Un estudi de fengshui tradicional o clàssic parteix, a més de l’observació del lloc a analitzar i del seu entorn, de dues dades. Una d’elles, l’orientació de la seva façana, l’he desenvolupat al dos articles anteriors. L’altra és l’any de naixement de l’espai a analitzar. Correspon al moment en què és a punt per poder-se fer servir.
Ara bé, tot i que això, d’entrada, no sembla difícil, també pot tenir la seva complicació. Anem per parts.
Si un edifici ha estat acabat de construir el 1978, sembla obvi que prendrem aquest any com a dada vàlida. Tanmateix, això només serà correcte sempre i quan el lloc en qüestió no hagi sofert reformes importants, ja que aquestes poden fer-ne modificar la data de naixement.
Què ha de passar perquè això es produeixi? Vet aquí alguns supòsits: una reforma integral, un nou disseny de la distribució, millores rellevants que afectin més del cinquanta per cent de la seva superfície, obres que hagin obligat a obrir la teulada (per exemple, haver aixecat un pis més). I, si parlem de botigues, això pot esdevenir quan el tipus de negoci canvia radicalment i, amb ell, tot l’aspecte del local.
Quan es treballa amb edificis antics, sol resultar confús datar-ne el naixement perquè, per fer-ho, cal conèixer bé la seva història. Fa anys vaig fer l’estudi d’una casa més que centenària. Per sort, la seva propietària tenia documentats tot de fets significatius i un d’ells va resultar determinant. I és que l’any 1951 la casa havia estat dividida ens dos habitatges completament independents. Aquest va resultar, doncs, el punt de partida.
Per acabar, un consell. El fengshui no recomana instal·lar-se en un habitatge en què hi manquin coses essencials, que no estigui del tot llest per viure. Considera la seva energia com la d’un nadó prematur, encara feble.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada