Translate

dimarts, 13 de juny de 2017

Més enllà del Feng Shui: La felicitat en les petites coses

De vegades hi ha modes que ens fan descobrir  la sopa d’all. I, tot sovint, tendències d’actualitat vénen de més lluny que no pas ens pensem.

M’explico. Comencen a sovintejar llibres sobre el que s’anomena “hygge”; per exemple, “Hygge, la receta de la felicidad”, de Marie Tourell Soderberg, o “Hygge, la felicidad en las pequeñas cosas”, de Meik Wiking.

Es tracta d’un concepte danès que fa referència a una actitud per gaudir de la vida essent feliç amb les coses senzilles. Els experts diuen que és difícil trobar una paraula equivalent perquè inclou matisos que tenen a veure amb “benestar”, “tranquil·litat” i “entorn acollidor”.

Segon un estudi que l’ONU fa cada any, Dinamarca és el país més feliç del món. D’aquí, fixar-se en què fan per aconseguir-ho. Vet aquí alguns consells bàsics:

- Buscar un moment cada dia per fer alguna cosa que ens agradi, sols o en família.

- Obrir casa nostra per passar una bona estona amb amics o familiars però en grups petits, que permetin parlar tots amb tots sense haver de cridar.

- Crear un entorn acollidor (il·luminació que no molesti, detalls com flors fresques o espelmes, una taula ben parada, música de fons...)

- Intentar que res destorbi aquesta pau (prohibit parlar de temes polèmics, apagar el televisor, aparcar mòbils i tauletes...)

- Cuinar en companyia receptes casolanes (com el pastís que ens agrada tant o les galetes que ens va ensenyar a fer l’àvia).

- Respectar les tradicions i tenir presents els avantpassats (sobretot en aquells records que ens traslladin moments feliços de la nostra infantesa).

- Posar-se còmode (per exemple, sota una manteta, al sofà, amb un bon llibre i una tassa de te aromàtic).

Si bé m’hi apunto (i segur que vosaltres també), no em negareu que, en el fons, tot això ja ho sabíem, no? Això sí, potser va bé, de tant en tant, que algú ens recordi aspectes que, pel motiu que sigui, no tenim prou presents.

Pensem que algú com Benjamin Franklin (1706-1790) ja deia: “La felicitat humana normalment no s’aconsegueix amb grans cops de sort que poques vegades poden passar, sinó amb petites coses que succeeixen tots els dies”.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

divendres, 9 de juny de 2017

Feng Shui: On situar una llar de foc?

De la mateixa manera que resulta convenient realitzar un estudi aprofundit de fengshui per determinar el lloc adient on col·locar una font (i, qui diu font, diu també estany, piscina, aquari...), també cal anar amb compte en ubicar una llar de foc.

Com passava amb l’aigua en grans quantitats o en moviment, a cada casa l’espai correcte per situar-la és diferent. El foc s’adscriu, com no podia ésser d’una altra manera, a l’element foc (dels cinc amb què treballa el fengshui: foc, terra, metall, aigua i fusta). En tractar-se de foc real passa que es tracta un potenciador molt fort. Per això, s’ha d’anar amb compte, perquè, si  se situa sense saber quines energies reactivarà, es poden fer palesos aspectes no gaire adequats.

El fengshui tradicional o clàssic mesura les orientacions cardinals i l'impacte de determinades constel·lacions en el moment en què un espai va ésser construït. Fa servir la brúixola amb gran precisió i considera els cicles de temps. Després dels càlculs corresponents a partir d’aquestes dades, determina quina mena d’energia hi ha a cada sector de l’habitatge o empresa. Treballa amb nou menes d’energies diferents (a més de totes les combinacions possibles entre elles), cadascuna de les quals s’associa a un dels cinc elements i a diversos significats i simbologies. Aquesta informació permet harmonitzar-les per tal que ens ofereixen la seva millor faceta i, per tant, a fi que resultin favorables per als seus habitants.

Per a més consells sobre llars de foc, feu clic aquí.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dijous, 8 de juny de 2017

Més enllà del Feng Shui: Els 7 principis de la filosofia huna

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 14 de'abril al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

Tot documentant-me peral meu article anterior, que tractava de l’ho’oponopono, vaig topar amb els principis de filosofia huna, que no coneixia i que em van semblar interessants de compartir, sobretot pel que tenen en comú amb d’altres disciplines.

Aquest pensament ancestral prové de la Polinèsia. La paraula “huna té diversos significats però, en aquest context, vol dir “secret”, “ocult als ulls”.

Segons Serge Kahili King, xaman i psicòleg nord americà que l’ha difós arreu del món, de cadascun dels seus principis se’n desprenen diferents sentits, la comprensió i l’aplicació dels quals porta a nivells de transformació cada vegada més profunds.

Aquí els enumero i miro d’explicar-los en poques paraules:

1. El món no és el que hom pensa que és.

Sosté que els nostres pensaments contribueixen a generar la nostra experiència de la realitat. Els qui conegueu el llibre “Un Curs de Miracles” hi trobareu quelcom en comú.

2. No existeixen límits.

Es refereix al fet que tot està connectat a nivell espiritual i, també, a que tot és possible.

3. L’energia flueix cap a on va l’atenció.

Per tant, els nostres pensaments més freqüents són els que disposaran de més poder i de més força. Curiosament, aquest és un dels principis que s’apliquen en fengshui.

4. Ara és el moment de poder.

El passat no existeix i el futur, encara ha de venir. En conseqüència, l’ara i aquí és l’únic punt en què cal centrar-se i actuar.

5. Estimar és ésser feliç per alguna cosa.

Aquesta filosofia entén l’amor com una energia d’unió, de valoració, de reconeixement, d’admiració, d’agraïment. Quan hom vibra amb ella, es troba unit a algú o a alguna cosa; en definitiva, al món. Si ho fa amb la contrària, hi trobem l’energia de la crítica i de la por, la de la separació.

6. Tot el poder prové del nostre interior.

En la mesura que connectem amb l’energia adequada, de més capacitat transformadora disposarem. Depèn de la nostra elecció.

7. L’efectiu és la mesura del veritable.

Aquesta forma de pensament vol ser pràctica i, per tant, la seva validesa vindrà determinada pels resultats.

Així és que us animo a provar i a veure què passa...

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

dimarts, 6 de juny de 2017

Més enllà del Feng Shui: Ho’oponopono

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 7 de'abril al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

D’aquesta tècnica de nom impossible se’n parla força des de fa uns anys. Com moltes modes sobtades en el terreny alternatiu, no es tracta d’un invent de fa quatre dies sinó d’una pràctica ancestral.

Prové dels kahuna, antics sacerdots hawaians. Afirma que tots estem interconnectats energèticament i que, per tant, tot el que passa és creació de tots. En conseqüència, convida a fer-nos-en responsables i conscients, mai per cercar culpables sinó per netejar totes les memòries inconscients i les emocions negatives i, així, guarir les situacions problemàtiques.

I és que, segons aquesta filosofia, tot allò que es presenta a la nostra vida ho fa per donar-nos una oportunitat de deixar anar, d’esborrar els errors.

El procés, a manera de “reset”, comença per aplicar el perdó en totes aquelles circumstàncies de la nostra existència que ens causin malestar, especialment pel que fa a les relacions interpersonals.

Les paraules que es fan servir són: “Ho sento molt. Perdona’m. T’estimo. Gràcies”.

“Ho sento molt” consisteix en reconèixer que hi ha alguna cosa que ha d’ésser transmutada.  “Perdona’m” és demanar ajuda per perdonar-nos a nosaltres mateixos. “T’estimo” esdevé la transformació de l’energia bloquejada (conflicte)  en energia que flueix. “Gràcies” comporta la nostra fe en que tot es resoldrà per al bé de tothom.

Els antics hawaians ho practicaven en família. Existeixen tradicions similars a d’altres cultures polinèsies, a Samoa, a Tahití, a Nova Zelanda...

En hawaià, “ho’oponopono” es defineix com “higiene mental: conferències familiars on les relacions s’esmenen mitjançant l’oració, la discussió, la confessió, el penediment, la compensació mútua i el perdó”.

Mornah Nalamaku Simeona (1913-1992) va actualitzar aquests ensenyaments per als temps moderns.

Després de la seva mort, el seu antic estudiant Ihalekala Hew Lem va escriure un llibre, amb Joe Vitale, anomenat “Zero Limits”, on recullen els ensenyaments de la mestra.


Ella deia: “Neteja, esborra i troba la teva pròpia pau. On? Dins teu.”

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

divendres, 26 de maig de 2017

Més enllà del Feng Shui: 14 anys al Tibet

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 17 de març al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

El proppassat Dia Internacional de la Dona (8 de març) es va fer viral un vídeo en què nenes que afirmen que els agraden les ciències són preguntades sobre si podrien esmentar algun inventor. En saben força, des de Da Vinci a Bell, però, tan bon punt se’ls demana el nom d’alguna dona inventora, no tenen resposta.

I si us pregunto si coneixeu el nom d’alguna dona aventurera? Avui m’agradaria parlar-ne d’una.

Es tracta d’Alexandra David-Neel, pseudònim de Louise Eugénie Alexandrine Marie David, franco-belga, nascuda no està clar si el 1868 o el 1869. Va viure una vida tan llarga (fins el 1969!) que va tenir temps d’abordar un munt de coses. Va estudiar Filosofia i llengües orientals. Va fer d’escriptora, exploradora, periodista, cantant d’ópera i més.

Budista, feminista i anarquista, es va casar l’any 1904 amb Philippe Neel, enginyer en cap dels ferrocarrils de Tunísia. Al cap de set anys, es van separar i de la unió en va restar el cognom Neel, que va conservar sempre, i una amistat perdurable, manifesta en la correspondència que van mantenir fins a la mort d’ell, l’any 1941.

La seva inquietud constant la va empènyer a viatjar al Tibet i rodalies. El va recórrer a peu, hi va fer de captaire per sobreviure i hi va viure durant 14 anys. També, hi va adoptar un fill, el lama Yongden, que va esdevenir company de vivències.

Va tenir ocasió de conviure amb els lames, dels quals va aprendre nombroses tècniques psíquiques, fins a esdevenir considerada una més entre ells i molt respectada per les seves capacitats.

Al seu llibre més famós d’entre una llista molt llarga, “Magos y místicos del Tibet” (editat per Ediciones Indigo), hi narra aquestes fabuloses experiències. Us el recomano.

De tornada a París va ésser guardonada, per aquests mèrits, amb una medalla d’or de la Societat Geogràfica de París i nomenada “Cavaller” de la Legió d’Honor.

Als 100 anys encara va tenir l’esma d’emprendre un darrer viatge a l’Himàlaia. Tot un exemple de coratge.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dilluns, 22 de maig de 2017

Més enllà del Feng Shui: De cor a cor

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 17 de febrer al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

Avui us vull recomanar un llibre preciós, que cal gaudir amb serenor: “Palabras con corazón”, de María Eugenia Manrique, editat per Kairós.

L’autora és llicenciada en Belles Arts, experta en cal·ligrafia i pintura tradicional xinesa -per la que ha estat guardonada- i imparteix classes de pintura oriental a Barcelona.

La cal·ligrafia xinesa ens acosta als orígens de la paraula i es considera el referent més antic de l’expressionisme abstracte.

Un dels seus caràcters més significatius és el que representa el cor, que ens transporta del físic a l’espiritual. En l’evolució del seu caràcter s’observa una similitud inicial a l’òrgan en qüestió fins a esdevenir-ne una simplificació de quatre traços.

En aquest sistema d’escriptura, les paraules relatives a facultats mentals o intel·lectuals, sentiments i  emocions contenen la paraula “cor”.

Així, per exemple, s’entén que la confiança és un espai sagrat per al cor i el seu caràcter es composa del de “cor” i del de “monestir budista”. O que la covardia apareix quan el cor s’allunya i és presentada pel caràcter de “cor” i el d’ “allunyar-se”.  O encara que la ira divideix el cor i s’expresa amb “cor” i “dividir”. Paraula i poesia s’hi barregen i confonen.

“Palabras con corazón” presenta 64 cal·ligrafies d’estil lliure, el que en cal·ligrafia xinesa s’anomena “estil herba”, el qual permet certa llibertat expressiva, en oposició a l’escriptura regular, més semblant a la lletra impresa. Totes elles amb “cor” en la seva composició; d'aquí, el títol.

A més, María Eugenia Manrique acompanya cada terme amb una cita ben adequada. Una mostra de la que s’inclou amb el concepte “confiança”: “ La puerta major cerrada es aquella que puede dejarse abierta” (proverbi xinès).


Deia Rabindranath Tagore que “les paraules van al cor, quan han sortit del cor” i això és el que aconsegueixen les d’aquesta petita obra d’art.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dimecres, 3 de maig de 2017

Feng Shui viscut: Tocar de peus a terra

Segur que es podrien dir més coses d'aquest bany però, a primer cop d'ull, i sense cap anàlisi en profunditat, destacaria els aspectes següents a millorar:

1. No deixaria que es veiés l'espai dedicat a la neteja de roba. Si bé és molt pràctic que sigui aquí, el fet d'ensenyar-ho barreja energies que, segons com, es troben contraposades. 

2. Aprofitaria millor les fornícules damunt de l'inodor per fer que l'atenció s'adreci de forma inequívoca cap a la decoració que hi posem. Recordeu, un cop més, que cap a on va l'atenció va l'energia. Tot i que hi ha molta cosa per distreure-s'hi, la tassa és en un punt on és fàcil que se'n vagi la vista.

3. El mobiliari que sembla flotar simbolitza no tocar de peus a terra. Des del punt de vista de comoditat per netejar són ideals però no tant des d'aquest altre, que sempre cal considerar. La nostra llar parla de nosaltres molt més que no pas ens pensem...

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com