenvolupar-se amb normalitat,

Més afí a la filosofia del fengshui seria aquesta frase de Martin Luther King (1929-1968): “Si sabés que el món s’ha d’acabar demà; jo, avui, encara plantaria un arbre”.

fengshui@montsemilian.com

Astrologia xinesa: Sou fidels a la vostra essència?

Aquest article podria començar com un acudit d’aquells que diuen: en què s’assemblen en Jack Skellington, alguns corrents filosòfics i una carta astral?

Tot va començar el cap de setmana passat, en el marc de la celebració de la festivitat de Tots Sants, quan vaig tornar a veure Malson abans de Nadal, un excel·lent film d’animació dirigit per Henry Selik. En ella, el protagonista, l’esmentat Jack, rei del món de Halloween, se sent una mica avorrit del seu paper fins que descobreix el món del Nadal i els contrastos que representa respecte del que està acostumat. En lloc de l’entorn fosc i sinistre en què viu, es troba amb la llum, els colors i l’alegria de les celebracions nadalenques. Així és que, amb molta il·lusió, convenç els seus veïns d’organitzar el Nadal. Si heu vist la pel·lícula, sabreu que aquest propòsit acaba resultant un desastre.

En el fons, ens parla d’un individu que s’aparta de la seva pròpia naturalesa i dels problemes que això li comporta, que, al final, el duen a redescobrir qui és en veritat i quina és la seva missió.

Molts són els pensadors que ens han recomanat de deixar fluir el que som: per exemple, des del pensament taoista.

Sense anar més lluny, quan calculo i interpreto una Carta de 4 Pilars, carta astral feta segons els principis de l’astrologia xinesa, el que s’acaba definint és la pròpia essència del consultant, les qualitats de la seva ànima. En la mesura que en sigui conscient i s’hi adapti, la vida li resultarà menys complicada.

A l’existència hi ha entrebancs i sofriment, però no necessàriament tant com ens han volgut fer creure. Malgrat el que a alguns els interessi vendre’ns, no hem vingut a patir. Si ens alineem amb el nostre full de ruta, el món és una mica més planer.

fengshui@montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Consells per a mudances

Quan ens veiem obligats a posar en caixes totes les nostres pertinences, podem veure’n la part negativa: quina feinada!; o bé aprofitar-ne la positiva: quina gran oportunitat de destriar entre el que necessitem i ens fa feliços i allò que no ens agrada, no funciona o no ens fa servei.

Sempre que fem endreça, i una mudança no deixa de ser-ho, podem aplicar les tres “t” proposades per la guru de l’ordre Francine Jay: Trasto (llençar o reciclar), Traspàs (donar o regalar) i Tresor (guardar). Per tant, convé anar fent tres piles diferenciades i anar classificant de manera que només encapsarem el que correspongui a la “t” de “Tresor”.

Un cop fet això, us aconsello el que em va servir a mi mateixa la darrera vegada que vaig haver de realitzar-ne una. Consisteix en seguir aquestes passes:

- Comenceu per empaquetar allò que no feu servir gaire (com la roba que no és de temporada) i deixeu per al darrer moment els articles de més ús (com els estris de cuina més utilitzats).

- Pel que fa a la roba i als objectes que utilitzeu a diari, feu una maleta al darrer moment com si anéssiu de viatge. Així ho tindreu sempre a mà.

- Quan ompliu una caixa, enganxeu-hi un paper en què hi figuri a quina habitació haurà d’anar tot allò que hi ha dins (per exemple, cuina, menjador, bany, dormitori 1, etc.) i assigneu-li un número (aneu-hi posant números correlatius a mesura que les aneu fent).

- Feu un llistat en què hi figuri el número de la caixa, l’estança de destí i què hi ha a dins. Així sempre sabreu on es troba el que us pugui fer falta.

- Quan les caixes arribin al seu nou destí, deixeu-les a la cambra que assenyala el seu rètol. I aneu buidant-les al vostre ritme. Com, amb el llistat que haureu preparat, podreu localitzar on està tot, no caldrà que correu a col·locar-ho tot al seu lloc.

Aquest sistema aplica tant a canvis d’habitatge com a canvis de despatx o trasllats d’empresa. D’aquesta manera, vosaltres controlareu la mudança i no a l’inrevés.

fengshui@montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Consells per al canvi d'armari

Malgrat el títol, aquest article no parla de moda sinó d’ordre. Si no ho heu fet ja, aviat haureu de posar a punt la roba per a l’època més freda de l’any. En general, el fengshui recomana, abans de fer cap altra cosa, netejar, buidar i endreçar. Com es pot aplicar això al canvi d’armari?

Primer de tot, en traurem tant allò que hem de desar com el que hem de fer servir. Això ens permetrà netejar a fons l’espai buit. Un cop net, un saquet de lavanda, a més de perfumar, allunyarà possibles insectes intrusos.

Pel que fa a la roba, l’examinarem amb cura i en farem tres piles. En una hi posarem allò que ja no volem però que potser es pot dur a reciclar; en una altra, hi posarem el que creiem que pot interessar a algú altre i, en una tercera, el que volem conservar. Per explicar aquest procés, Francine Jay, una gurú de l’ordre també anomenada “Miss Minimalist”, parla de les tres “t”: Trasto (llençar o reciclar), Traspàs (donar o regalar) i Tresor (guardar).

Ara bé, com fer aquesta tria? Segons Marie Kondo, cal escollir només allò que ens fa sentir alegres.

Sigui com sigui, si alguna peça no us agrada, no us la poseu des de fa més de dos o tres anys, no us va bé, us resulta incòmoda o no us lliga amb res, és l’hora de deixar-la anar, ja que no la fareu servir encara que us sembli el contrari.

Com menys roba tinguem, menys canvis d’armari caldrà dur a terme ja que potser la podrem tenir tota a la vista.

D’altra part, l’ideal fora comprar tan sols allò que veritablement necessitem i contribuir, així, a un món més ecològic i sostenible. Si abans esmentava les tres “t”, ara seria el torn de recordar les tres “r”: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.

fengshui@montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Una nova professió

Si a l’article de la setmana passada parlava del llibre El arte de ordenar antes de morir, de Margareta Magnusson, avui vull incidir en la profusió de gurús de l’ordre nascudes a l’ombra de la japonesa Marie Kondo.

N’hi ha d’espanyoles, com Alicia Iglesias (autora d’Orden y limpieza en casa), Vanessa Travieso (organitzadora i bloguera), Maria Gallay (directora de l’empresa Organización y Orden), Adelaida Gómez (d’Orden y Estudio) o Cloti Martínez Peinado (que ofereix un servei de coaching per organitzar espais), entre d’altres.

Més enllà de les fronteres, a banda de Kondo, cal esmentar Francine Jay (coneguda con “Miss Minimalist”) o Fay Wolf  i el seu llibre New Order.

Si us interessa aquest tema, us recomano algunes sèries que trobareu a Netflix. Una és The Home Edit, en què es pot veure Clea Shearer i Joanna Teplin en acció mentre endrecen estances diverses (garatges, vestidors, etc.), tot sovint a cases de personatges famosos i, per descomptat, també ¡A ordenar con Marie Kondo! i ¡Sé feliz con Marie Kondo!

Està clar que l’ordre porta pau. Com menys “bultos”, més claror, que deien abans. I és que, com menys coses hi hagi en una llar, més fàcil serà mantenir-la neta i, com més endreçada, més bonica. En conseqüència, a més bellesa i menys feina, ens sentirem millor i disposarem de més i millor energia.

Fay Wolf diu “Una casa endreçada deixa lliure la inspiració i, per tant, fomenta la creativitat”. I hi estic d’acord. Ara bé, no ens oblidem de mirar cap al nostre interior, ja que no hem de pretendre que la nostra felicitat arribarà només pel fet de gaudir d’una casa ordenada. Potser sí, però, que farà la felicitat de tantes persones dedicades a ajudar a posar ordre: sense cap mena de dubte, una nova professió.

fengshui@montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'última moda nòrdica

Si primer va triomfar IKEA i, després, el hygge (concepte danès que fa referència a una actitud per gaudir de la vida essent feliç amb les coses senzilles), ara arriba el torn del dödstadning.

Aquest concepte és el tema d’un llibre molt present als continguts sobre decoració. No em direu que el seu títol no sembla inspirat en una pel·lícula de James Bond: El arte de ordenar antes de morir.

La seva autora, Margareta Magnusson, aposta perquè les persones, tinguin l’edat que tinguin, facin endreça i es quedin tan sols amb el que els produeix felicitat i el que els fa servei. L’objectiu, evitar als hereus la trista i cansada missió de fer neteja i decidir què fer amb tot allò que deixa un parent difunt.

Ofereix alguns consells bàsics:

-       Si alguna cosa no t’agrada, no la conservis; i, si no la fas servir, tampoc.

-       Fes-ho primer amb els objectes més grans (com els mobles) i després amb els petits (com les fotografies).

-       Explica el teu entorn el que estàs fent, perquè potser et podran ajudar a decidir.

-       Ajuda a prevenir l’acumulació de coses; per exemple, no regalis als altres res que no vulguin.

Que consti que soc la primera en recomanar a tothom de posar ordre i fer neteja i d’això en podia haver tret partit si m’hagués avançat a la famosa Marie Kondo, autora del “best seller” La màgia del orden, en treure un llibre que ho expliqués.

També penso que la mort no ha de ser cap tabú sinó que s’ha d’integrar a l’existència, com es fa en d'altres cultures, perquè forma part inevitable de la vida.

Ara, això del dödstadning em sembla una mica excessiu. Si anem per aquest camí, després vindran l’art d’endreçar per divorciar-se, l’art d’endreçar per fer una mudança, l’art d’endreçar per quan els fills volin del niu, l’art d’endreçar per quan ens fem grans i ja no podem pujar escales i així fins l’infinit i més enllà.

Endrecem per sentir-nos bé i millorar el nostre entorn i ja està. I, si ho tenim tot ben endreçat, els nostres hereus ja ho tindran més fàcil, igualment.

fengshui@montsemilian.com

Feng Shui: L'ànima de les coses

Hi ha una idea poètica que diu que les cases tenen ànima. Això no ho puc pas demostrar, però sí que he constatat que gairebé sempre esdevenen el reflex de les persones que hi viuen.

També he vist com, de vegades, fins i tots els objectes sembla que tinguin vida pròpia. Us explicaré dues anècdotes que tenen a veure amb miralls.

Fa molts anys, al final d’una xerrada divulgativa sobre el fengshui, una noia em va preguntar per un mirall que tenia penjat al rebedor, al davant de la porta d’entrada, de manera que s’hi veia quan l’obria per entrar a casa. Jo acabava d’explicar que no s’aconsella col·locar-los en aquesta posició.

La teoria diu que, si el mirall reflecteix tot allò que s’hi emmiralla, també fa un efecte de rebot amb totes les bones energies que arriben a una llar. Li vaig recomanar de substituir-lo per un quadre amb un paisatge que donés imatge de profunditat si el que volia era que l’estança semblés més gran. Ella es resistia a treure’l perquè, d’una part, li agradava molt i, de l’altra, pesava força i era complicat de manipular.

El cas és que, al cap d’unes poques setmanes, em truca per explicar-me que al mirall en qüestió se li ha fet una esquerda en diagonal que l’obliga a canviar-lo.

Més o menys en aquella mateixa època, vaig anar a un pis a fer un estudi. La família que hi vivia havia de reformar-lo i pintar-lo i volien seguir les recomanacions del fengshui.

A la sala d’estar, hi tenien un mirall antic i estrany que no lligava gens amb la decoració. En preguntar-li per aquell objecte curiós, vaig conèixer una mica la seva història. Era una herència familiar que la mestressa havia rebut d’una tieta amb qui no es duia massa bé. Li vaig suggerir de retirar-lo. La simbologia és important i el que representava no era gaire favorable. Es debatia entre deixar-lo i treure’l. No va fer falta que prengués cap decisió. En buidar l’habitació per pintar-la, es va trencar i ja no el va poder aprofitar.

Va ser com si l’ànima d’aquells dos miralls hagués decidit donar-me la raó i alliberar-se.

fengshui@montsemilian.com

Feng Shui: Les energies al darrere d'una porta

Diuen que les persones donen forma als edificis i que, després, els edificis donen forma a les persones. Els consultors de fengshui ho sabem del cert, perquè ho comprovem sovint. Cada habitatge compta amb un patró energètic que condiciona moltes de les experiències que viuran els seus ocupants. Només amb una bona harmonització és possible d’anul·lar les menys favorables.

Si ens hi fixem prou, tots coneixem algú a qui una mudança ha portat grans canvis en la vida personal i, fins i tot, professional. Per exemple, hi ha casos de parelles que, després d’una convivència pacífica d’anys, es casen i, al cap d’uns mesos, per a sorpresa de tothom, es divorcien. No hi solem parar atenció, però, moltes vegades el casament coincideix amb un canvi de pis.

Fa unes setmanes vaig veure una pel·lícula documental molt recomanable: “Amy (La chica detrás del nombre)”, sobre la cantant anglesa Amy Winehouse, morta l’any 2011, amb 27 anys, a causa d’una aturada cardíaca, resultat de les seves addiccions a l’alcohol i altres drogues i de problemes de salut deguts a la seva bulímia.

Dirigit per Asif Kapadia el 2015, ha rebut nombrosos premis en la categoria de documental; entre d’altres, un Oscar i un Bafta. A partir d’entrevistes a les persones que la coneixien de prop, retalls de videos domèstics i filmacions d’actuacions explica com Winehouse, guanyadora de 6 premis Grammy, es va veure, quan encara era petita, molt afectada pel divorci dels seus pares i com, al llarg del temps, diverses circumstàncies la van conduir al seu tràgic destí.

Una de les entrevistades és una de les seves millors amigues i, en un moment donat, afirma que “des que se’n va anar viure al seu nou pis al barri de Candem, va començar tot”, tot referint-se al procés de decadència que va desembocar en el seu trist final. I em va fer pensar en com d’interessant seria poder fer-hi un estudi per descobrir quines energies l’esperaven, al darrere de la seva porta d’entrada.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Feng Shui: Com es determina la data de naixement d'un habitatge?

Un estudi de fengshui tradicional o clàssic parteix, a més de l’observació del lloc a analitzar i del seu entorn, de dues dades. Una d’elles, l’orientació de la seva façana, l’he desenvolupat al dos articles anteriors. L’altra és l’any de naixement de l’espai a analitzar. Correspon al moment en què és a punt per poder-se fer servir.

Ara bé, tot i que això, d’entrada, no sembla difícil, també pot tenir la seva complicació. Anem per parts.

Si un edifici ha estat acabat de construir el 1978, sembla obvi que prendrem aquest any com a dada vàlida. Tanmateix, això només serà correcte sempre i quan el lloc en qüestió no hagi sofert reformes importants, ja que aquestes poden fer-ne modificar la data de naixement.

Què ha de passar perquè això es produeixi? Vet aquí alguns supòsits: una reforma integral, un  nou disseny de la distribució, millores rellevants que afectin més del cinquanta per cent de la seva superfície, obres que hagin obligat a obrir la teulada (per exemple, haver aixecat un pis més). I, si parlem de botigues, això pot esdevenir quan el tipus de negoci canvia radicalment i, amb ell, tot l’aspecte del local.

Quan es treballa amb edificis antics, sol resultar confús datar-ne el naixement perquè, per fer-ho, cal conèixer bé la seva història. Fa anys vaig fer l’estudi d’una casa més que centenària. Per sort, la seva propietària tenia documentats tot de fets significatius i un d’ells va resultar determinant. I és que l’any 1951 la casa havia estat dividida ens dos habitatges completament independents. Aquest va resultar, doncs, el punt de partida.

Per acabar, un consell. El fengshui no recomana instal·lar-se en un habitatge en què hi manquin coses essencials, que no estigui del tot llest per viure. Considera la seva energia com la d’un nadó prematur, encara feble.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Les tres energies

Per fer un estudi de fengshui tradicional o clàssic calen dues dades bàsiques. La primera és la lectura exacta dels graus cap als quals apunta la façana de l’habitatge a analitzar. A l’article anterior parlava de la importància de mesurar amb precisió i d’algunes de les coses que cal tenir en compte.

Ara bé, si mesurar de forma correcta amb la brúixola té els seus secrets, encara resulta més complicat, encara que no ho sembli, determinar quina és la façana d’un lloc.

Per exemple, en un bloc de pisos, no tots els pisos tenen la mateixa façana. I és que no s’ha de confondre la façana de l’edifici amb la façana d’un pis d’aquest edifici, perquè no sempre coincideixen, com en el cas dels pisos que donin a la part del darrere. Cal evitar l’errada habitual d’associar porta principal amb façana, ja que no sempre és així.

També es pot donar el cas que hi hagi més d’una façana possible. Això passa en cases voltades, totalment o en part, de jardí o de carrers. Sense anar més lluny, al Pla de Santa Maria, com a tants d’altres llocs, puc veure des de la meva finestra tot de cases que donen al davant i al darrera.

En fengshui, es considera façana aquella zona per la qual penetra l’energia, o Qi més rellevant, la part més Yang, més lluminosa i activa.

Per determinar la façana correcta s’han de tenir en compte les tres menes de sorts o energies. A saber:

- El Qi de la Terra: Corresponent a camins o carrers, accessos, portes.

- El Qi del Cel: Corresponent a llums, finestres i d’altres obertures per on es veu l’exterior.

- El Qi de la Persona: Determinat per les activitats que es fan en aquella zona de l’habitatge. Els dormitoris correspondrien al més Yin i una sala d’estar seria més Yang.

L’ordre d’importància és Cel, Persona i Terra. En cas de dubte, un consultor hauria de fer càlculs tenint en compte totes les façanes possibles i fer deduccions a partir dels resultats.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Precisió imprescindible

El fengshui tradicional, també anomenat “clàssic”, analitza les construccions des de dos punts de vista. D’una part, amb l’observació de les formes; de l’altra, mitjançant una escola de brúixola, en què conflueixen factors astronòmics i matemàtics.

Per fer això darrer, cal aprendre a fer servir la brúixola de manera adequada per mesurar els graus exactes cap als quals apunta la façana de l’habitatge a estudiar.

