Més enllà del Feng Shui i de l'aparença

Qui no ha sentit o dit alguna vegada allò que la cara és l’espill de l’ànima? El cert és que es tracta d’un pensament universal. A la Xina existeix una disciplina molt antiga, anomenada Mian Xiang, que serveix per llegir el rostre de les persones i desxifrar-ne un munt de característiques. A Europa hi ha una tècnica complementària anomenada Morfopsicologia.

Mian significa “cara” en xinès i Xiang, “aparença”. Data aproximadament de l’any 2.150 a.C., quan els assessors dels emperadors l’usaven per aconsellar-los sobre determinats individus. Avui dia, moltes empreses l’apliquen a l’hora de seleccionar personal.

Divideix el rostre en dues meitats a partir d’una línia vertical imaginària. El costat esquerre representa el Yang o aspecte masculí i el dret, el Yin, femení. També es divideix horitzontalment en tres àrees. La primera regió va del cabell a les celles i fa referència a l’intel·lecte; la segona comprèn de les celles a la base del nas  i es vincula a sentiments, emocions i comportaments; i la tercera abarca de la base del nas a la barbeta i es relaciona amb els instints.

El Mian Xiang n’analitza l’equilibri, divideix el rostre en moltes més àrees, diferencia deu formes de cara diferents, analitza la mida, la forma i la posició de tots els seus components (arrel dels cabells, front, celles, ulls, parpelles, boca, barbeta, orelles etc.) i ofereix informació detallada sobre tots d’aspectes, des del temperament fins a la salut tot passant per alguns esdeveniments futurs.

Segons aquest coneixement, per exemple, un nas prominent esdevé garantia d’èxit. Diversos estudiosos del tema han fet notar com Michael Jackson va arribar a ser un cantant de prestigi molt abans que el seu nas s’anés reduint de manera desmesurada i com la seva estrella va anar decaient a mesura que aquest apèndix a reduïa a la mínima expressió.

Escrivia Ovidi: “Un rostre silenciós tot sovint expressa més que les paraules”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Si Sòcrates hagués tingut Facebook

Heu sentit a parlar mai dels tres filtres de Sòcrates? És una anècdota que se li atribueix i que, tot i que potser no sigui certa, està molt ben trobada.

Explica que un dia un dels seus deixebles va arribar molt esverat:

“Mestre, mestre, acabo de topar-me amb un dels vostres amics i m’ha parlat de vos amb mala intenció!”

El filòsof l’aturà:

“Abans de seguir parlant, això que em vols explicar hauria de passar per tres filtres. Si no els supera, aquest missatge no val la pena que sigui escoltat. La primera pregunta que t'has de fer és si això que diràs és veritat”.

L’estudiant s’ho rumià i respongué:

“Bé, no estic segur si n’hi havia, de mala intenció, en el que comentava de vos aquell home. Per tant, no puc afirmar que sigui del tot veritat”.

Aleshores, Sòcrates continuà:

“La segona qüestió és si el que em vols comunicar és bo”.

El noi va admetre que no pas i el filòsof afegí:

“O sigui que m’estàs explicant una cosa dolenta que no saps si és certa. A veure si passa el tercer filtre: Aquesta història em serà útil?”

Derrotat, admeté:

“Doncs no ho sé pas. Potser contribuiria a distanciar-vos”.

Sòcrates va concloure:

“En conseqüència, si el que desitges fer-me saber no és cert, ni bo, ni útil, per què m’ho hauries de dir?”

Sòcrates no tenia Facebook. Si se n’hagués obert un compte, de ben segur que seria un bon exemple a seguir. Plenes com estan les xarxes socials d’informacions no comprovades i de xafarderies, aplicar-hi els criteris de veritat, bondat i utilitat evitaria molts malentesos. I qui diu xarxes socials diu el safareig de tota la vida.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com