Cuina nodridora

Alguns consells fàcils d'aplicar per millorar l'energia dels espais destinats a cuinar:

- Si la zona de fogons i les piques/el rentaplats són a tocar, es recomana que es posi element fusta entre ells: pot ser un vas amb culleres de fusta, una taula de tallar de fusta o bé una planta aromàtica que no sigui julivert.

- No s'ha de barrejar allò que es nutritiu amb els productes de neteja. Per tant, no s'han de guardar menjar i productes químics dins d'un mateix armari encara que sigui molt gran. Cal destinar una zona ben diferenciada per a cadascuna d'aquestes dues coses.

- No s'han de veure les deixalles. Si el cubell queda a la vista -com és habitual, d'altra part-, cal que sigui bonic, que estigui net i que no faci mala olor.

Atents al foc i a l'aigua

Si no us han fet un estudi professional de feng shui, us aconsello que no poseu ni foc ni aigua reals a casa vostra.

Pel que fa al foc i l'aigua necessaris per al bon funcionament d'una vivenda -fogons, piques, bany, etc.- no us amoïneu.

Quan dic "foc real" vull dir una llar de foc, espelmes enceses o similar i, quan dic "aigua real", em refereixo a una font, una piscina o semblant. Es tracta d'energies potents que poden entrar en conflicte amb el mapa d'estels de la casa i resultar desfavorables si no són convenients per a la zona on les col·loqueu.

El mapa d'estels d'un espai surt de l'aplicació de l'Escola dels Estels Volants.

Cuina pròspera

Una cuina porta prosperitat a una casa i als seus habitants si la reflecteix. Per això, és recomanable que la nevera sigui plena i que hi hagi fruites i verdures a la vista.

Més consells sobre cuines aquí.

Feng Shui personal: Trobar el vostre camí

Diuen els astròlegs que tots naixem amb un camí assenyalat i que, fins que tenim 30 anys, l'entorn -societat, pares, educadors...- ens en sol allunyar en molts casos. A partir d'aquesta edat moltes persones inicien el retorn al camí del qual es van desviar i d'altres no en prenen consciència.

Parlar d'un camí "marcat" no vol dir que el destí estigui escrit sense marge de lliure elecció sinó que hi ha una via on les coses ens resultaran més fàcils i que som ben lliures de seguir o no. Aquest camí es pot "llegir" als 4 Pilars.

Dit això, assenyalar també que canviar de camí de vida no vol dir, tampoc, canviar de professió o de forma de vida. Moltes vegades, tan sols suposa variar-ne l'enfocament.

Per trobar el vostre camí -si us cal-, us proposo que proveu d'escoltar el vostre interior i sentir el que diu al marge dels condicionaments externs.

Per ajudar-vos en aquest exercici, col·loqueu en un lloc ben visible d'un espai íntim una fotografia vostra -o de vosaltres amb la vostra família- avançant plegats per un camí bonic al costat d'una altra en què només hi surti el camí. D'aquesta manera us programareu per cercar el vostre camí -imatge del camí buit- i per trobar-lo -imatge vostra anant endavant en aquest camí-.

El pensament judeocristià ens ha fet creure durant segles que hem vingut a aquest món a patir i costa alliberar-se d'idees tan arrelades. Tanmateix, us heu de convèncer que el vostre camí de vida mai no pot ser el patiment. Per tant, si el trieu bé, us ha de fer sentir feliços i en pau. El vostre camí -si és veritablement el vostre i no heu errat la ruta- ha de ser fàcil.

Una eina com els 4 Pilars ens ofereix ajut per trobar aquesta ruta.

Contacte: fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Aigua i parella, un matrimoni difícil

He visitat força pisos nous darrerament i en tots ells l'habitació de matrimoni adopta la forma de suite en què bany i habitació comuniquen. Per no parlar de les revistes de decoració en què sovint apareixen -pressumiblement a l'última- dutxa o banyera gairebé a frec del llit nupcial. No poso en dubte que pot resultar molt bonic i suggerent però no sempre el luxe casa amb la conveniència.

L'aigua lligada a l'espai de la parella s'associa a promiscuïtat i a mala relació. No és bo que bany i habitació comuniquin ni tan sols que siguin cambres contigües -paret amb paret-.

Si dormiu en una cambra d'aquesta mena, us recomano d'aïllar la porta del bany amb un biomb, una cortina... allò que millor s'adapti a les circumstàncies del vostre espai o... canviar-vos d'habitació. Si teniu parella estable, evitareu alguns problemes i, si no en teniu, us serà més fàcil de trobar-ne una.

Màscares no, gràcies

En algun altre consell, he comentat com n'és d'important de tenir en compte la simbologia dels quadres i dels objectes amb què decorem casa nostra, del que representen les fotografies que hi posem, etc.

Pel que fa a les màscares, cal tenir en compte que el seu ús més primigeni és el de protegir-se, d'amagar-se, d'espantar...

Així és que tenir màscares com a elements de decoració està associat, en definitiva, a lluita, a por. És més, algunes d'elles arriben a intimidar!

Per tant, no són recomanables. Més val deixar-les per al teatre. Això, però, ja és tota una altra història.

Feng Shui personal: Vols trobar parella?

Alguns consells:

- Dorm en un llit de matrimoni. Si dorms en un llit individual, limites les teves possibilitats de dormir acompanyat. Això és evident des del punt de vista físic però també a nivell energètic. En el moment que una persona és susceptible de trobar parella es recomana que dormi en un llit doble. Es tracta de deixar-li espai físic i mental.

- Aquesta habitació per a dos ha de complir condicions d'igualtat per a dues persones: dues tauletes de nit similars, dues làmpades, un espai per passar equivalent a cada costat del llit... Quan parlo de condicions d'igualtat vull dir que no està bé que a una banda hi hagi una tauleta alta i a l'altra, una baixa; que no és correcte que un costat del llit quedi arrambat a la paret, etc.

Si esteu sols i desitgeu trobar parella, preparau-vos condicionant l'espai físic i, d'aquesta manera, també, l'energètic. És un primer pas...

Més consells sobre dormitoris, aquí

Contacte: fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Poseu algun símbol de protecció al rebedor

És recomanable posar un un símbol de protecció al rebedor perquè, d'aquesta manera, deixem entrar les coses bones que ens arriben i posem un filtre per a les dolentes.

Alguns de vosaltres deveu conèixer el costum de les nostres àvies de posar, al darrera de la porta, llorer o palma beneïts el Diumenge de Rams, oi?  Doncs la cosa va per aquí.

Evidentment, els símbols de protecció no són sempre els mateixos per a totes les cultures però n'hi ha d'universals.

Per exemple, el kalachakra -a la imatge- n'és un de molt potent. Però també ho és un àngel... o el que us sigui més afí. Us animo a ser creatius!

Viure en harmonia

A La Contra de "La Vanguardia" d'avui, 6 d'octubre, Inma Sanchís entrevista Josep Pàmies, un agricultor que promou les plantes medicinals.

Diu:

"La tierra es el origen, y por tanto cuando no la he escuchado me he perjudicado a mí mismo y a mis tierras. Cuando por fin comprendí que era un ser vivo y la he tratado como tal, han mejorado mis ingresos, mi salud y la de mis hijos".

Aquesta afirmació és afí al feng shui. Quan vivim en harmonia amb les energies que ens envolten, la nostra vida millora.

Podeu llegir tota l'entrevista sencera fent clic aquí

Sou col·leccionistes?

Si cap on va la nostra atenció va la nostra energia, valoreu vosaltres mateixos quina despesa energètica comporta mantenir una col·lecció.

Hi ha col·leccions que són productives -i no exclusivament des d'un punt de vista econòmic-. Per exemple, si ets professor d'universitat i tens les lleixes plenes de llibres que t'ajuden amb la feina; o si tens molts insectes dissecats i resulta que ets un entomòleg; o si tens els calaixos farcits de pedres perquè ets geòleg; o si tens les prestatgeries plenes de DVDs perquè t'apassiona el cinema i no només acumulen pols sinó que les veus de tant en tant...

N'hi ha d'altres, però, sobre les quals cal reflexionar. Com ara, val la pena tenir una vitrina plena de figuretes de cristall que, quan els hem de treure la pols, perdem temps i paciència perquè ja en tenim dues-centes?

Això ho hem de valorar nosaltres mateixos posant en un plat de balança el que determinada col·lecció ens aporta i, de l'altra, el que ens exigeix. Al final de l'equació sempre hauríem de sortir guanyant. Si no, de nou, caldria fer l'exercici de buidar tot allò que ens resta energia. I no sempre resulta fàcil tallar els fils invisibles que ens uneixen a les nostres possessions.