De brúixoles, n’hi ha de diferents tipus:

- D’agulla magnètica, que acostuma a estar dividida en dos colors: Un d’ells, normalment el vermell, assenyala el pol magnètic Nord (N) i l’altre, el pol magnètic (S). Compta amb una anella giratòria de 360 graus, que s’ajusta manualment per fer coincidir el nord amb la part vermella de l’agulla.

- De disc magnètic, en lloc d’agulla.

- Digital, la qual ofereix una lectura ràpida i còmoda. Actualment, existeixen aplicacions de brúixola per a telèfons mòbils que van força bé. 

Hi ha algunes coses importants a tenir en compte:

- S’ha d’utilitzar una brúixola molt precisa, en la qual els graus estiguin assenyalats d’un en un o, fins i tot, de mig en mig. Com més petita sigui l’escala, més exacta en serà la lectura. Els especialistes solen usar el luo pan (com la de la imatge), específica per al fengshui.

- La brúixola ha de tenir alguna base quadrada o rectangular que permeti de situar-la paral·lela a la façana a mesurar.

- Els metalls alteren la brúixola. Avui dia, el metall és a tot arreu: a les estructures dels edificis, a les canalitzacions, als cotxes, etc.  Això fa que sigui necessari prendre moltes lectures a diferents punts de l’exterior per contrastar els resultats i determinar-ne el correcte.

- Si el mesurament no es fa d’una manera exacta, tampoc no ho seran els càlculs resultants i, per tant, l’estudi de fengshui resultant no serà fiable.

El més recomanable és mesurar tant amb la brúixola com amb cartografia. I, per descomptat, comptar amb l’assessorament d’un expert.

Per fer un estudi de fengshui correcte cal mesurar de forma molt precisa.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui i de l'aparença

Qui no ha sentit o dit alguna vegada allò que la cara és l’espill de l’ànima? El cert és que es tracta d’un pensament universal. A la Xina existeix una disciplina molt antiga, anomenada Mian Xiang, que serveix per llegir el rostre de les persones i desxifrar-ne un munt de característiques. A Europa hi ha una tècnica complementària anomenada Morfopsicologia.

Mian significa “cara” en xinès i Xiang, “aparença”. Data aproximadament de l’any 2.150 a.C., quan els assessors dels emperadors l’usaven per aconsellar-los sobre determinats individus. Avui dia, moltes empreses l’apliquen a l’hora de seleccionar personal.

Divideix el rostre en dues meitats a partir d’una línia vertical imaginària. El costat esquerre representa el Yang o aspecte masculí i el dret, el Yin, femení. També es divideix horitzontalment en tres àrees. La primera regió va del cabell a les celles i fa referència a l’intel·lecte; la segona comprèn de les celles a la base del nas  i es vincula a sentiments, emocions i comportaments; i la tercera abarca de la base del nas a la barbeta i es relaciona amb els instints.

El Mian Xiang n’analitza l’equilibri, divideix el rostre en moltes més àrees, diferencia deu formes de cara diferents, analitza la mida, la forma i la posició de tots els seus components (arrel dels cabells, front, celles, ulls, parpelles, boca, barbeta, orelles etc.) i ofereix informació detallada sobre tots d’aspectes, des del temperament fins a la salut tot passant per alguns esdeveniments futurs.

Segons aquest coneixement, per exemple, un nas prominent esdevé garantia d’èxit. Diversos estudiosos del tema han fet notar com Michael Jackson va arribar a ser un cantant de prestigi molt abans que el seu nas s’anés reduint de manera desmesurada i com la seva estrella va anar decaient a mesura que aquest apèndix a reduïa a la mínima expressió.

Escrivia Ovidi: “Un rostre silenciós tot sovint expressa més que les paraules”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Si Sòcrates hagués tingut Facebook

Heu sentit a parlar mai dels tres filtres de Sòcrates? És una anècdota que se li atribueix i que, tot i que potser no sigui certa, està molt ben trobada.

Explica que un dia un dels seus deixebles va arribar molt esverat:

“Mestre, mestre, acabo de topar-me amb un dels vostres amics i m’ha parlat de vos amb mala intenció!”

El filòsof l’aturà:

“Abans de seguir parlant, això que em vols explicar hauria de passar per tres filtres. Si no els supera, aquest missatge no val la pena que sigui escoltat. La primera pregunta que t'has de fer és si això que diràs és veritat”.

L’estudiant s’ho rumià i respongué:

“Bé, no estic segur si n’hi havia, de mala intenció, en el que comentava de vos aquell home. Per tant, no puc afirmar que sigui del tot veritat”.

Aleshores, Sòcrates continuà:

“La segona qüestió és si el que em vols comunicar és bo”.

El noi va admetre que no pas i el filòsof afegí:

“O sigui que m’estàs explicant una cosa dolenta que no saps si és certa. A veure si passa el tercer filtre: Aquesta història em serà útil?”

Derrotat, admeté:

“Doncs no ho sé pas. Potser contribuiria a distanciar-vos”.

Sòcrates va concloure:

“En conseqüència, si el que desitges fer-me saber no és cert, ni bo, ni útil, per què m’ho hauries de dir?”

Sòcrates no tenia Facebook. Si se n’hagués obert un compte, de ben segur que seria un bon exemple a seguir. Plenes com estan les xarxes socials d’informacions no comprovades i de xafarderies, aplicar-hi els criteris de veritat, bondat i utilitat evitaria molts malentesos. I qui diu xarxes socials diu el safareig de tota la vida.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Un vestit a mida

Per harmonitzar amb fengshui tan sols una part d’un habitatge, cal analitzar-ne la totalitat?

La resposta és sí, si es desitja treballar segons l’escola Tradicional o Clàssica.

Amb més de 3.000 anys d’antiguitat, consisteix a traçar, de manera exacta i des del centre de gravetat del plànol, els vuit sectors direccionals i a calcular, a partir de dades específiques (graus d’orientació de la façana i data de naixement de la construcció), les energies presents a cadascuna d’aquestes porcions. Llur anàlisi permet esbrinar quins aspectes favorables o desfavorables ofereixen i què fer-hi per tal que aquests últims no es manifestin.

És ben bé com fer un vestit a mida, que té en compte característiques personals i intransferibles. De totes les modalitats de fengshui, aquesta és la que utilitza la brúixola amb més precisió i l’única que té en compte els canvis que experimentarà, al llarg del temps, l’energia present en una casa.

Dit això, si algú em demana que només vol aplicar fengshui en un dormitori, posem per cas, caldrà, primer, treballar sobre tot el mapa per arribar a saber quines energies hi ha en aquesta estança i quines cures convé proposar.

A banda de les genèriques, que serviran per a qualsevol habitació on es dormi, hi haurà les concretes, que permetran, entre d’altres coses, triar les formes i els colors més adequats.

Si bé només amb l’observació, un consultor de fengshui pot començar a fer recomanacions, existeix, doncs, una part més subtil que requereix fer una mica de números per arribar a saber què cal fer perquè un espai disposi de bon fengshui. Amb la bellesa no n’hi ha prou. Cal fer visible l’invisible.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Saviesa i intuïció

Avui dia trobem moltes i variades representacions de Buda, ja sigui en forma de figureta, estàtua, quadre o font. Sembla que, creences a banda, ha esdevingut un element decoratiu que aporta sensació de pau.

En la iconografia budista resulta habitual trobar tan sols la reproducció del seu cap. Des del punt de vista simbòlic, representa el seu coneixement.

Si a l’article anteriorparlava d’una de les interpretacions que es fan dels presumptes rínxols que elcobreixen (segons una llegenda, caragols que intentaven refrescar Siddhartha Gautama quan meditava al peu de l’arbre de Bodhi), avui poso l’atenció en la prominència que sol lluir al damunt del seu crani.

És el que s’anomena Ushnisha, que en sànscrit significa “turbant”. Representa la saviesa i el poder espiritual assolits amb la il·luminació. La seva forma varia segons el moment històric i la cultura. Per exemple, antigament adoptava la d’una corona i, al sud-est asiàtic, sol aparèixer com una flor de lotus o com una flama. També es troba com a monyo o com una protuberància lleu.

El petit bony entre les celles esdevé un altre dels seus elements característics. Es tracta de l’urna, just al punt en què se situa el sisè txakra o “tercer ull”.  Els txakres són com una mena de “vàlvules” que reparteixen l’energia, o prana, per tot el nostre organisme. Txakra, en sànscrit, vol dir “roda”.

La doctrina base de la filosofia iòguica diu que en tenim set de principals. El sisè s’anomena ajna o jnana-padma, que vol dir “lotus que atorga saviesa”, el centre de comandament del nostre cos subtil, que controla els altres txakres i d’altres canals d’energia, la nostra ment conscient i inconscient i els cinc sentits.

Quan es troba equilibrat, observem el món sense jutjar, gaudim d’una visió àmplia de la vida, d’una bona concentració, d’intuïció i, sovint, de carisma.

“Quan es calmen les onades del pensament, el vident experimenta el seu propi i veritable esplendor!" (Patanjali, Sutres de ioga, I.3)

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Un barret fet de caragols

Siddhartha Gautama, nascut l’any 463 aC, era el príncep d’un petit regne del clan Shakya, al sud del que avui dia és el Nepal, que es va transformar en un asceta a la recerca de les causes del dolor.

Duia una vida nòmada. Un bon dia va seure a meditar al peu d’un arbre de Bodhi amb la voluntat de no moure’s fins a trobar el perquè del sofriment.

Diu una llegenda apòcrifa que s’hi va estar set setmanes i que, com que el sol li cremava el cap, 108 caragols que passaven per allà van trepar pel seu cos i li van fer un “pentinat” humit i fresc.

Si observeu les representacions que es fan del Buda, veureu que al seu cap s’hi observen rínxols. Segons aquesta història, es tractava de caragols.

A l’ombra de l’arbre, i amb la protecció d’aquests animalons, va arribar a la il·luminació i va esdevenir Buda (“qui ha despertat”). Des d’aleshores se’l va anomenar Buda Shakyamuni (“el savi dels Shakya”) i va viatjar arreu per explicar als seus deixebles les Nobles Veritats. A saber:

-       Tota existència és plena de sofriment davant d'un món efímer en constant canvi.

-       L'origen del sofriment es troba en el desig (de viure, d'actuar, d’experimentar plaer, de posseir).

-       Aquest se suprimeix eliminant desitjos i passions. Quan s’aconsegueix això, s’arriba al nirvana o il·luminació. 

Es diu que Siddhartha s’havia rapat els cabells quan va marxar del seu palau per assolir la il·luminació.

Els cabells, en la tradició budista, són símbols de conceptes i costums erronis, de les afliccions, de les falses il·lusions, de les preocupacions mundanes. Se’ls anomena “herbes de la ignorància”. Afaitar-se el cap representa desfer-se de tot això.

No em direu que els cargols no us desperten una mica de tendresa després de llegir això. Si més no, sabeu que pateixen molt quan se’ls aboca, vius, en aigua bullent, per ser cuinats?

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Feng Shui: De l'aigua de pluja al fred major

Fa més de 2.000 anys, a la Xina, es va crear un marc conceptual, basat en el camí que fa el sol, per assenyalar el pas del temps al llarg de l’any. Se l’anomena “els 24 termes solars”. Aquests mostren les diferents fases de l’energia i constitueixen la base de molts dels càlculs que es fan en fengshui i astrologia xinesa.

L’any 2016 la UNESCO els va declarar patrimoni immaterial de la humanitat. En el camp de la meteorologia es consideren “la cinquena gran invenció xinesa”.

Són els següents: Inici de la primavera / Aigua de pluja / Despertar dels insectes / Equinocci de primavera / Pur i brillant / Pluja de cereal / Brots de cereal / Panotxes / Solstici d’estiu / Calor menor / Calor major / Inici de la tardor / Final de la calor / Rosada blanca / Equinocci de tardor / Rosada freda / Caiguda de gelades / Inici de l’hivern / Neu menor / Neu major / Solstici d’hivern / Fred menor/ Fred major.

A l’antiguitat, aquest sistema no només servia de guia per a l’agricultura, tot alertant els pagesos dels canvis de temperatura i indicant-los plantar a la primavera i recollir a la tardor, sinó que també marcava la pauta de les tradicions.

Per exemple, el solstici d’hivern esdevenia un festival per adorar el Cel i els avantpassats. En aquesta celebració, els emperadors de les dinasties Ming i Qing (1360-1912) solien anar al Temple del Cel per retre homenatge als ancestres i per pregar per a l’obtenció d’unes bones collites i per a la pau i la prosperitat del país.

Avui dia, els 24 termes solars continuen marcant la vida diària dels xinesos. Els recorden l’adaptació als canvis estacionals, cadascun amb els seus menjars típics i els ritus corresponents, indispensables per a la cultura xinesa.

Així, entre d’altres, a l’inici de la primavera es mengen uns dolços característics; al moment que s’anomena “pur i brillant”, es netegen les tombes familiars; al principi de la tardor, cal guanyar pes per mantenir l’escalfor del cos; i, quan comença l’hivern, s’han de menjar aliments ben nutritius per tal de disposar d’energia de reserva.

Els 24 termes solars provoquen un impacte profund en el pensament de la gent i en els seus codis de conducta.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Per què serveix una "bola de fengshui"?

De tant en tant, algú em demana on penjar el que s’anomena “bola de fengshui”, que consisteix en un objecte de cristall tallat a facetes, com el de la imatge que acompanya aquest article.

S’aconsella penjar-les a les finestres o als balcons de manera que captin els rajos del sol; a la zona est, si volem atrapar la claror del matí, i a l’oest, per capturar la de la tarda.

L’efecte que es produeix resulta bonic i màgic, ja que aquests artefactes descomponen la llum blanca tot amarant l’estança en qüestió dels colors de l’arc de Sant Martí.

Tot i que no són imprescindibles, esdevenen una forma d’omplir un espai de bona energia. Per això, cal triar els que siguin clars i lluents.

Hi ha mestres que aconsellen la seva ubicació tant als racons més morts de la casa, per activar-los, com als llocs relacionats amb l’estudi i la professió. Si treballeu per compte propi, us recomano que en col·loqueu un, ben net, a la vora del telèfon a través del qual us arriben els encàrrecs o, si sou amos d’una botiga, al costat de la caixa.

Fins aquí la seva funció i on posar-los. En algunes publicacions es diu que se n’ha d’instal·lar un a cada habitació, cosa que no és certa. En d’altres, que n’hi ha d’haver a l’entrada i, tanmateix, no és necessari. Cal anar molt en compte amb els consells de fengshui que es troben escampats arreu. Com passa amb informació sobre altres temes, molts d’ells estan escrits per persones sense formació a partir de fonts poc fiables.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Secrets per a una joventut eterna (i 3)

Als meus dos articles anteriors parlava dels Cinc Ritus Tibetans i en descrivia els tres primers. Avui n’explico elquart i el cinquè. Tots es poden fer en un espai petit.

El seu objectiu és que el nostre sistema energètic funcioni de forma òptima per tal que el cos i la ment també ho facin de la mateixa manera i gaudim d’una vida llarga i amb salut.

El quart es fa així:

- Seiem a terra, amb les cames juntes i rectes esteses al nostre davant; les mans amb el palmell a terra, a tocar dels nostres malucs i amb els dits apuntant endavant; i la barbeta al més a prop possible del pit.

- Deixem caure el cap cap enrera, agafem aire, alcem el malucs i dobleguem els genolls. Els peus han de quedar plans a terra; els braços, estirats, amb els palmells de les mans a terra; la columna vertebral, recta; els braços i les cames (de genolls en avall), perpendiculars entre ells.

- Exhalem mentre tornem a la posició inicial.

- En acabar les vint-i-una repeticions, col·locar les mans sobre els malucs, inspirar profundament pel nas i expirar per la boca, oberta en forma circular.

I el cinquè consisteix en:

- Estirar-se boca terrosa, recolzar-se sobre els palmells de les mans i sobre els dits, doblegats, dels peus.

- Estirar els braços de manera que el tors s’aixequi del terra.

- Inhalar al mateix temps que s’alcen els malucs i es coloca la barbeta contra el pit. El cos ha de quedar en forma de ve baixa invertida.

- Exhalar mentre es retorna a la postura de partida. És important que cames i braços no es dobleguin en cap moment i que només els palmells de les mans i els dits dels peus estiguin sempre en contacte amb el terra.

En acabar les vint-i-una repeticions, fer el mateix que a l’exercici anterior.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Secrets per a una joventut eterna (2)

A l'article anterior parlava dels Cinc Rites Tibetans i n’explicava el primer. Avui en descric el segon i el tercer. Tots ells són senzills i es poden realitzar en un espai petit. De cadascun se n’han de fer vint-i-una repeticions.

El seu propòsit és que el nostre sistema energètic funcioni de forma òptima per tal que el cos i la ment també ho facin de la mateixa manera.

El segon exercici consisteix en:

- Estirar-nos de panxa enlaire, amb les cames juntes i rectes i els dits dels peus apuntant cap amunt,

- Agafar aire mentre alcem, alhora, les cames i al cap. La barbeta ha d’arribar el més a prop possible del pit i les cames el més amunt possible, però ben estirades, sense doblegar els genolls.

- Deixar anar l’aire mentre baixem, molt a poc a poc, cap i cames fins assolir, de nou, la posició original.

- En acabar les vint-i-una repeticions, col·locar les mans sobre els malucs, inspirar profundament pel nas i expirar per la boca, que obrirem com si anéssim a pronunciar la lletra “o”.

I el tercer es fa així:

- Ens posem de genolls, amb els dits dels peus doblegats de manera que es recolzin al terra; el genolls separats uns quinze centímetres; les mans a les cuixes, sota els glutis; la columna vertebral ben recta i el cap inclinat, amb la barbeta a tocar del pit.

- Inhalar mentre movem el cap enrere, doblegant una mica l’esquena, sense excedir-nos. Podem recolzar el pes del cos a les mans.

- Exhalar mentre retornem a la postura inicial.

- En acabar les vint-i-una repeticions, fer el mateix que a l’exercici anterior.

Els dos exercicis que manquen, al proper article.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com