Quan ens diuen que un terreny arbrat de quatre mil metres quadrats absorbeix tota la quantitat de diòxid de carboni equivalent a conduir un automòbil durant quaranta-un mil quilòmetres o que un arbre genera l’oxigen necessari per a quatre persones i, al mateix temps, que la tala sostenible d’arbres esdevé una eina vital per al bosc, és fàcil veure-hi una contradicció. Per què tallar el que fa tant de bé?
La qüestió és que cal distingir entre dos conceptes fonamentals segons els experts, que afirmen que no és el mateix “aclarir” que “desforestar” o “desboscar”.
- “Aclarir” fa referència a prescindir de manera selectiva, controlada i sostenible d’alguns arbres per tal de millorar la salut del bosc.
- “Desforestar” suposa aniquilar del tot la coberta forestal, tot sovint amb finalitats agrícoles o de desenvolupament urbà.
Així, la primera
opció conserva el bosc i la segona esdevé un impacte ambiental negatiu ja que destrueix
per complet la coberta forestal i, amb ella, tota la biodiversitat.
A més, quan es duu a terme una tala selectiva:
- Els arbres supervivents creixen més forts i sans perquè disminueix la competència pels nutrients de la terra i per la llum del sol.
- Tot sovint s’escullen els arbres malalts o amb plagues per evitar-ne la propagació i protegir els que no n’estan afectats.
Sigui com sigui, no
ens enganyem. I és que el principi que rau darrere de la tala sostenible és
trobar l’equilibri entre la necessitat d’obtenir un producte com la fusta i la
consciència ecològica de disposar de boscos sans.
Cal fer-ho, això sí, amb bon criteri perquè, com va dir
Mahatma Gandhi fa ja molts anys, “el que estem fent als boscos del món no és
més que un reflex del que ens fem a nosaltres mateixos i entre nosaltres”.
Article relacionat: Els pulmons de la terra
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada