No cal que digui que, per descomptat, trobo altament recomanable enfocar-se en la pròpia evolució espiritual (què haig de dir si em dedico al que em dedico). Ara bé, sempre sense perdre de vista que, mentre vivim en aquest món, no podem obviar la matèria. És més, el veritable mèrit no consisteix a estudiar molta filosofia, a meditar o a aprendre a canalitzar, sinó a aplicar aquests coneixements a la vida quotidiana. Aquest és, sense cap mena de dubte, el veritable repte.
Per força, ha de resultar més fàcil viure de manera zen en un retir de pau i tranquil·litat, lluny dels problemes mundans, que trobar l’equilibri mentre es banya un nen petit i, al mateix temps, se’n vigila un altre, es té cura de l’olla que hi ha al foc, sona el telèfon, truquen a la porta i s’està preocupat perquè s’és a punt de perdre la feina i hi ha una hipoteca per pagar.
Mantenir-se centrat quan hi ha dificultats no és gens fàcil. Lahiri Mahasaya (1828-1895), a la foto, era un iogui i guru hindú que es va conèixer a Occident gràcies a Paramahansa Yogananda (1893-1952), introductor del ioga al món occidental, que parla d’ell al seu llibre Autobiografia d’un iogui (1946). De la vida de Mahasaya sobta que es casés, fos pare de família i tingués una vida laboral plena d’ascensos al Departament Militar d’Enginyeria del govern anglès. Després de la feina, ensenyava ioga als seus deixebles al pati de casa seva.
Yogananda estava convençut que la missió de Mahasaya era esdevenir un gurú atípic per demostrar que es pot ser molt espiritual sense ser un asceta.
A mi m’agrada imaginar les persones com si fossin arbres, ben arrelades a la terra, fortes i resistents, però amb les branques orientades cap al cel.
fengshui@montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada