La tradició diu que, quan l’aire les belluga, les activa i llança les seves pregàries al vent. De mica en mica, es van desfilagarsant fins a desaparèixer i cada fil que emprèn la volada transporta el seu missatge. Se solen penjar de ponts, de roques, d’arbres, de balcons i, també, dels punts alts de les muntanyes, com les de l’Himàlaia, per protegir els escaladors i els viatgers.
La tradició diu que es canvien a la primavera i que s’han de penjar d’esquerra a dreta començant pel color blau.
Cadascun dels seus cinc colors representa un element i una direcció (Nord, Sud, Est, Oest i Centre). El blau simbolitza el cel o l’espai; el blanc, l’aigua; el vermell, el foc; el groc, la terra; i el verd, l’aire. I, tot sovint, es troben també associats a cinc animals: el cavall, el lleó de les neus, el tigre, el drac i el “garuda”. Aquest darrer és una criatura llegendària de les tradicions hindú, budista i jainista.
Els cavalls de vent van sorgir en el si de les religions xamàniques asiàtiques. Amb el pas del temps van acabar sent adoptats pel budisme tibetà en el seu vessant popular i han esdevingut un símbol de benestar i bona fortuna.
Hi ha una llegenda que diu que Buda va crear els textos que porten escrits i que figuraven a les banderes de batalla utilitzats per les deïtats per lluitar contra els seus enemics.
Realitat o ficció, el cert és que són una imatge de protecció i atorguen un punt d’alegria allà on sigui que els col·loquem.
Si us interessen els símbols culturals, en trobareu un altre en aquest enllaç.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada