Més enllà del Feng Shui: La proporció és important

Ahir vaig publicar la imatge d'aquesta sala d'estar-biblioteca a les xarxes tot demanant comentaris sobre què en diria el Fengshui. I la veritat és que tinc uns amics d'allò més encertats.

La Núria deia: "Tal vegada massa blanc. Necessita una mica més de contrast. Ara, la vidriera amb llum natural m'encanta".

El Mateu opinava: "Ull amb una espurna si està la llar de foc encesa. Un espai molt maco per llegir, dibuixar i pintar. Molt bona llum".

La Sònia afegia: "El sostre és molt alt, no hi estaria bé jo."

És cert que el blanc predomina i, amb ell, l'element metall, que aquest color representa juntament, per exemple, amb el gris i les formes rodones, també presents en aquesta sala d'estar.

Mai es recomana excés d'aquest element en una llar perquè convida a l'ordre i a la disciplina i, tot sovint, condueix a viure molt pendent de les obligacions i sense afluixar el ritme. Resultaria adient, però, en un espai de treball, on no s'hi val descansar sinó produir.

D'altra part,  la referència a la perillositat de la llar de foc és molt encertada. Sempre dic que el Fengshui és una combinació d'art i ciència i de seny. I això darrer és el que ens ha de fer ésser curosos amb la seguretat d'un habitatge.

En relació a la llar de foc, cal tenir en compte que, segons Fengshui, no es pot posar a qualsevol lloc. Ho explicava en aquest article.

Pel que fa a l'apreciació sobre el sostre excessivament alt, resulta molt pertinent. I és que, en Fengshui, tot ha d'ésser proporcionat: ni sostres massa alts -que no acullen-  ni excessivament baixos -que oprimeixen-, ni un capçal de llit enorme -que sembla que ens vagi a caure al damunt- ni sense capçal -que ens sentim desprotegits-. En aquesta sala d'estar ni l'alçada ni la forma resulten gaire comfortables.

Sobre la bona llum, està clar que en tot hi podem trobar alguna cosa positiva. I la llum natural esdevé molt important per al benestar de l'ésser humà. Ho ampliava en aquest post.

Per acabar, voldria afegir-hi alguns aspectes no gaire favorables. D'una part, els vidres que arriben fins a terra deixen escapar l'energia. Teniu desenvolupada aquesta idea en aquest enllaç.

De l'altra, la prestatgeria del fons, carregada de llibres, fa del que s'anomena "fletxa enverinada" per a les persones que ocupin l'espai. Tanmateix, això ho desenvoluparé un altre dia...

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Cases amb radioactivitat

En un habitatge hi sol haver radiacions de mena diversa que afecten la salut.

Entre aquestes, la del gas radó, un element radiactiu present en molts edificis. Pertany al grup dels gasos nobles i esdevé la causa del 10% dels càncers de pulmó.

Penetra a les cases a través de materials de construcció que el contenen (com, per exemple, el granit, les pissarres o el formigó) o a través de la terra. Els sòls granítics, de sauló, de roques amb molts fosfats, de determinades argiles i les zones amb falles són rics en aquest element, que és incolor, inodor i insípid.

Com que pesa set vegades i mitja més que l’aire, tendeix a acumular-se a les zones baixes dels edificis i als espais mal ventilats.

La presència del radó a l’aire interior de les construccions es va començar a documentar l’any 1950. A la dècada dels 70 es va iniciar la recerca sobre aquest tema. Als Estats Units, aquest problema va tenir molta repercussió pública després que l’any 1984, durant una inspecció de rutina en una central nuclear, es localitzés un treballador contaminat amb radiactivitat i es determinés que el motiu d’aquesta afectació era l’alta concentració de gas radó al seu domicili.

La unitat de mesura del radó és el Becquerel per metre cúbic (Bq/m3). Els valors màxims permesos per la UE són de 400 Bq/m3 a edificis antics i de 200 Bq/m3 als nous. Tanmateix, l’Organització Mundial de la Salut  recomana prendre mesures correctores a partir dels 100 Bq/m3.

A Espanya no s’inclou aquest aspecte al Codi Tècnic d’Edificació. Sí que es tracta, però, a las “Normas do hábitat Galego”, ja que Galícia és una zona molt radiactiva (s’hi estableix una mitjana de 360 morts anuals a causa del gas radó).

Disposar d’una bona ventilació és la millor manera de protegir-nos d’aquesta contaminació. També, hi ha solucions constructives.

Si mai hem d’edificar, comprar o reformar una casa, cal tenir tot això en compte i cercar assessorament expert.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui viscut: Arrecerem-nos

Què us diria com a assessora de Fengshui si aquesta escala i aquesta sala d'estar fossin a casa vostra?

Primer de tot, us recomanaria una altra mena d'escala, que substituís les làmines de què està formada per grans més consistents. Es tractaria d'oferir una imatge de més estabilitat i solidesa.

D'escales, n'he parlat en d'altres articles i podeu ampliar una mica aquesta informació fent clic aquí.

