Fa un temps vaig descobrir el concepte de “cases del despit”, de l’anglès “spite houses”, que fa referència a edificacions que busquen fer la punyeta algú (per exemple, tapant-li o espatllant les vistes). El diari The Guardian en va fer un inventari tot i que no es tracta d’un fenomen recent ja que hi ha casos datats al segle XVIII.
Aquesta mena de comportament sempre em fa pensar que una persona sensata, a l’hora de fer canvis a l’exterior de casa seva, potser hauria de tenir en compte aquells qui els veuran i, a més, procurar que les modificacions siguin harmòniques amb l’entorn. Si segons el fengshui ens carreguem de bona energia amb la bellesa, l’estètica esdevé important.
Tots hem vist alguna vegada com, enmig d’un barri de poble, amb construccions més o menys uniformes, algú hi construeix un habitatge amb forma cub negre i amb molt de vidre, molt modern, però completament aliè a l’estil del lloc; en definitiva, allò que se’n diu un pegot.
D’uns anys ençà sembla que les administracions s’hagin posat d’acord a destruir el paisatge, tant el natural com l’urbà. No només amb horts solars o parcs eòlics, no. Em refereixo a uns cartells enormes i tot sovint cridaners (alguns, de color groc canari) que van apareixent com bolets allà on cal anunciar -obligatòriament si es vol cobrar, en dono fe- alguna mena de subvenció, no sigui cas que els votants es pensin que no fan res. Com que la dona del Cèsar no només ha d’ésser honesta sinó que també ho ha de semblar, trien la manera més llampant possible perquè tothom se n’assabenti.
A la
imatge una mostra al Pont del Diable, a Figuerola (Alt Camp, Tarragona). De veritat que no s’ha
trobat la manera d’explicar qui ha pagat què amb uns rètols menys aparatosos,
més adaptats a l'entorn? Diguem no a un “urbanisme del despit”.
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada