“Antar mouna” (que, en hindi, significa “silenci interior”) és una de les moltes pràctiques que cerca assolir un estat de pau i benestar.
Parteix del supòsit que parlar massa distreu la ment i no permet la introspecció. Xerrar menys i escoltar més ens fa ser més conscients del que els altres ens diuen no només amb la veu sinó amb els seus gestos.
Ens serveix per connectar millor amb les altres persones i per realitzar una autoanàlisi que ens ajudarà a fer que les nostres paraules coincideixin amb les nostres accions i amb els nostres pensaments.
A més, com qualsevol altra forma de meditació, ens permet observar el funcionament de la nostra ment, esdevé terapèutica i ajuda a la concentració.
La seva senzillesa li permet ser practicada cada dia. Es tracta de trobar un moment en què estiguem sols i no haguem de treballar. Mentre guardem silenci, podem fer exercicis de ioga, de respiració o, fins i tot, algun treball manual. Per descomptat no hi pot haver música ni cap mena de so; tampoc, activitat física intensa o que requereixi esforç intel·lectual.
A mesura que disminueix el so extern cal observar la ment i el nombre de pensaments que sorgeixen. Aquests els hem de visualitzar com bombolles de sabó que fem explotar i desaparèixer.
Una forma de reforçar els efectes d’aquesta pràctica és incloure-la en la vida quotidiana de la manera següent: abans de parlar, trieu només dir allò que és necessari i cert. Deia Freud (1856-1939), “hom és amo del que calla i esclau del que parla”.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada