El més popular i senzill d’aquests darrers és el que s’anomena Bagua (o també Escola dels Barrets Negres). Fou creat per Thomas Lin Yun a la Califòrnia dels anys 70 para apropar el fengshui a Occident.
Es basa en dividir l’espai, tot seguint un patró regular, en nou àrees simbòliques (professió, relacions, família, riquesa, salut, benefactors, creativitat, coneixement i fama). No fa servir cap dada ni direccional ni temporal, ja que dibuixa aquest mapa a partir de la porta d’entrada a l’habitatge.
Si el Bagua dibuixa aquesta plantilla de la mateixa manera a tot arreu, el fengshui Tradicional traça, a partir del centre de gravetat d’un plànol concret, les vuit direccions tal i com s’hi troben col·locades i calcula, a partir de dades específiques, les energies presents a cadascun d’aquests sectors. La seva anàlisi permet veure de forma molt clara quins aspectes favorables o desfavorables, relatius no només a una part de la vida, ofereix cadascun.
De tant en tant em pregunten si el Bagua no serveix. Sí que ho fa, perquè pot ser més beneficiós aplicar-lo que no pas no fer res, tot i que sempre dic que el fengshui és com una ceba. Treure’n les primeres capes equival a treballar amb el Bagua; arribar al nucli, a usar el Tradicional. Per fer servir el primer n’hi ha prou amb tenir-ne ganes i comprar-se’n un llibre. Per conèixer el segon, cal esmerçar-hi uns anys d’estudi i d’experiència.
El Bagua utilitza el mateix motlle per a qualsevol espai, per la qual cosa, hi ha aspectes específics que passen desapercebuts. El Tradicional és personalitzat i arriba a la lectura més profunda que es pot fer. Ben bé com comprar roba prêt-à-porter o encarregar un vestit a mida, ni més ni menys.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada