Translate

dilluns, 8 de gener de 2018

Més enllà del Feng Shui: Els colors dels nostres records

El títol d’aquest post és el d’un llibre de 2010 de Michel Pastoreau, editat ara per Periférica.  L’autor,  nascut a París el 1947, és historiador i especialista en colors, imatges i símbols.

A partir dels seus records personals -amb pedagogia, sentit de l’humor i una forta càrrega cultural-, va atorgant protagonisme als colors per, un a un, anar destriant-ne la història, les seves denominacions en diverses llengües, les aplicacions i el seu simbolisme, així com passejar a través de molts temes: moda, esports, objectes, banderes, política, cinema, etc.

Entre d’altres, mira de  respondre preguntes com “Quins records tenim dels colors de la nostra infantesa?”; “Allò que recordem d’un color determinat era realment d’aquest color?”; “Quins colors associem a determinats records?”; “Transforma la memòria els colors a voluntat seva?”; “Per què la Caputxeta va lligada al color vermell?”; “Per què algunes cultures rebutgen determinats colors?”; Com es trien els colors d’una bandera?”...

En una entrevista publicada a El País Semanal (firmada per Guillermo Altares) fa uns mesos, explicava una curiositat sobre el blanc i el negre: “Per a nosaltres, és evident que el blanc és el contrari del negre i que els dos colors formen una mena de parella, però això és quelcom molt recent, perquè en l’antiguitat no hi ha res que sigui negre i blanc, només alguns animals. El veritable contrari del blanc és el vermell. Cal esperar la impremta, la imatge de la tinta negra sobre el blanc, per començar a mirar el blanc i el negre com a contraris, com un món a part de les resta de colors”.

Una lectura interessant per regalar o regalar-se i parar atenció a aspectes en què potser no ens fixem en el dia a dia.


Paul Gauguin deia: “És l’ull de la ignorància el que assigna un color fix i immutable a cada objecte. Si veus un arbre de color blau, fes-lo de color blau”.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dimarts, 2 de gener de 2018

Més enllà del Feng Shui: La vida secreta dels arbres

Qui més qui menys, en aquest moment de l’any, gaudeix d’alguna estona per arraulir-se a la vora d’alguna font d’escalfor recomfortant i endinsar-se en una bona lectura. Per això vull fer una sèrie de recomanacions d’alguns llibres.

El d’avui, de Peter Wohlleben, porta el títol d’aquest article, amb l’epígraf “Descubre su mundo oculto: qué sienten, qué comunican”. Va ésser número 1 de vendes a Alemanya el 2015, s’ha traduït a 19 llengües i ja se n’han venut més de 300.000 exemplars en la seva edició en castellà (Obelisco).

L’autor va néixer a Bonn (Alemanya) l‘any 1964. La seva experiència professional com a agent forestal va transformar la seva visió del món dels arbres. De triar-ne els millors per ésser tallats a copsar els habitants del bosc des d’una altra perspectiva del tot diferent, ben bé com la de Jacques Costeau respecte dels de l’oceà. D’administrar-los per a la producció de fusta a conservar-los.

Al llibre tracta la seva organització i la connexió entre ells (per exemple, com ajuden els companys malalts), el perquè de les seves morts, la lluita dels plançons, la funció de les seves arrels i la dels fongs, entre d’altres.

Resulta molt interessant la seva aportació pel que fa a l’estudi de la comunicació entre els arbres. A continuació, una petita mostra.

A la sabana africana, les girafes s’alimenten de fulles d’acàcia. Tanmateix, només en mengen unes poques de cadascuna perquè l’acàcia, en sentir-se atacada, envia una substància tòxica a les seves fulles. Ara bé, les girafes no continuen menjant de les acàcies veïnes de la primera sinó d’aquelles que es troben a cent metres distància. I és que les acàcies emeten un gas (etilè) com a senyal d’alarma que fa que les properes es preparin i també enviïn substància tòxica a les seves fulles.


Si ens pensàvem que els humans érem el reis de les xarxes socials (i, per extensió, de la creació), ja veieu que potser no...

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dijous, 14 de desembre de 2017

Més enllà del Feng Shui. Caminar descalços

En articles anteriors he parlat de com la geobiologia analitza la influència de determinats factors de l’entorn en el benestar dels éssers vius i de com ens afecten les radiacions elèctriques i electromagnètiques.

Avui us ofereixo un parell de consells per alliberar-vos de l’excés d’electritat estàtica.

El cos humà és un bon conductor de l’eletricitat. Si poseu la mà en una bola de plasma, tindreu constància empírica de com l’electricitat sobrant en un ambient s’adreça cap a nosaltres. En aquesta època de l’any, seca i ventosa, acostumem a carregar-nos-en encara molt més. I el fet de dur calçat amb materials aïllants (sola sintètica o de goma), no ajuda gens, ja que l’electricitat es va acumulant a l’organisme i no té manera de sortir-ne.

A banda de fer servir sabates amb sola de pell o d’altres materials no aïllants (com l’espart), hi ha algunes accions que ens ajudaran a fer-ne net:

1.   Una és caminar descalços damunt de terra o sorra.

Es pot dir que la planta dels peus actua com a presa de terra. Per allí és, doncs, per on descarregarem l’electricitat sobrant.

Si us hi fixeu, els nens solen obstinar-se en descalçar-se així que poden. És com si ja n’intuïssin la utilitat mentre que els adults ens hem anat desnaturalitzant amb els anys a còpia d’ésser renyats: “Nen/a, no vagis descalç!”

2.  L’altra, fer-nos un bany de peus en aigua ben calenta a la qual afegirem un grapat de sal gruixuda, sense refinar.

A més, ens alliberarà de tensions. Aquest era un costum d’abans que s’ha anat perdent amb el temps, quan, en realitat, resulta ben recomanable. Proveu-ho i veureu.

Com sempre dic, la salut prové d’un equilibri global en què intervenen molts elements (alimentació, psicologia, entorn...). Tot i així, tenir en compte aquests petits detalls afegeix qualitat a la nostra vida.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dimecres, 13 de desembre de 2017

Més enllà del Feng Shui: 10 consells per a una bona vida

El passat mes de juliol moria Shigeaki Hinohara, un metge japonès que va arribar als 105 anys deixant un llegat més de 100 llibres (ja veieu que mai no s’hi posava per poc...) amb recomanacions per una vida sana i feliç i, en conseqüència, llarga com la seva pròpia.

Va crear l’anomenat “New Elderly Movement” (que ve a significar una cosa així com “el moviment de la nova gent gran”) i una de les seves publicacions més venudes és “Living Long, Living Good” (“llarga vida, bona vida”).

Com que molt poca obra seva es troba traduïda al castellà al català (jo només n’he trobat una: “Un estilo de vida y otros discursos con comentarios y anotaciones”), aquí un resum d’alguns dels seus consells:

1.      Puja les escales i carrega tu mateix amb les teves coses.

2.     Comparteix el que saps (el Dr. Hinohara impartia més de 100 conferències l’any).

3.     No et jubilis perquè, si estimes el que fas, no cal deixar-ho).

4.    Planifica les coses amb antel·lació.

5.     Fuig del sobrepès.

6.    L’energia et ve, sobretot, de sentir-te bé; per tant, fes com els nens, fuig dels horaris i gaudeix molt fins que tinguis gana o son.

7.     Troba un model a seguir. Quan t’enfrontes a un problema t’anirà bé preguntar-te què faria aquest model en la mateixa situació.

8.    No et preocupis massa per res, perquè la vida és impredictible.

9.    No t’obsessionis pels diners perquè, quan marxis, no te’ls podràs pas endur.

10. Si vols allunyar-te del dolor, has de fer alguna cosa divertida. Gaudir de la música i dels animals de companyia poden alleujar-lo.


Si la longevitat del Dr. Hinohara és exemples del resultat de l’aplicació de les seves pròpies teòries, potser val la pena tenir-les en compte, oi?

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dimarts, 14 de novembre de 2017

Més enllà del Feng Shui: Saviesa ancestral

Avui voldria compartir algunes màximes atribuïdes a les creences dels indis nord americans. Si he d’ésser honesta, haig de dir que en desconec la font exacta. Sigui com sigui, si més no, crec que es tracta de consells interessants, adients per als moments convulsos que vivim tots plegats.

Aquesta és la meva tria:

- Cerca’t a tu mateix pels teus propis mitjans. No permetis que d’altres facin el camí per tu. És teu i només teu. D’altres poden caminar amb tu però ningú no pot seguir-lo en lloc teu.

- Sigues tolerant amb aquells que han perdut el camí. La ignorància, la pressumpció, la ira, la gelosia i la cobdícia provenen d’una ànima perduda.

- Respecta totes les coses que són al damunt d’aquesta terra, siguin persones, animals o plantes.

- Mai no parlis dels altres de mala manera. L’energia negativa que diposites a l’Univers es multiplicarà quan retorni a tu.

- Honora els pensaments, desitjos i paraules de totes les persones. Mai no els interrompis ni te’n mofis, ni els imitis de forma grollera. Permet a cada persona el dret a la seva expressió personal.

- Els pensaments negatius ocasionen malaltia a la ment, al cos i a l’esperit. Practica l’optimisme.

- Els nens són les llavors del nostre futur. Sembra amor als seus cors i rega’ls amb saviesa i lliçons de vida. Quan creixin, deixa’ls espai per tal que ho puguin fer.

Mantén-te equilibrat. La teva persona espiritual, la teva persona emocional i la teva persona física, totes elles, tenen la necessitat d’ésser fortes, pures i saludables.

- Exercita el cos per enfortir la ment. Creix espiritualment per guarir enfermetats emocionals.

- Pren decisions conscients sobre qui seràs i com reaccionaràs. Sigues responsable dels teus propis actes.


Respecte, consciència, tolerància, amor… En definitiva, allò que ens fa persones.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dilluns, 6 de novembre de 2017

Feng Shui viscut: Sabatilles per sabates

Abans de comentar aquesta imatge, fer notar que correspon a un rebedor un pèl estrany perquè és un rebedor "extern", com si fos al replà d'una escala per entendre'ns.

Quan vaig demanar opinió als meus seguidors a través de les xarxes, algú va expressar incomoditat en sentir com si alguna cosa li hagués de caure al cap. Certament, si algú seu en aquesta bancada, pot experimentar aquesta sensació. És més, tancar la porta d'una revolada, un corrent d'aire... podrien fer trontollar i caure les ampolles buides que hi ha al prestatge. Amb aquests coses sempre cal anar amb compte i evitar riscos. El fengshui és, per damunt de tot, harmonia.

M'agradaria destacar un fet simbòlic: Veure un rellotge només arribar ens condiciona a viure presoners del temps. 

Dit això, el que em va portar a parlar d'aquesta fotografia són les sabates desades a sota del banc.

Els qui em llegiu sabeu que sempre parlo de neteja, ordre i buit com a principis indispensables abans d'aplicar fengshui en un espai. Hi ha res més brut que la sola d'unes sabates? La idea de treure'ns-les abans d'entrar a casa i de posar-nos-les en marxar em sembla fantàstica. Un costum nipó que crec que hauríem d'importar sense pensar-nos-ho gens. 

Si voleu llegir més consells sobre entrades i rebedors, feu clic aquí.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

divendres, 3 de novembre de 2017

Més enllà del Feng Shui: El nostre lloc dins el sistema

Heu sentit a parlar mai de constel·lacions familiars? Per als qui no, es tracta d’una metodologia psicoterapèutica (creada per Bert Hellinger, nascut a Alemanya el 1925), el punt de partida de la qual és el lloc que cadascú ocupa dins del seu sistema familiar.

Encara que sembli massa simple, això és: que els pares facin el rol de pares i que els fills facin el paper de fills.

Sempre segons aquesta teràpia sistèmica, tot sovint, a les famílies hi ha un fill o una filla que actua com a pare o mare i a l’inrevés, a les parelles hi ha que sembla el fill o la filla de l’altre/a, etc. En alguns casos, les constel·lacions posen de manifest patrons que esdeven crònics al llarg de generacions fins que s’hi posa el focus i es treballa.

No endebades, els psicòlegs afirmen que aproximadament un 70% dels problemes psicològics que afecten la majoria de persones es troba directament lligat a la història i les relacions familiars.

En un taller de constel·lacions el client exposa el problema al terapeuta. Aquest dirigeix una escenificació d’aquest conflicte situant tots els implicats (amb persones que els personifiquen, per exemple), observa com se sent cadascú en el seu paper i en la seva situació i els fa interactuar i parlar per restablir l’ordre dins del sistema.

No només s’aplica a nivell familiar. Esdevé útil també per aplicar a una empresa o a qualsevol altre organització que se us acudeixi. Conec de primera mà, per exemple, el cas d’una parella que va constel·lar, amb èxit, la seva relació amb el seu habitatge per poder marxar a un de molt millor. Fins que no ho van fer, totes les temptatives de llogar un espai nou es frustraven fins i tot quan semblava que ja estava tot lligat.

La proposta de Hellinger va sorgir de la recerca feta sobre el trauma col·lectiu que al seu país va suposar l’holocaust i la transmissió del patiment i la culpa a través de diverses generacions.


Dit això, no estaria de més constel·lar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Una proposta a afegir a la del tan demanat diàleg.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com