Feng Shui: De bonsais i altres espècies

Com molts ja sabeu, el fengshui és una disciplina xinesa de més de 3.000 anys d’antiguitat que harmonitza habitatges i locals amb l’objectiu que els seus ocupants disposin d’energia i salut i gaudeixin de bones relacions i d’una prosperitat sanejada.

“Fengshui”, doncs, esdevé el nom que rep aquest coneixement, per bé que, tot sovint, hi ha qui l’utilitza, de forma incorrecta, com a adjectiu; per exemple, quan algú diu “aquesta és una carbassa fengshui”, per referir-se a les carbasses que s’hi fan servir per neutralitzar l’energia de la malaltia, o quan afirma “aquest és un arbre fengshui."

Sense anar més lluny, això vaig sentir exclamar una senyora no fa gaire en veure una olivera podada com si fos un bonsai gegantí. Segur que n’haureu vist més d’una, ja que sembla que aquest estil s’ha posat de moda.

Res més lluny de la realitat, això d' "arbre fengshui”. Primer, perquè no tot allò que ve d’Orient ha de ser adient segons el fengshui. Així, la tradició dels arbres nans cultivats en una safata és d’origen japonès i el fengshui, xinès. Tot i que a molts occidentals els pot semblar que la cultura japonesa i la xinesa són iguals, japonesos i xinesos no ho comparteixen. És més, arrosseguen una bel·ligerància històrica que déu n’hi do.

Pel que fa als bonsais, no agraden massa als mestres de fengshui, ja que representen un creixement reprimit de forma artificial; al capdavall, com una mena de condemna a un arbre que havia de créixer i desenvolupar-se amb normalitat,

Més afí a la filosofia del fengshui seria aquesta frase de Martin Luther King (1929-1968): “Si sabés que el món s’ha d’acabar demà; jo, avui, encara plantaria un arbre”.

fengshui@montsemilian.com