Més enllà del Feng Shui: Un barret fet de caragols

Siddhartha Gautama, nascut l’any 463 aC, era el príncep d’un petit regne del clan Shakya, al sud del que avui dia és el Nepal, que es va transformar en un asceta a la recerca de les causes del dolor.

Duia una vida nòmada. Un bon dia va seure a meditar al peu d’un arbre de Bodhi amb la voluntat de no moure’s fins a trobar el perquè del sofriment.

Diu una llegenda apòcrifa que s’hi va estar set setmanes i que, com que el sol li cremava el cap, 108 caragols que passaven per allà van trepar pel seu cos i li van fer un “pentinat” humit i fresc.

Si observeu les representacions que es fan del Buda, veureu que al seu cap s’hi observen rínxols. Segons aquesta història, es tractava de caragols.

A l’ombra de l’arbre, i amb la protecció d’aquests animalons, va arribar a la il·luminació i va esdevenir Buda (“qui ha despertat”). Des d’aleshores se’l va anomenar Buda Shakyamuni (“el savi dels Shakya”) i va viatjar arreu per explicar als seus deixebles les Nobles Veritats. A saber:

-       Tota existència és plena de sofriment davant d'un món efímer en constant canvi.

-       L'origen del sofriment es troba en el desig (de viure, d'actuar, d’experimentar plaer, de posseir).

-       Aquest se suprimeix eliminant desitjos i passions. Quan s’aconsegueix això, s’arriba al nirvana o il·luminació. 

Es diu que Siddhartha s’havia rapat els cabells quan va marxar del seu palau per assolir la il·luminació.

Els cabells, en la tradició budista, són símbols de conceptes i costums erronis, de les afliccions, de les falses il·lusions, de les preocupacions mundanes. Se’ls anomena “herbes de la ignorància”. Afaitar-se el cap representa desfer-se de tot això.

No em direu que els cargols no us desperten una mica de tendresa després de llegir això. Si més no, sabeu que pateixen molt quan se’ls aboca, vius, en aigua bullent, per ser cuinats?

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com