Feng Shui: Va de façanes

Una dada bàsica per fer un estudi de fengshui surt de mesurar amb una brúixola molt precisa els grausexactes cap als quals apunta la façana de l’habitatge en qüestió.

De vegades no resulta fàcil determinar quina és la façana d’un lloc, perquè no s’ha de confondre la façana de l’edifici amb la d’un pis d’aquest edifici, ja que no sempre coincideixen. Un error habitual és associar façana amb porta principal.

També es pot donar el cas que hi hagi més d’una façana possible, com passa amb cases (o als pisos) que donen a més d’un carrer.

En fengshui, es considera façana aquella zona per la qual l’energia entra cap a l’interior. Per determinar-la s’han de tenir en compte aquestes tres menes d’energia: La de la Terra (camins, carrers, accessos, portes); la del Cel (llum, finestres i altres obertures a l’exterior); la de la Persona (activitat que s’hi fa).

En relació en aquesta última, els dormitoris correspondrien a una energia més passiva i, per tant, amb menys pes i la sala d’estar, a una de més activa i, en conseqüència, més determinant.

En alguns casos, tot i que d’entrada, pot semblar estrany, la façana pot canviar segons l’època de l’any.

Imagineu una casa amb una porta d’entrada que dona a un carrer sense massa circulació. Des d’aquesta part, la que dona al davant, s’observen unes bones vistes. Acull els despatxos, on els seus propietaris passen moltes hores treballant cada dia. Com que les tres energies esmentades coincideixen en aquesta part de la casa, no hi ha dubte que correspon a la façana.

Ara bé, durant els mesos d’estiu, al jardí de la part del darrere, que també dona a un carrer amb poca circulació i permet observar unes bones vistes, hi col·loquen una piscina inflable i hi fan molta vida, tot banyant-se, prenent el sol i cuinant i menjant a l’aire lliure. Aquest canvi en l’ús de l’espai farà que la façana canviï del davant al darrere.

Sense cap mena de dubte, un cas que suposa un repte a l’hora de fer-hi un assessorament de fengshui.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Ahó!

Si al post anterior parlava de l’origen i del significat de la paraula “namasté”, avui arriba el torn de l’expressió “ahó”, la qual, tot i que no tant com la primera, se sent de vegades en els entorns anomenats “alternatius”.

Es tracta d’una simplificació de la frase en llengua Lakota “Aho Mitákuye Oyás’in”, que es tradueix per “tots estem relacionats”. Aquesta oració expressa la connexió entre totes les formes de vida, tot incloent-hi no només les persones sinó també tots els animals, els arbres, les plantes, les roques, els rius, les muntanyes, el sol, la lluna i les estrelles, segons una filosofia que afirma que tots formem part del Gran Esperit.

La comunitat Lakota és originària d’Amèrica del Nord i forma part de la tribu sioux. La trobem als estats de Minnesota, Dakota del Nord i del Sud, Nebraska i Wyoming. Usa aquesta expressió a les seves cerimònies sagrades.

Deu ser per això que avui dia “ahó” ha esdevingut d’alguna manera el que se’n diu una apropiació cultural i es fa servir de manera similar a les paraules hebrees “shalom” o a “amén”, amb un significat proper a “així sigui” o “la pau sigui amb tu”.

En realitat “ahó” és una paraula relativa a l’energia masculina i “ahá” n’és la versió femenina.

Algunes curiositats més. “Ahó” es troba al Diccionario de la Real Academia Española (RAE) amb la definició següent: “Interjección que era usada por los campesinos para llamarse de lejos”. En basc, “aho” vol dir “boca”.

Acabo l’article amb una oració Lakota que m’ha semblat preciosa. Diu així:

“Gran Misteri, ensenya’m a confiar en el meu cor, en la meva ment, en la meva intuïció,en la meva saviesa interna, en els sentits del meu cor, en les benediccions del meu esperit. Ensenya’m a confiar en aquestes coses perquè pugui entrar en el meu espai sagrat i estimar més enllà de la meva por i, així, caminar em la bellesa, amb el pas de cada sol gloriós”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

 

 

Més enllà del Feng Shui: Namasté

Segur que alguna vegada heu sentit fer servir la paraula “namasté” com a salutació i potser us heu preguntat què vol dir.

Es tracta d’un mot hindi que prové del sànscrit i significa “m’inclino davant teu”. S’usa de forma habitual, doncs, al nord de l’Índia; també al sud d’Àsia en el context de les cultures budistes. En cap cas és exclusiu de l’entorn de les pràctiques de ioga, com molta gent creu.

S’utilitza tant per dir “hola” com “adeu” i se sol acompanyar del que s’anomena un “mudra” o posició de mans, consistent en una lleugera inclinació del cap endavant mentre s’ajunten els palmells de les mans a l’alçada del pit. Sovint es fa aquest gest sense pronunciar “namasté”, que se sobreentén. A la cultura japonesa, aquest mateix moviment s’anomena “gassho”.

Més enllà de la salutació, representa una filosofia de vida que cerca honorar allò que som i que veiem en els altres. En aquest sentit, es podria definir amb frases com “allò de diví que hi ha en mi saluda allò de diví que hi ha en tu”, “el teu esperit i el meu són una sola cosa” o “et dono les gràcies i et respecto des del cor”.

Se sol pronunciar al final de les sessions de ioga com a mostra d’humilitat, en deixar l’ego a banda i reconèixer l’espurna divina que ens connecta amb nosaltres mateixos i amb els altres. Es tracta de fer-la servir conscients del seu sentit i propòsit perquè ens ajudi a millorar les relacions entre les persones, a ésser més positius, a no jutjar, a esdevenir més meditatius i a assolir una connexió harmònica amb el cos.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com