Tot i que vagi per endavant que está clar que no tothom fa
vacances a l’agost i que, malauradament, hi ha qui no en pot fer mai, estareu
d’acord amb mi que el període de gaudi estiuenc es dóna oficialment per tancat
en acabar el mes d’agost (o, si més no, passat l'11 de Setembre).
Dit això, els laments pel sant-tornem-hi clamen al cel, perquè hi ha
persones que viuen instal·lades de forma permanent en la queixa (allà elles).
Heu sentit mai allò que “no és tan important fer el que t’agrada
com que t’agradi el que fas”? O que “fer el que t’agrada és llibertat i que
t’agradi el que fas és felicitat”?
Potser exclamar-se és més fàcil que donar gràcies, no ho sé. Tot
just ahir vaig topar-me, a la xarxa, amb l’enregistrament del discurs que
l’Angelina Jolie va fer, l’any 2013, en rebre un Oscar honorífic per la seva
tasca humanitària.
Deia, més o menys, “mai no he entès perquè algunes persones tenen
la sort d’haver nascut amb l’oportunitat que jo vaig tenir de tenir aquest camí
a la vida i per què, en una altra banda del món, hi ha una dona amb les
mateixes habilitats, amb els mateixos desitjos, amb la mateixa ètica del
treball i el mateix amor per la seva família que segurament faria millors
pel·lícules i discursos. Només que ella es troba en un camp de refugiats i la
seva opinió no compta. Es preocupa pel que menjaran els seus fills, com
mantenir-los sans i estalvis i si algun dia se’ls permetrà tornar a casa.” A
continuació, donava gràcies per ésser afortunada i es posava a disposició
d’ésser útil als altres.
Tenir una feina a la qual tornar i una escola a la qual assistir,
entre d’altres, és, sense cap mena de dubte, motiu d’agraïment. Com deia
Matisse, “sempre hi ha flors per a aquells que les volen veure” i, com va
escriure, Esop, “la gratitud converteix allò que tenim en suficient. És el
senyal de les ànimes nobles”.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada