(Aquest text correspon a un article publicat el passat 17 de març al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)
El proppassat Dia Internacional de la Dona (8 de març) es va fer viral un vídeo en què nenes que afirmen que els agraden les ciències són preguntades sobre si podrien esmentar algun inventor. En saben força, des de Da Vinci a Bell, però, tan bon punt se’ls demana el nom d’alguna dona inventora, no tenen resposta.
El proppassat Dia Internacional de la Dona (8 de març) es va fer viral un vídeo en què nenes que afirmen que els agraden les ciències són preguntades sobre si podrien esmentar algun inventor. En saben força, des de Da Vinci a Bell, però, tan bon punt se’ls demana el nom d’alguna dona inventora, no tenen resposta.
I si us pregunto si coneixeu el nom
d’alguna dona aventurera? Avui m’agradaria parlar-ne d’una.
Es tracta d’Alexandra
David-Neel, pseudònim de Louise Eugénie Alexandrine Marie David, franco-belga,
nascuda no està clar si el 1868 o el 1869. Va viure una vida tan llarga (fins el
1969!) que va tenir temps d’abordar un munt de coses. Va estudiar Filosofia i
llengües orientals. Va fer d’escriptora, exploradora, periodista, cantant d’ópera
i més.
Budista, feminista i
anarquista, es va casar l’any 1904 amb Philippe Neel, enginyer en cap dels
ferrocarrils de Tunísia. Al cap de set anys, es van separar i de la unió en va
restar el cognom Neel, que va conservar sempre, i una amistat perdurable, manifesta
en la correspondència que van mantenir fins a la mort d’ell, l’any 1941.
La seva inquietud
constant la va empènyer a viatjar al Tibet i rodalies. El va recórrer a peu, hi
va fer de captaire per sobreviure i hi va viure durant 14 anys. També, hi va adoptar
un fill, el lama Yongden, que va esdevenir company de vivències.
Va tenir ocasió de conviure
amb els lames, dels quals va aprendre nombroses tècniques psíquiques, fins a esdevenir
considerada una més entre ells i molt respectada per les seves capacitats.
Al seu llibre més famós
d’entre una llista molt llarga, “Magos y místicos del Tibet” (editat per
Ediciones Indigo), hi narra aquestes fabuloses experiències. Us el recomano.
De
tornada a París va ésser guardonada, per aquests mèrits, amb una medalla d’or de
la Societat Geogràfica de París i nomenada “Cavaller” de la Legió d’Honor.
Als
100 anys encara va tenir l’esma d’emprendre un darrer viatge a l’Himàlaia. Tot
un exemple de coratge.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada