Avui manllevo el títol d’aquest article d’una faula de Jean de la Fontaine
(segle XVII).
Explica que, un dia, un moliner i el seu fill han d’anar a mercat. Així
és que carreguen la mercaderia al seu ase mentre ells marxen a peu al seu
costat. De sobte, uns veïns se’n burlen perquè caminen en lloc d’aprofitar el
mitjà de transport.
Aleshores, el moliner fa pujar el fill a l’ase. En passar per uns rentadors,
unes dones exclamen que el fill no té pietat del pare, ja gran. Decideixen,
doncs, que sigui aquest qui munti l’animal.
Amb l’home al damunt del ruc, uns camperols criden que és un pare sense sentiments
per permetre que el noi vagi a peu mentre ell va tan còmodament instal·lat.
Tots dos damunt l’ase emprenen el darrer tram del viatge fins que unes
ancianes els titllen de maltractadors per carregar tant un pobre animal.
Encara que molt antigues, les faules retraten molt bé la naturalesa humana
d’abans i sempre. La història del moliner, el seu fill i l’ase posa de manifest
que es faci el que es faci mai tothom estarà content.
Imagineu que avui celebrem, posem per cas, el “Dia mundial de les
persones a qui agrada el cafè sense sucre” i aquesta és una qüestió per la qual
es pot ser discriminat i, fins i tot, empresonar. Imagineu que sóc un
personatge públic i que signo un manifest a favor de prendre el cafè com a
cadascú li agradi més. Mireu d’endevinar quantes persones, sense valorar per
res el meu suport, em retreuran no haver penjat la bandera del cafè sense sucre
en un lloc ben visible de casa meva.
Quan l’any vinent, signi el manifest i pengi la bandera, em recriminaran
no haver fet, jugant-me el físic, un video en directe a les xarxes socials
mentre em prenc un cafè sense sucre.
Si, en lloc de valorar les accions positives, ens centrem en criticar-les
per allò que, subjectivament, creiem que hi manca, penso sincerament que ens ho
hem de fer mirar.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada