Translate

divendres, 14 de juliol de 2017

Més enllà del Feng Shui: Trobar un lloc adient

Què és la geobiologia? L’etimologia grega de la paraula ens diu que aquest coneixement (logos) estudia la relació entre les energies de la terra (gea) i la vida (bio). Es refereix a les radiacions cosmo-tel·lúriques, els cursos d’aigües subterrànies, etcètera.

De ben antic, tot això ja es tenia en compte. Per exemple, al fengshui, que es practica a la Xina des de fa 3.000 anys. Sense anar tan lluny, però, els romans feien pasturar ramats de bens allà on tenien pensat de construir un nou emplaçament. Al cap d’un temps, n’analitzaven la salut del fetge per determinar si el terreny en qüestió era adient. També, els indis americans es fixaven on s’aturaven a menjar els seus cavalls. I els tuaregs situen les seves tendes allà on els seus gossos trien per jeure.

Amb el temps, aquesta disciplina ha acabat acollint l’anàlisi de tots els factors de l’entorn que influeixen en el benestar, en el creixement i en el comportament dels éssers vius, com l’electricitat i l’electromagnetisme artificials, la qualitat de l’aire i la contaminació atmosfèrica, la contaminació sonora, la il·luminació, la radioactivitat, el confort tèrmic o els materials de construcció.

Tot i que ha esdevingut una matèria que s’estudia a les universitats, no hi deixa d’haver, com en tot, molts divulgadors amb una forta manca de rigor que l’acosten gairebé a una paraciència.

Per a mi, el referent principal és Mariano Bueno, pioner en geobiologia, bioconstrucció i agricultura ecològica i autor de molts llibres sobre aquests temes.

Justament de la seva obra “El gran libro de la casa sana” (editorial Martínez Roca) extrec aquest fragment de “Las enseñanzas de Don Juan”, de Carlos Castaneda:

“Lo adecuado era un “sitio” en el suelo donde pudiera sentarme sin fatiga. (...) No cualquier lugar era bueno para sentarse o para estar en él. Había un “sitio” donde yo podia estar en las mejores condiciones. (...) El mero acto de sentarse en el “sitio” propio crea fuerza superior; en cambio el “enemigo” debilita”.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dilluns, 3 de juliol de 2017

Astrologia xinesa: De teatre i astrologia

Aquest final de curs vaig tenir el plaer d’assistir, al Teatre Principal de Valls, a les magnífiques representacions de final de curs de La Peça, escola de teatre. Els més petits van oferir una versió d’ “El petit príncep” i els més grans, una de “La vida és somni”, de Calderón, a partir de l’adaptació de “La farsa del príncep encadenat”.

El bon teatre sempre convida a la reflexió i mai no deixa indiferent. En aquesta segona obra, s’explica el drama de Segimon, empresonat en néixer per fer cas d’unes prediccions astrològiques que diuen que serà un príncep cruel i malvat.

I aquí salta l’espurna que encén una idea que uneix dues coses importants per a mi: el teatre i l’astrologia.

Quan faig interpretació de cartes de 4 pilars (això és, cartes astrals treballades des del punt de vista de l’astrologia xinesa), sempre insisteixo que la sort del cel influeix i condiciona però no determina.

Aprofundir en la pròpia carta ha de permetre conèixer millor la nostra essència, les nostres capacitats, les nostres febleses, allò que ens resulta positiu de fer, la tendència que seguirà la nostra existència segons els seus cicles... Aquesta informació ens ha d’ajudar a fer que la vida flueixi de la manera més equilibrada possible.

Aquest bagatge i la lliure elecció (que forma part d’allò que els xinesos en diuen “la sort de l’home”: el que decidim fer o no fer, el com actuem, etc.) configuren la direcció que prenem i, en conseqüència, el destí que hi trobarem. No tot està escrit. I l’astrologia ha d’ésser una eina d’ajut i de millora; en cap cas, la llavor d’unes creences limitadores.

Amb un altre enfocament, potser en Segimon, en lloc d’ésser reclòs, hauria estat acompanyat en la seva infantesa per uns adults pendents d’ajudar-lo a canalitzar les seves energies de la forma més adequada per a ell.

És clar que, aleshores, la història no donaria peu a parlar dramàticament del destí i de la llibertat ni a oferir la visió barroca de la vida com a somni i tragèdia. En conseqüència, potser, en lloc d’un clàssic, la història d’aquest príncep seria un llibre d’autoajuda més!


fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com


dimarts, 13 de juny de 2017

Més enllà del Feng Shui: La felicitat en les petites coses

De vegades hi ha modes que ens fan descobrir  la sopa d’all. I, tot sovint, tendències d’actualitat vénen de més lluny que no pas ens pensem.

M’explico. Comencen a sovintejar llibres sobre el que s’anomena “hygge”; per exemple, “Hygge, la receta de la felicidad”, de Marie Tourell Soderberg, o “Hygge, la felicidad en las pequeñas cosas”, de Meik Wiking.

Es tracta d’un concepte danès que fa referència a una actitud per gaudir de la vida essent feliç amb les coses senzilles. Els experts diuen que és difícil trobar una paraula equivalent perquè inclou matisos que tenen a veure amb “benestar”, “tranquil·litat” i “entorn acollidor”.

Segon un estudi que l’ONU fa cada any, Dinamarca és el país més feliç del món. D’aquí, fixar-se en què fan per aconseguir-ho. Vet aquí alguns consells bàsics:

- Buscar un moment cada dia per fer alguna cosa que ens agradi, sols o en família.

- Obrir casa nostra per passar una bona estona amb amics o familiars però en grups petits, que permetin parlar tots amb tots sense haver de cridar.

- Crear un entorn acollidor (il·luminació que no molesti, detalls com flors fresques o espelmes, una taula ben parada, música de fons...)

- Intentar que res destorbi aquesta pau (prohibit parlar de temes polèmics, apagar el televisor, aparcar mòbils i tauletes...)

- Cuinar en companyia receptes casolanes (com el pastís que ens agrada tant o les galetes que ens va ensenyar a fer l’àvia).

- Respectar les tradicions i tenir presents els avantpassats (sobretot en aquells records que ens traslladin moments feliços de la nostra infantesa).

- Posar-se còmode (per exemple, sota una manteta, al sofà, amb un bon llibre i una tassa de te aromàtic).

Si bé m’hi apunto (i segur que vosaltres també), no em negareu que, en el fons, tot això ja ho sabíem, no? Això sí, potser va bé, de tant en tant, que algú ens recordi aspectes que, pel motiu que sigui, no tenim prou presents.

Pensem que algú com Benjamin Franklin (1706-1790) ja deia: “La felicitat humana normalment no s’aconsegueix amb grans cops de sort que poques vegades poden passar, sinó amb petites coses que succeeixen tots els dies”.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

divendres, 9 de juny de 2017

Feng Shui: On situar una llar de foc?

De la mateixa manera que resulta convenient realitzar un estudi aprofundit de fengshui per determinar el lloc adient on col·locar una font (i, qui diu font, diu també estany, piscina, aquari...), també cal anar amb compte en ubicar una llar de foc.

Com passava amb l’aigua en grans quantitats o en moviment, a cada casa l’espai correcte per situar-la és diferent. El foc s’adscriu, com no podia ésser d’una altra manera, a l’element foc (dels cinc amb què treballa el fengshui: foc, terra, metall, aigua i fusta). En tractar-se de foc real passa que es tracta un potenciador molt fort. Per això, s’ha d’anar amb compte, perquè, si  se situa sense saber quines energies reactivarà, es poden fer palesos aspectes no gaire adequats.

El fengshui tradicional o clàssic mesura les orientacions cardinals i l'impacte de determinades constel·lacions en el moment en què un espai va ésser construït. Fa servir la brúixola amb gran precisió i considera els cicles de temps. Després dels càlculs corresponents a partir d’aquestes dades, determina quina mena d’energia hi ha a cada sector de l’habitatge o empresa. Treballa amb nou menes d’energies diferents (a més de totes les combinacions possibles entre elles), cadascuna de les quals s’associa a un dels cinc elements i a diversos significats i simbologies. Aquesta informació permet harmonitzar-les per tal que ens ofereixen la seva millor faceta i, per tant, a fi que resultin favorables per als seus habitants.

Per a més consells sobre llars de foc, feu clic aquí.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dijous, 8 de juny de 2017

Més enllà del Feng Shui: Els 7 principis de la filosofia huna

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 14 de'abril al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

Tot documentant-me peral meu article anterior, que tractava de l’ho’oponopono, vaig topar amb els principis de filosofia huna, que no coneixia i que em van semblar interessants de compartir, sobretot pel que tenen en comú amb d’altres disciplines.

Aquest pensament ancestral prové de la Polinèsia. La paraula “huna té diversos significats però, en aquest context, vol dir “secret”, “ocult als ulls”.

Segons Serge Kahili King, xaman i psicòleg nord americà que l’ha difós arreu del món, de cadascun dels seus principis se’n desprenen diferents sentits, la comprensió i l’aplicació dels quals porta a nivells de transformació cada vegada més profunds.

Aquí els enumero i miro d’explicar-los en poques paraules:

1. El món no és el que hom pensa que és.

Sosté que els nostres pensaments contribueixen a generar la nostra experiència de la realitat. Els qui conegueu el llibre “Un Curs de Miracles” hi trobareu quelcom en comú.

2. No existeixen límits.

Es refereix al fet que tot està connectat a nivell espiritual i, també, a que tot és possible.

3. L’energia flueix cap a on va l’atenció.

Per tant, els nostres pensaments més freqüents són els que disposaran de més poder i de més força. Curiosament, aquest és un dels principis que s’apliquen en fengshui.

4. Ara és el moment de poder.

El passat no existeix i el futur, encara ha de venir. En conseqüència, l’ara i aquí és l’únic punt en què cal centrar-se i actuar.

5. Estimar és ésser feliç per alguna cosa.

Aquesta filosofia entén l’amor com una energia d’unió, de valoració, de reconeixement, d’admiració, d’agraïment. Quan hom vibra amb ella, es troba unit a algú o a alguna cosa; en definitiva, al món. Si ho fa amb la contrària, hi trobem l’energia de la crítica i de la por, la de la separació.

6. Tot el poder prové del nostre interior.

En la mesura que connectem amb l’energia adequada, de més capacitat transformadora disposarem. Depèn de la nostra elecció.

7. L’efectiu és la mesura del veritable.

Aquesta forma de pensament vol ser pràctica i, per tant, la seva validesa vindrà determinada pels resultats.

Així és que us animo a provar i a veure què passa...

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

dimarts, 6 de juny de 2017

Més enllà del Feng Shui: Ho’oponopono

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 7 de'abril al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

D’aquesta tècnica de nom impossible se’n parla força des de fa uns anys. Com moltes modes sobtades en el terreny alternatiu, no es tracta d’un invent de fa quatre dies sinó d’una pràctica ancestral.

Prové dels kahuna, antics sacerdots hawaians. Afirma que tots estem interconnectats energèticament i que, per tant, tot el que passa és creació de tots. En conseqüència, convida a fer-nos-en responsables i conscients, mai per cercar culpables sinó per netejar totes les memòries inconscients i les emocions negatives i, així, guarir les situacions problemàtiques.

I és que, segons aquesta filosofia, tot allò que es presenta a la nostra vida ho fa per donar-nos una oportunitat de deixar anar, d’esborrar els errors.

El procés, a manera de “reset”, comença per aplicar el perdó en totes aquelles circumstàncies de la nostra existència que ens causin malestar, especialment pel que fa a les relacions interpersonals.

Les paraules que es fan servir són: “Ho sento molt. Perdona’m. T’estimo. Gràcies”.

“Ho sento molt” consisteix en reconèixer que hi ha alguna cosa que ha d’ésser transmutada.  “Perdona’m” és demanar ajuda per perdonar-nos a nosaltres mateixos. “T’estimo” esdevé la transformació de l’energia bloquejada (conflicte)  en energia que flueix. “Gràcies” comporta la nostra fe en que tot es resoldrà per al bé de tothom.

Els antics hawaians ho practicaven en família. Existeixen tradicions similars a d’altres cultures polinèsies, a Samoa, a Tahití, a Nova Zelanda...

En hawaià, “ho’oponopono” es defineix com “higiene mental: conferències familiars on les relacions s’esmenen mitjançant l’oració, la discussió, la confessió, el penediment, la compensació mútua i el perdó”.

Mornah Nalamaku Simeona (1913-1992) va actualitzar aquests ensenyaments per als temps moderns.

Després de la seva mort, el seu antic estudiant Ihalekala Hew Lem va escriure un llibre, amb Joe Vitale, anomenat “Zero Limits”, on recullen els ensenyaments de la mestra.


Ella deia: “Neteja, esborra i troba la teva pròpia pau. On? Dins teu.”

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

divendres, 26 de maig de 2017

Més enllà del Feng Shui: 14 anys al Tibet

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 17 de març al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

El proppassat Dia Internacional de la Dona (8 de març) es va fer viral un vídeo en què nenes que afirmen que els agraden les ciències són preguntades sobre si podrien esmentar algun inventor. En saben força, des de Da Vinci a Bell, però, tan bon punt se’ls demana el nom d’alguna dona inventora, no tenen resposta.

I si us pregunto si coneixeu el nom d’alguna dona aventurera? Avui m’agradaria parlar-ne d’una.

Es tracta d’Alexandra David-Neel, pseudònim de Louise Eugénie Alexandrine Marie David, franco-belga, nascuda no està clar si el 1868 o el 1869. Va viure una vida tan llarga (fins el 1969!) que va tenir temps d’abordar un munt de coses. Va estudiar Filosofia i llengües orientals. Va fer d’escriptora, exploradora, periodista, cantant d’ópera i més.

Budista, feminista i anarquista, es va casar l’any 1904 amb Philippe Neel, enginyer en cap dels ferrocarrils de Tunísia. Al cap de set anys, es van separar i de la unió en va restar el cognom Neel, que va conservar sempre, i una amistat perdurable, manifesta en la correspondència que van mantenir fins a la mort d’ell, l’any 1941.

La seva inquietud constant la va empènyer a viatjar al Tibet i rodalies. El va recórrer a peu, hi va fer de captaire per sobreviure i hi va viure durant 14 anys. També, hi va adoptar un fill, el lama Yongden, que va esdevenir company de vivències.

Va tenir ocasió de conviure amb els lames, dels quals va aprendre nombroses tècniques psíquiques, fins a esdevenir considerada una més entre ells i molt respectada per les seves capacitats.

Al seu llibre més famós d’entre una llista molt llarga, “Magos y místicos del Tibet” (editat per Ediciones Indigo), hi narra aquestes fabuloses experiències. Us el recomano.

De tornada a París va ésser guardonada, per aquests mèrits, amb una medalla d’or de la Societat Geogràfica de París i nomenada “Cavaller” de la Legió d’Honor.

Als 100 anys encara va tenir l’esma d’emprendre un darrer viatge a l’Himàlaia. Tot un exemple de coratge.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com