Més enllà del Feng Shui: Del codonyer a la tia Maria

Em fascina el codonyer perquè és un dels darrers arbres a perdre les fulles a l'hivern i un dels primers en tornar a brotar. Em recorda aquelles persones que sempre són a punt quan les necessites i aquesta és la simbologia particular que li confereixo. Ara bé, he fet una mica de recerca i he descobert un munt de coses interessants.

El seu origen es remunta a Babilònia, fa més de 4.000 anys. Els grecs el van estendre per tota la Mediterrània.

A la Grècia clàssica, i posteriorment a Roma, el codonyer era símbol d'amor i fertilitat. Per això els seus fruits s’associaven a la deessa Afrodita (Venus per als romans).  

S’atribueix al llibre De Re Coquinaria, del gastrònom Marc Gavi Apici (segle I), la publicació de les primeres receptes amb codonys.

S’oferien com obsequi nupcial i, segons l’historiador Plutarc (anys 46-120 d.C.), les núvies havien de mossegar un codony per tal de perfumar-se i que el seu petó fos dolç. I és que aquest fruit va ser un dels primers ambientadors casolans de la història. Grecs i romans els posaven a les cuines per escampar l’olor persistent del que s’havia cuinat. Encara avui aquesta tradició perviu en alguns pobles d’Andalusia i d’Extremadura.  També és costum desar-los entre la roba neta. A més, durant l’Edat Mitjana, es creia que foragitaven els mals esperits i per això és penjaven a les portes de les cases.

Abans que la tia Maria els collís, Josep Carner (1884-1970), al poema Els codonys tardorals, dins del llibre Els fruits saborosos, fa un elogi de l’amor serè que presideix la vellesa i endolceix la vida. Quin millor final que la seva darrera estrofa: 

“Llavores, el codony, que es feu vell en la branca,

dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

i si l’amorosim al caliu de la llar

i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.”

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com