Més enllà del Feng Shui: Paret, mirall o finestra

Una vegada, en un funeral al qual vaig assistir, una amistat de la persona difunta va sortir a dir-ne unes paraules d’homenatge. Va explicar que hi ha tres menes de persones: les que són com una paret, amb les quals només es pot xocar; les que ens fan de mirall, en què ens hi veiem reflectits; i les que són com una finestra oberta al món, que corresponia ben bé al tarannà de la senyora que ens havia deixat.

Aquesta metàfora m’ha acompanyat sempre des d’aleshores, no només per veure la gent des d’aquesta perspectiva sinó, en la mesura del possible i suposo que no sempre amb èxit perquè no és fàcil, intentar ser el més “finestra” possible, que és l’opció que més m’agrada.

Així, sigui on sigui, si mirem al nostre voltant, o a les notícies, segur que hi trobarem qui no està gens obert ni al diàleg ni a escoltar els altres, sense lloc al seu cor per a l’empatia i la compassió. El filòsof Karl Popper (1902-1994) expressava molt bé certa paradoxa al respecte. Deia: “Hem de reclamar, en nom de la tolerància, el dret a no tolerar els intolerants”. I és que els intolerants serien com una paret.

També, tot sovint, hi ha persones que ens ajuden a veure com som i, en conseqüència, a millorar. Julio Cortázar va escriure: “Sempre vas ser el meu mirall. Vull dir que per veure’m havia de mirar-te”.

I, finalment, hi ha les que ens obren la porta a la possibilitat de veure el món des de noves perspectives, de descobrir paisatges, d’aprendre i, a la llarga, d’encetar camins.

La persona que m’ho va ensenyar, aquell dia, és un psiquiatre que es diu Ramon Andreu. És autor, entre d’altres, del llibre El GPS secreto de nuestra mente. Nuestros cuatro puntos cardinales, que recomano a tothom a qui agradi la psicologia i/o que vulgui saber més sobre si mateix.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El camí cap al costat fosc

Escric aquest article el mateix dia que es fa pública la sentència contra les preses i els presos polítics, que Catalunya plora i que el temps ho acompanya amb un cel entelat i un plugim recalcitrant.

Moltes persones i institucions han publicat comunicats condemnant la manca de sentit democràtic de les institucions espanyoles. No es pot esperar menys en un país en què et poden caure entre un i tres anys per abús sexual, entre sis i dotze per violació, entre deu i quinze per homicidi i entre nou i tretze per manifestar-te pacíficament i voler escoltar la veu del poble a través d’unes urnes.

Avui he pogut constatar amb tristesa com hi ha gent que se’n fot, del patiment aliè. Dol de manera especial quan es tracta de persones que viuen a i de Catalunya, perquè de desagraïts el món n’és ple.

Dit això, ara no us penseu que em falta un bull si copio part del diàleg que el Yoda fa seu en una de les pel·lícules de la saga Star Wars: “La por és el camí cap al costat fosc. La por porta a la ira. La ira condueix a l’odi. L’odi porta al sofriment. Sento molta por en tu”.

Hi ha gent que em mira amb cara de perplexitat, talment com paladins de la recta moral, quan els dic que m’agrada aquesta sèrie de pel·lícules. Darrera de la trama d’aventures de ciència ficció, hi rau un pou de saviesa. George Lucas va viure l’efervescència  cultural a la Califòrnia dels anys setanta, quan les filosofies orientals es van donar a conèixer a l’engròs a Occident, i això s’hi fa palès. Hi està present a la forma de vida jedi i, sobretot, als ensenyaments que el Yoda transmet al jove Luke Skywalker.

Tot això ve a tomb perquè el més fàcil en aquests moments és caure en la por, la ira i l’odi. Tanmateix, això només condueix al sofriment. El veritable repte és no perdre la dignitat i no deixar-nos endur per la ràbia. Cal enviar llum a tothom. Tot sovint, els botxins són qui més la necessiten. No cal que els seguim al costat fosc. Prenguem com a exemple figures com Gandhi o Martin Luther King i seguim fent de la pau la nostra ensenya.

fengshui@montsemlian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La ignorància perjudica la salut

Cada vegada ens empassem més rumors i més notícies falses. Si cercar i preguntar és fàcil, encara ho és més no plantejar-se el benefici del dubte i contribuir a escampar la mentida.

Així, si comprovéssim moltes de les informacions que ens arriben a través de les xarxes o mitjançant els grups de whatsapp tot escrivint-ne el titular en algun cercador d’Internet, esbrinaríem que moltes vegades es tracta d’un fake, paraula que defineix alguna cosa com a falsa. Sense anar més lluny, si faig cas del que es publica a Facebook, el senyor Emilio Aragón, l’entranyable “Miliki” de la meva infantesa, mor diverses vegades cada any quan, en realitat, ens va deixar l’any 2012, als 83 anys. En pau descansi.

De la mateixa manera, hi ha moltes persones que es dediquen a fer córrer tot allò que els expliquen sense cap mena d’indagació sobre la seva certesa. En alguns casos, això és fa sense cap mena d’odi. En d’altres, la voluntat esdevé perjudicar algú, amb la ignorància de no saber que qui et fa mal, et fa més fort; qui parla malament de tu, et fa important; qui t’enveja, et fa valuós; i, sobretot, que, quan tenim la mala intenció de ferir els altres, ens ataquem a nosaltres mateixos. I és que l’impacte d’experimentar emocions negatives esdevé nefast per a la pròpia energia.

L’ésser humà és ben contradictori perquè, d’una part, es pot omplir la boca de la paraula “amor” i, de l’altra, pot ser més dolent que la tinya. I és que resulta fàcil estimar la gent que ens agrada, com la família i les amistats o el nostre poble. El repte és estimar tothom, fins i tot aquells que no ens cauen bé o que ens assetgen. En el fons, aquesta és la veritat que rau al nucli central de la majoria de creences espirituals, que es pot assolir amb l’ajut de l’empatia i la compassió.

Per tot això, us proposo que no us cregueu tot el que escolteu o llegiu. Adreceu-vos a qui té la informació de primera mà. No deixeu que brolli la ràbia i la vostra salut ho agrairà. No us agradaria que, si mai algú difongués xafarderies sobre vosaltres, us preguntessin abans de donar-les per bones? A mi sí, i estaria encantada d’atendre tothom. Això sí, sempre, amb tot l’amor.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com