Translate

divendres, 25 d’octubre del 2019

Més enllà del Feng Shui: Paret, mirall o finestra


Una vegada, en un funeral al qual vaig assistir, una amistat de la persona difunta va sortir a dir-ne unes paraules d’homenatge. Va explicar que hi ha tres menes de persones: les que són com una paret, amb les quals només es pot xocar; les que ens fan de mirall, en què ens hi veiem reflectits; i les que són com una finestra oberta al món, que corresponia ben bé al tarannà de la senyora que ens havia deixat.

Aquesta metàfora m’ha acompanyat sempre des d’aleshores, no només per veure la gent des d’aquesta perspectiva sinó, en la mesura del possible i suposo que no sempre amb èxit perquè no és fàcil, intentar ser el més “finestra” possible, que és l’opció que més m’agrada.

Així, sigui on sigui, si mirem al nostre voltant, o a les notícies, segur que hi trobarem qui no està gens obert ni al diàleg ni a escoltar els altres, sense lloc al seu cor per a l’empatia i la compassió. El filòsof Karl Popper (1902-1994) expressava molt bé certa paradoxa al respecte. Deia: “Hem de reclamar, en nom de la tolerància, el dret a no tolerar els intolerants”. I és que els intolerants serien com una paret.

També, tot sovint, hi ha persones que ens ajuden a veure com som i, en conseqüència, a millorar. Julio Cortázar va escriure: “Sempre vas ser el meu mirall. Vull dir que per veure’m havia de mirar-te”.

I, finalment, hi ha les que ens obren la porta a la possibilitat de veure el món des de noves perspectives, de descobrir paisatges, d’aprendre i, a la llarga, d’encetar camins.

La persona que m’ho va ensenyar, aquell dia, és un psiquiatre que es diu Ramon Andreu. És autor, entre d’altres, del llibre El GPS secreto de nuestra mente. Nuestros cuatro puntos cardinales, que recomano a tothom a qui agradi la psicologia i/o que vulgui saber més sobre si mateix.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada