Més enllà del Feng Shui: 14 anys al Tibet

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 17 de març al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

El proppassat Dia Internacional de la Dona (8 de març) es va fer viral un vídeo en què nenes que afirmen que els agraden les ciències són preguntades sobre si podrien esmentar algun inventor. En saben força, des de Da Vinci a Bell, però, tan bon punt se’ls demana el nom d’alguna dona inventora, no tenen resposta.

I si us pregunto si coneixeu el nom d’alguna dona aventurera? Avui m’agradaria parlar-ne d’una.

Es tracta d’Alexandra David-Neel, pseudònim de Louise Eugénie Alexandrine Marie David, franco-belga, nascuda no està clar si el 1868 o el 1869. Va viure una vida tan llarga (fins el 1969!) que va tenir temps d’abordar un munt de coses. Va estudiar Filosofia i llengües orientals. Va fer d’escriptora, exploradora, periodista, cantant d’ópera i més.

Budista, feminista i anarquista, es va casar l’any 1904 amb Philippe Neel, enginyer en cap dels ferrocarrils de Tunísia. Al cap de set anys, es van separar i de la unió en va restar el cognom Neel, que va conservar sempre, i una amistat perdurable, manifesta en la correspondència que van mantenir fins a la mort d’ell, l’any 1941.

La seva inquietud constant la va empènyer a viatjar al Tibet i rodalies. El va recórrer a peu, hi va fer de captaire per sobreviure i hi va viure durant 14 anys. També, hi va adoptar un fill, el lama Yongden, que va esdevenir company de vivències.

Va tenir ocasió de conviure amb els lames, dels quals va aprendre nombroses tècniques psíquiques, fins a esdevenir considerada una més entre ells i molt respectada per les seves capacitats.

Al seu llibre més famós d’entre una llista molt llarga, “Magos y místicos del Tibet” (editat per Ediciones Indigo), hi narra aquestes fabuloses experiències. Us el recomano.

De tornada a París va ésser guardonada, per aquests mèrits, amb una medalla d’or de la Societat Geogràfica de París i nomenada “Cavaller” de la Legió d’Honor.

Als 100 anys encara va tenir l’esma d’emprendre un darrer viatge a l’Himàlaia. Tot un exemple de coratge.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: De cor a cor

(Aquest text correspon a un article publicat el passat 17 de febrer al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)

Avui us vull recomanar un llibre preciós, que cal gaudir amb serenor: “Palabras con corazón”, de María Eugenia Manrique, editat per Kairós.

L’autora és llicenciada en Belles Arts, experta en cal·ligrafia i pintura tradicional xinesa -per la que ha estat guardonada- i imparteix classes de pintura oriental a Barcelona.

La cal·ligrafia xinesa ens acosta als orígens de la paraula i es considera el referent més antic de l’expressionisme abstracte.

Un dels seus caràcters més significatius és el que representa el cor, que ens transporta del físic a l’espiritual. En l’evolució del seu caràcter s’observa una similitud inicial a l’òrgan en qüestió fins a esdevenir-ne una simplificació de quatre traços.

En aquest sistema d’escriptura, les paraules relatives a facultats mentals o intel·lectuals, sentiments i  emocions contenen la paraula “cor”.

Així, per exemple, s’entén que la confiança és un espai sagrat per al cor i el seu caràcter es composa del de “cor” i del de “monestir budista”. O que la covardia apareix quan el cor s’allunya i és presentada pel caràcter de “cor” i el d’ “allunyar-se”.  O encara que la ira divideix el cor i s’expresa amb “cor” i “dividir”. Paraula i poesia s’hi barregen i confonen.

“Palabras con corazón” presenta 64 cal·ligrafies d’estil lliure, el que en cal·ligrafia xinesa s’anomena “estil herba”, el qual permet certa llibertat expressiva, en oposició a l’escriptura regular, més semblant a la lletra impresa. Totes elles amb “cor” en la seva composició; d'aquí, el títol.

A més, María Eugenia Manrique acompanya cada terme amb una cita ben adequada. Una mostra de la que s’inclou amb el concepte “confiança”: “ La puerta major cerrada es aquella que puede dejarse abierta” (proverbi xinès).

Deia Rabindranath Tagore que “les paraules van al cor, quan han sortit del cor” i això és el que aconsegueixen les d’aquesta petita obra d’art.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui viscut: Tocar de peus a terra

Segur que es podrien dir més coses d'aquest bany però, a primer cop d'ull, i sense cap anàlisi en profunditat, destacaria els aspectes següents a millorar:

1. No deixaria que es veiés l'espai dedicat a la neteja de roba. Si bé és molt pràctic que sigui aquí, el fet d'ensenyar-ho barreja energies que, segons com, es troben contraposades. 

2. Aprofitaria millor les fornícules damunt de l'inodor per fer que l'atenció s'adreci de forma inequívoca cap a la decoració que hi posem. Recordeu, un cop més, que cap a on va l'atenció va l'energia. Tot i que hi ha molta cosa per distreure-s'hi, la tassa és en un punt on és fàcil que se'n vagi la vista.

3. El mobiliari que sembla flotar simbolitza no tocar de peus a terra. Des del punt de vista de comoditat per netejar són ideals però no tant des d'aquest altre, que sempre cal considerar. La nostra llar parla de nosaltres molt més que no pas ens pensem...

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com