Més enllà del Feng Shui: De mandales

Els mandales estan de moda i molta gent n’acoloreix, com els nens a les escoles o els grans a les llars d’avis, però existeixen des de temps remots.

“Mandala” és un terme d’origen sànscrit amb moltes acepcions. El punt comú en totes elles, però, és la referència al cercle.

El significat que es fa servir a Occident correspon al del Budisme, el de “roda sagrada”, nucli de l’Univers. Es tracta d’un dibuix en forma d’anelles concèntriques amb figures geomètriques simètriques i amb molts colors. Originàriament, tant les formes com la paleta emprades disposen del seu simbolisme particular.

Tanmateix, aquesta figura també es troba a d’altres cultures; per exemple, a les mandorles i a les rosasses de l’art cristià medieval i a diagrames del món andí.

Tenen el seu origen, com tantes altres coses, a l’Índia. Carl G. Jung fou el primer en utilitzar-los com a teràpia. Segons ell, representen la totalitat de la ment, conscient i inconscient.

Des del punt de vista espiritual es tracta d’un centre energètic d’equilibri que ajuda a la transformació.

Dins de les moltes tècniques de relaxament orientals hi ha la de pintar-los, ja que s’associen a la meditació. Es diu que estimula la creativitat, aporta serenitat i ajuda a gestionar situacions d’ansietat. Hi ha estudis científics que així ho demostren.

Els mandales no són fengshui. Sigui com sigui, és cert que agraden a moltes persones i que es poden fer servir per decorar per la seva simbologia, per la referència a la cosa sagrada i a l’equilibri, posem per cas.

També, a molts consultors, els n’agrada posar un vora del centre de l’habitatge, per marcar-lo, ja que tant per a les cases com per a les persones esdevé un element important. Deia Aristòtil: “La felicitat és al centre exacte de dos extrems”.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com