Feng Shui: Més és menys?

Aquesta setmana una amiga arquitecta m’ha fet arribar un article publicat a la revista “Architectural Digest México y Latinoamérica” que es titula “¿Maximalismo y Feng Shui peleados?”. L’aposta de la seva autora, Corina Mendoza, és que poden coexistir. I hi estic d’acord. Tot sovint les persones associen fengshui a decoració oriental, a un ambient zen i això no és cert. Sempre es poden aplicar els principis de la disciplina oriental adaptant-los als gustos dels consumidors.

Anem per parts: el maximalisme és una tendència en què l’opulència i l’extravagància de colors i objectes esdevenen protagonistes. Val a dir que es tracta d’una projecció de la personalitat dels habitants del lloc perquè tampoc no s’hi val a acumular coses sense sentit sinó elements amb valor emocional.

El fengshui aconsella que un espai estigui net, endreçat i sense coses innecessàries (i potser a una persona maximalista li calen determinats objectes per sentir-se a gust). Si això és així, no hi ha cap problema sempre i quan se segueixin les seves recomanacions, totes elles compatibles amb qualsevol moda decorativa, i l’habitatge sigui harmoniós i confortable.

Així és que ja ho sabeu, podeu aplicar fengshui a casa vostra i que, per dir-ho d’alguna manera, segueixi semblant casa vostra i no la residència de l’emperador Pu Yi, una pagoda o una llar japonesa.

Al capdavall, sobre gustos no hi valen ni disputes ni disculpes o, com deia Virginia Woolf , “no veiem les coses com són, sinó com som nosaltres” .

www.montsemilian.com