Més enllà del Feng Shui: Dormitoris més sans

En un post anterior parlo de la geobiologia, que estudia la incidència de determinats factors de l’entorn en el benestar dels éssers vius.

Així, de la mateixa manera que es té compte la influència de la dieta, de l’estrès i, fins i tot, de la ment en la salut i l’equilibri,  convé considerar la importància del lloc en què vivim.

En aquest context, l’espai on dormim esdevé especialment important ja que hi solem passar una mitjana d’entre sis i vuit hores diàries. Si descansem en un lloc adequat, ho farem d’una forma reparadora. Tanmateix, si no, dormirem malament i ens llevarem fatigats.

Hi ha diversos aspectes a tenir en compte a l’hora de definir com ha d’ésser un dormitori saludable però avui em centraré en les radiacions elèctriques i electromagnètiques. Sense caure un alarmisme exagerat, el que està clar és que afecten l’organisme i que cal prendre algunes mesures per tal de protegir-nos:

-     Tots els aparells elèctrics es troben voltats de camps elèctrics i radiacions, fins i tot quan estan apagats, per la qual cosa cal desendollar-los a la nit o optar per interruptors dels que permeten que la corrent deixi de circular pel dormitori durant la nit. També cal desconnectar els que es troben en cambres contigües, perquè les radiacions travessen les parets.

-    El llit no s’ha de col·locar a prop d’endolls ni de cables elèctrics. En qualsevol cas, si n’hi ha, el més recomanable és fer servir cables coaxials (protegits) i disposats en forma d’estrella (i no circular) al voltant dels endolls.

-    A la vora del llit no hi ha d’haver ni ràdios, ni rellotges digitals, ni televisors, ni fluorescents.

-   Convé no utilitzar ni coixins ni mantes elèctriques ni tampoc llits, matalassos i/o somiers amb peces metàl·liques.

Com deia al principi, la salut prové d’un equilibri global en què intervenen molts elements (alimentació, psicologia, entorn...). Sense arribar a obsessionar-se (al capdavall, l’indicador de com us trobeu servirà per saber com us afecta), tenir-los en compte per separat contribuirà a millorar la nostra qualitat de vida. De mica en mica s’omple la pica.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Trobar un lloc adient

Què és la geobiologia? L’etimologia grega de la paraula ens diu que aquest coneixement (logos) estudia la relació entre les energies de la terra (gea) i la vida (bio). Es refereix a les radiacions cosmo-tel·lúriques, els cursos d’aigües subterrànies, etcètera.

De ben antic, tot això ja es tenia en compte. Per exemple, al fengshui, que es practica a la Xina des de fa 3.000 anys. Sense anar tan lluny, però, els romans feien pasturar ramats de bens allà on tenien pensat de construir un nou emplaçament. Al cap d’un temps, n’analitzaven la salut del fetge per determinar si el terreny en qüestió era adient. També, els indis americans es fixaven on s’aturaven a menjar els seus cavalls. I els tuaregs situen les seves tendes allà on els seus gossos trien per jeure.

Amb el temps, aquesta disciplina ha acabat acollint l’anàlisi de tots els factors de l’entorn que influeixen en el benestar, en el creixement i en el comportament dels éssers vius, com l’electricitat i l’electromagnetisme artificials, la qualitat de l’aire i la contaminació atmosfèrica, la contaminació sonora, la il·luminació, la radioactivitat, el confort tèrmic o els materials de construcció.

Tot i que ha esdevingut una matèria que s’estudia a les universitats, no hi deixa d’haver, com en tot, molts divulgadors amb una forta manca de rigor que l’acosten gairebé a una paraciència.

Per a mi, el referent principal és Mariano Bueno, pioner en geobiologia, bioconstrucció i agricultura ecològica i autor de molts llibres sobre aquests temes.

Justament de la seva obra “El gran libro de la casa sana” (editorial Martínez Roca) extrec aquest fragment de “Las enseñanzas de Don Juan”, de Carlos Castaneda:

“Lo adecuado era un “sitio” en el suelo donde pudiera sentarme sin fatiga. (...) No cualquier lugar era bueno para sentarse o para estar en él. Había un “sitio” donde yo podia estar en las mejores condiciones. (...) El mero acto de sentarse en el “sitio” propio crea fuerza superior; en cambio el “enemigo” debilita”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Astrologia xinesa: De teatre i astrologia

Aquest final de curs vaig tenir el plaer d’assistir, al Teatre Principal de Valls, a les magnífiques representacions de final de curs de La Peça, escola de teatre. Els més petits van oferir una versió d’ “El petit príncep” i els més grans, una de “La vida és somni”, de Calderón, a partir de l’adaptació de “La farsa del príncep encadenat”.

El bon teatre sempre convida a la reflexió i mai no deixa indiferent. En aquesta segona obra, s’explica el drama de Segimon, empresonat en néixer per fer cas d’unes prediccions astrològiques que diuen que serà un príncep cruel i malvat.

I aquí salta l’espurna que encén una idea que uneix dues coses importants per a mi: el teatre i l’astrologia.

Quan faig interpretació de cartes de 4 pilars (això és, cartes astrals treballades des del punt de vista de l’astrologia xinesa), sempre insisteixo que la sort del cel influeix i condiciona però no determina.

Aprofundir en la pròpia carta ha de permetre conèixer millor la nostra essència, les nostres capacitats, les nostres febleses, allò que ens resulta positiu de fer, la tendència que seguirà la nostra existència segons els seus cicles... Aquesta informació ens ha d’ajudar a fer que la vida flueixi de la manera més equilibrada possible.

Aquest bagatge i la lliure elecció (que forma part d’allò que els xinesos en diuen “la sort de l’home”: el que decidim fer o no fer, el com actuem, etc.) configuren la direcció que prenem i, en conseqüència, el destí que hi trobarem. No tot està escrit. I l’astrologia ha d’ésser una eina d’ajut i de millora; en cap cas, la llavor d’unes creences limitadores.

Amb un altre enfocament, potser en Segimon, en lloc d’ésser reclòs, hauria estat acompanyat en la seva infantesa per uns adults pendents d’ajudar-lo a canalitzar les seves energies de la forma més adequada per a ell.

És clar que, aleshores, la història no donaria peu a parlar dramàticament del destí i de la llibertat ni a oferir la visió barroca de la vida com a somni i tragèdia. En conseqüència, potser, en lloc d’un clàssic, la història d’aquest príncep seria un llibre d’autoajuda més!

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com