Astrologia xinesa: Hi havia una vegada...

Existeixen diferents llegendes que expliquen l’origen dels dotze animals que es fan servir al zodíac xinès i l’ordre que segueixen.

La més popular diu que Buda va convocar tots els animals a una cursa.

En aquell moment, la rata i el gat eren bons amics al mateix temps que intel·ligents i mals nedadors. Per això, es van posar d’acord que la millor manera de creuar el riu era damunt del llom del bou.

El bou va acceptar de transportar-los. Tanmateix, la rata va decidir que volia arribar la primera i va llençar el gat a l’aigua. D’aquí que aquest va esdevenir, per sempre més, enemic dels rosegadors i del líquid element

La rata va ser, doncs, la primera en assolir la meta, seguida del bou. Després, fou el torn del tigre i, una mica més tard, del conill, que havia anant saltant de pedra en pedra i de tronc en tronc fins arribar a terra ferma.

El drac va aparèixer el cinquè, tot explicant que s’havia entretingut a provocar pluja per ajudar les persones i a donar una empenteta al conill, que era al riu damunt d’un tronc.

Es va sentir com renillava el cavall, perquè la serp li acabava de donar un ensurt abans de fer la seva entrada. D’aquesta manera el cavall esdevingué setè

A tocar, la cabra, el mico i el gall s’apropaven. Havien treballat en equip per creuar el corrent. El gall va construir una balsa, la cabra i el mico van desbrossar la vegetació i tots tres van remar junts. Buda els considerà vuitè, novè i desè.

El gos va quedar onzè. Volia gaudir d’un bon bany després de la cursa i, en veure l’aigua fresca del riu, no s’hi va poder resistir i es va entretenir més del compte.

Al darrer moment, es va sentir el gruny d’un porquet. Pel camí li havia vingut gana, s’havia atipat de menjar i s’havia posat a fer la migdiada. En despertar, va haver de córrer per anar a la trobada.

El gat, després de l’ensurt i la mullena, va acabar arribant molt tard i així va ser com no va entrar a formar part la llista dels dotze animals del zodíac xinès.

Si voleu saber més coses sobre astrologia xinesa, feu clic aquí.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: A mida o prêt à porter

El fengshui Tradicional o Clàssic, amb més de 3.000 anys d’antiguitat, consisteix en la suma de l’Escola de la Forma (que analitza el “paisatge” ja sigui natural, urbà o interior) i de l’Escola de la Brúixola (que fa una serie de càlculs basats en les orientacions cardinals i en la data de construcció d’un lloc). Considera tant l’espai com el temps, que no es té en compte en els sistemas simplificats de fengshui.

El més popular i senzill d’aquests darrers és el que s’anomena Bagua (o també Escola dels Barrets Negres). Fou creat per Thomas Lin Yun a la Califòrnia dels anys 70 para apropar el fengshui a Occident.

Es basa en dividir l’espai, tot seguint un patró regular, en nou àrees simbòliques (professió, relacions, família, riquesa, salut, benefactors, creativitat, coneixement i fama). No fa servir cap dada ni direccional ni temporal, ja que dibuixa aquest mapa a partir de la porta d’entrada a l’habitatge.

Si el Bagua dibuixa aquesta plantilla de la mateixa manera a tot arreu, el fengshui Tradicional traça, a partir del centre de gravetat d’un plànol concret, les vuit direccions tal i com s’hi troben col·locades i calcula, a partir de dades específiques, les energies presents a cadascun d’aquests sectors. La seva anàlisi permet veure de forma molt clara quins aspectes favorables o desfavorables, relatius no només a una part de la vida, ofereix cadascun.

De tant en tant em pregunten si el Bagua no serveix. Sí que ho fa, perquè pot ser més beneficiós aplicar-lo que no pas no fer res, tot i que sempre dic que el fengshui és com una ceba. Treure’n les primeres capes equival a treballar amb el Bagua; arribar al nucli, a usar el Tradicional. Per fer servir el primer n’hi ha prou amb tenir-ne ganes i comprar-se’n un llibre. Per conèixer el segon, cal esmerçar-hi uns anys d’estudi i d’experiència.

El Bagua utilitza el mateix motlle per a qualsevol espai, per la qual cosa, hi ha aspectes específics que passen desapercebuts. El Tradicional és personalitzat i arriba a la lectura més profunda que es pot fer. Ben bé com comprar roba prêt-à-porter o encarregar un vestit a mida, ni més ni menys.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Menjar per viure

A la població japonesa d’Ogimi (Okinawa) hi ha l’índex de persones centenàries més alt del món. Héctor Garcia i Francesc Miralles en van intentar esbrinar el perquè i ho van explicar a Ikigai.Els secrets del Japó per a una vida llarga i feliç, un llibre molt interessant.

Van trobar la resposta en l’estil de vida dels seus habitants i una de les claus fa referència als hàbits alimentaris. La seva dieta, que ha estat analitzada de fa temps i que ha generat més de 700 articles científics, es pot resumir així:

- Molta varietat d’aliments (verdures, llegums, algues, peix), amb predomini dels d’origen vegetal.

- Cinc racions diàries de fruita i/o verdura que inclouen, almenys, set tipus de producte.

- Els cereals en són la base.

- Mengen una tercera part de sucre, i la meitat de sal, del que s’ingereix a la resta del país.

- Baix consum calòric.

Això darrer és possible gràcies al hara hachi hu, un dels refranys més populars d’Okinawa que es pot traduir, més o menys, per “la panxa al vuitanta per cent”; això és, no atipar-se i deixar de menjar quan ni tenim gana ni estem tips. Afartar-se obliga el cos a desgastar-se amb un digestió llarga, que accelera l’oxidació de les cèl·lules. La moderació allarga la vida.

Com també ho fa la ingesta d’aliments antioxidants. En concret, aquests en són els quinze de la dieta d’Okinawa: tofu, miso, bonítol, pastanagues, goia (una verdura amarga), konbu i nori (unes algues), col, ceba, brots de soja, hetxima (una mena de cogombre), mongetes de soja, moniato, pebrots i te sanpintxa (una barreja de te verd i flors de gessamí).

Catalunya segueix d’a prop el Japó pel que fa a esperança de vida, gràcies al clima i la dieta mediterrània, que ens permet gaudir d’aliments saludables com verdures, peix blau, fruita, baies, fruits secs, cereals i oli d’oliva. Fins i tot el vi negre, amb moderació, esdevé un bon vasodilatador i antioxidant.

Comptat i debatut, es tracta de decidir si mengem per viure o si vivim per menjar.

Més detalls sobre l'estil de vida de la gent d'Ogimi, en aquest enllaç

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com