D'altra part, fixeu-vos en el sofà que dóna l'esquena a l'escala, a un lloc de pas. Sempre és millor seure amb l'esquena arrecerada, sense que ningú ens pugui sorprendre pel darrere. Per fer-ho fàcil, penseu que la part més primitiva del nostre cervell es troba en alerta quan ens trobem en aquesta posició, encara que no en siguem conscients.

D'aquest tema, també n'he escrit en d'altres ocasions. Podeu ampliar una mica aquesta informació fent clic aquí.

Un altre aspecte que us faria notar és que en Fengshui s'aconsella que els sostres sigui més clars. Podeu ampliar aquesta informació fent clic aquí.

Aquestes són algunes de les correccions que us proposaria per millorar el Fengshui d'aquest espai atenent a l'Escola de la Forma o Paisatge, un dels vessants del Fengshui Tradicional. Caldria, però, fer una anàlisi aprofundida amb alguna Escola de la Brúixola (com la de les Estrelles Volants), que fa càlculs personalitzats a partir de determinades dades i mesures, per saber si les formes, els colors, els materials, els usos, etcètera són adequats o no.

Sempre es tracta d'harmonitzar l'energia de l'entorn per tal que aquesta sigui favorable per als seus habitants.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Edificis respectuosos

Qui més qui menys tothom té present que edificar comporta un impacte per al medi ambient. Ara bé, potser no es presta tanta atenció al fet que algunes conseqüències de la construcció afecten la salut de les persones.

La bioconstrucció pretén minimitzar totes dues coses. D’una banda intenta no exhaurir els recursos naturals i de l’altra, obtenir un habitatge saludable. Esdevé, així, una arquitectura respectuosa amb la terra i tots els éssers vius.

Es tradueix, per exemple, en aïllar bé els cables que passen per darrera el capçal d’un llit o en canviar l’ús de gas, carbó o petroli pel d’energies renovables.

Aquesta disciplina té en compte que, en un habitatge:

- L’ambient interior sigui saludable (en termes de qualitat de l’aire, temperatura, humitat, ventilació).

- No hi hagi ni contaminants ni tòxics (tant biològics -com bacteris o fongs-, com físics -com electricitat estàtica o camps electromagnètics- o químics).

- Es disposi de sistemes passius d’estalvi energètic i climatització (aïllants, calefacció, refrigeració, etc.)

- Cal mesurar les radiacions naturals (amb què treballa la geobiologia: vetes d’aigua, línies Hartmann o Curry, etc.- o artificials -instal·lacions diverses, com la il·luminació-).

- S’utilitzin sistemes constructius i materials de bioconstrucció, que consideren tant el seu cicle de vida (que ha d’ésser renovable, de baix impacte ambiental, reciclable) com que siguin saludables i no provoquin emissions tòxiques.

Hundertwasser, un artista plàstic austríac (1928-2000), va dibuixar la relació de l’home amb el món a través de 5 capes de pell. La primera és l’epidermis; la segona, la roba; la tercera, la llar; la quarta, l’entorn social i la identitat; i la cinquena, l’entorn mundial.

Està clar que l’espai on vivim esdevé de màxima importància i cal tenir-lo molt en compte a l’hora de garantir el nostre benestar.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Et queixes o construeixes?

Tot i que vagi per endavant que está clar que no tothom fa vacances a l’agost i que, malauradament, hi ha qui no en pot fer mai, estareu d’acord amb mi que el període de gaudi estiuenc es dóna oficialment per tancat en acabar el mes d’agost (o, si més no, passat l'11 de Setembre).

Dit això, els laments pel sant-tornem-hi clamen al cel, perquè hi ha persones que viuen instal·lades de forma permanent en la queixa (allà elles).

Heu sentit mai allò que “no és tan important fer el que t’agrada com que t’agradi el que fas”? O que “fer el que t’agrada és llibertat i que t’agradi el que fas és felicitat”?

Potser exclamar-se és més fàcil que donar gràcies, no ho sé. Tot just ahir vaig topar-me, a la xarxa, amb l’enregistrament del discurs que l’Angelina Jolie va fer, l’any 2013, en rebre un Oscar honorífic per la seva tasca humanitària.

Deia, més o menys, “mai no he entès perquè algunes persones tenen la sort d’haver nascut amb l’oportunitat que jo vaig tenir de tenir aquest camí a la vida i per què, en una altra banda del món, hi ha una dona amb les mateixes habilitats, amb els mateixos desitjos, amb la mateixa ètica del treball i el mateix amor per la seva família que segurament faria millors pel·lícules i discursos. Només que ella es troba en un camp de refugiats i la seva opinió no compta. Es preocupa pel que menjaran els seus fills, com mantenir-los sans i estalvis i si algun dia se’ls permetrà tornar a casa.” A continuació, donava gràcies per ésser afortunada i es posava a disposició d’ésser útil als altres.

Tenir una feina a la qual tornar i una escola a la qual assistir, entre d’altres, és, sense cap mena de dubte, motiu d’agraïment. Com deia Matisse, “sempre hi ha flors per a aquells que les volen veure” i, com va escriure, Esop, “la gratitud converteix allò que tenim en suficient. És el senyal de les ànimes nobles”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com