Ho va fer amb la seva novel·la curta Una cançó de Nadal (1843). Es va publicar inclosa en un recull anomenat Tot els contes de Nadal del cèlebre autor victorià. Com a curiositat, val a dir que, en el seu moment, Josep Carner va traduir-la al català.
Són moltes les versions cinematogràfiques o televisives que se n’han filmat i gairebé tothom coneix la història d’Ebenezer Scrooge, vell avar sense empatia que rep la visita de diversos fantasmes (el del seu antic soci i els dels Nadals passats, presents i futurs) al llarg d’una nit. La gòtica experiència el fa esdevenir més humà i afable i capaç de gaudir de les festes en companyia del seu nebot Fred i la seva família.
Per ambientar el Nadal, Dickens es va inspirar en els records de la seva infantesa al sud-est d’Anglaterra, amb neu, la mare cuinant una oca (que en la ficció es va transformar en gall dindi) i cantant nadales.
Hi ha una frase de Dickens que m’agrada molt: “Honoraré el Nadal al meu cor i procuraré conservar-lo durant tot l’any”. Potser perquè em recorda allò que la llar és allà on hi ha el cor. Al capdavall, Nadal, cor i llar són conceptes fàcils de casar i, fins i tot, inseparables.
Va plasmar i proposar aquest escenari com a contrapunt de la societat industrial britànica, que semblava privar les persones de la seva part més humana. No és difícil veure el paral·lelisme amb el món dels nostres dies.
Es veu que Dickens era més Fred que Ebenezer. Volia ser enterrat a la catedral de Rochester, sense ostentació i de forma privada, però ho va ser al Racó dels Poetes de l’abadia de Westminster. Un epitafi distribuït al seu funeral deia que “era un simpatitzant dels pobres, dels que pateixen i dels oprimits”. Si fos ara, segur que tornaria a escriure Una cançó de Nadal.
Sigui com sigui, que
gaudiu d’un bon Nadal i el porteu sempre al cor!
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada