Hi ha una imatge que em sembla
preciosa: L’hinduisme associa els txakres a flors de lotus.
Per als qui no hi esteu
familiaritzats, un txakra (paraula que prové del sánscrit i significa “roda”)
és un centre d’energia que fa de contacte entre els nostres cossos subtils i el
físic.
La primera menció que se’n fa és als Upanixads,
textos hindús escrits entre els segles VII i V
aC, els quals contenen els ensenyaments bàsics del vedanta, una doctrina de
caràcter místic i esotèric.
A través dels txacres, l’energia (o prana)
circula i es reparteix per tot l’organisme. La fluïdesa amb què funcionen
determina com de bé ens sentim físicament i emocional i de quin nivell de pau
interior disposem. Hi ha diverses maneres d’equilibrar-los. Una d’elles és la
meditació.
Es representen com lotus, un símbol
poderós en la tradició hindú perquè esdevé una analogia de la vida. Neix del
fang i, de la mateixa manera que es manté net, es diu que no hem de deixar que
cap aspecte negatiu en què estem arrelats, ens afecti. També, tal com s’esforça
per assolir la llum, hem d’esbrinar quins són els nostres objetius. Per acabar,
igual que aquesta flor és dins l’aigua però no es mulla, hem de viure al món
sense que ens impregni.
Encara hi ha un altre paral·lelisme
entre el lotus i els txacres. Així, el primer txacra s’associa a l’element
terra, equival·lent del fang en què el lotus enfonsa les seves arrels; el segon
correspon a l’element aigua, en la qual creix; i el tercer, a l’element foc, o
la llum que troba en sortir a la superfície.
En situacions difícils o en moments
complicats, doncs, la imatge d’un lotus adquireix un significat que acompanya i
dona esperança.
“Mitjançant l’observació microscòpia
i la projecció astronòmica, la flor de lotus pot esdevenir la base de tota una
teoria de l’univers i en un agent mitjançant el qual podem percebre la veritat”
(Yukio Mishima, escriptor japonès 1925-1970).
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada