Segons aquesta
norma universal, explicada amb més profunditat a “Las 36 leyes espirituales dela vida”, de Diana Cooper, si necessites ajut, l’has de demanar i, si vols
oferir-lo, has d’esperar que se’t demani.
Per què? Doncs
perquè tot allò que ens succeeix promou un aprenentatge i, en aquest context,
interferir en el camí d’altres sense que se’ns sol·liciti esdevé un obstacle a
la seva evolució.
Quantes
vegades no haurem volgut donar un cop de mà a algú que, al capdavall, no ho ha
volgut o no ho ha valorat, la qual cosa ha acabat malmetent la relació?
Evidentment,
hi haurà situacions d’emergència en què caldrà actuar sense més. Tret d’això, però, si el problema d’algú altre ens remou,
caldrà que esbrinem què ens diu aquesta molèstia que experimentem.
Un exemple.
Coneixem algú que està passant per un procés de dol i s’estima més estar sol. A
nosaltres ens sap greu la situació i insistim en convidar aquesta persona a
esdeveniments i en presentar-li gent quan això no és el que en aquests moments
li ve de gust.
És aquí quan
aquesta llei espiritual aconsella adreçar la mirada cap al nostre interior i
veure que potser som nosaltres els qui desitgem fer noves coneixences. Quan
aquesta amistat hagi fet el seu procés i arribi l’hora en què vulgui tornar a
relacionar-se socialment, ja ens ho farà saber.
Es diu que
quan estem a punt per rebre ajut és quan estem preparats per donar-lo. Això sí,
cal saber demanar-lo. “Perquè tot el que demana, rep; i el que cerca, troba; i
al que truca, se li obrirà” (Sant Mateu 7:7-11).
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada