(Aquest post correspon al text d'un article que vaig publicar el dia 7 d'octubre al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat, amb el títol de "Sumar o restar")
El nom de Bernardo Stamateas potser
no us dirà res a la majoria però estic convençuda que us sonarà més un llibre
molt venut que es diu “Gente tòxica”. Doncs bé, Stamateas, psicòleg argentí
d’ascendència grega, n’és l’autor.
Tant si un com l’altre no us resulten
familiars, el que és cert és que el concepte “persona tòxica” cada vegada es fa
servir més per referir-se a totes aquelles que ens compliquen la vida. Aquest
llibre ensenya com reconèixer-les, com protegir-se’n i com posar-hi límits per
gaudir d’unes relacions personals més saludables i positives. Hi ha d’altres
especialistes que tracten aquest tema i a les xarxes socials hi ha moltíssima
informació al respecte. Tanmateix, us en faré cinc cèntims.
Les persones tòxiques provoquen
emocions negatives en els altres. Es queixen contínuament però solen ser molt
passives i no fan res perquè les coses millorin; al contrari, posen excuses per
tot (“això no es pot fer”) i es fan les víctimes (tot sol ser culpa dels
altres, mai d’elles). Són arrogants, envejoses, poc agraïdes i manipuladores.
També, geloses i molt absorbents. Acostumen a voler controlar els altres fent
cas omís de les seves necessitats i dels seus sentiments, només centrades en si
mateixes.
Segons els experts, una bona
autoestima és el punt de partida per no ser-ne la víctima; també recomanen
allunyar-se’n i, si això no és possible, aprendre a posar-hi límits perquè les
emocions tòxiques s’encomanen i perjudiquen sí o sí.
Les persones tòxiques resten més que
no pas sumen. M’explico: Es queixen de tot, sempre estan de mal humor i es fan
les víctimes, critiquen tothom i són egoistes.
En canvi, les que “sumen” solen
ajudar els altres, escampen energia positiva, s’esforcen en millorar i posen el
cor en tot allò que fan.
Vosaltres, en quin grup esteu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada